Marion Harper: la nena s’ha fet gran

2.12.2015

Marion Harper es demana el cafè descafeïnat. El cambrer no la reconeix. En realitat no l’ha reconegut mai ningú pel carrer, diu. Però Harper és un nou talent dins del panorama musical del país, amb vint anys i un disc: Cotton Candy. Això és el que escrivíem el 2015, quan Harper tot just acabava d’explotar. Ara presenta el seu nou disc, Hydrangea. El concert inaugural serà aquest dissabte, 21 d’octubre, a la sala Nau b1 de Granollers. Núvol sorteja dues entrades dobles que podeu aconseguir apuntant-vos aquí.

Marion Harper no perd mai el somriure | Font: Clàudia Rius

Marion Harper no perd mai el somriure | Font: Clàudia Rius

A Hostalric hi ha una cantant de pop que sembla completament catalana fins que t’adones que totes les cançons dels seus discos són en un anglès impol·lut i que el seu cognom també sembla anglosaxó. Marion Harper, quines són les teves arrels? “El meu pare és anglès i la meva mare uruguaiana. Vaig néixer a Uruguay i als sis anys vaig venir a Catalunya. Ara és casa meva”, diu, tot afegint que ella se sent de tot arreu. A part dels noms, els seus pares també han influenciat a la Marion gràcies al seu gust per la música: la mare havia sigut ballarina, i el pare és capità de vaixell. I què té a veure ser capità de vaixell amb la música? “Ell s’estava molts mesos fora i quan venia no treballava, era el seu temps lliure. Aleshores tocava la guitarra i cantava. Jo sempre pensava que volia saber com es feia, i poc a poc en vaig anar aprenent”, relata la jove.

I d’aprendre a tocar, a rebre elogis per la música que fa i ser entrevistada per mitjans catalans d’abast nacional. La Marion va prendre una decisió encertada: no començar la universitat quan tocava. “Vaig tenir un any de tranquil·litat, de relax i d’escriure cançons”, diu, tot apuntant que “Una vegada ets fora de la perspectiva d’he-d’anar-a-la-universitat que ens posen al cap, veus que tampoc està malament tenir un any per tu mateix, en el meu cas per escriure cançons”. Aquest període de temps ha marcat la frontera entre el seu primer àlbum, Season, i el que presenta pròximament, Cotton Candy. El primer, explica, és més apagat. Cotton Candy es presenta ple d’energia, amb influències dels 80 i amb ganes de fer ballar a tothom.

Però l’any de tranquil·litat s’ha acabat: ara Marion estudia psicologia. “Em prenc la carrera seriosament”, afirma, ja que té clar que per molt que li agradaria que la seva vida estigués sempre lligada als escenaris, ha de tenir una segona opció de futur. Intenta compaginar-s’ho tot. En el fons, la música l’acompanya sempre: “Sóc una persona molt nerviosa que faig moltes coses. Quan estudio no puc escoltar música, aleshores em concentro vint minuts i paro per tocar una estona la guitarra o escoltar algunes cançons”.

I de fet va ser així, estudiant, com va començar la seva carrera musical. Concretament, cursant batxillerat: “Volia fer el meu Treball de Recerca sobre la gravació d’una maqueta. Ho vaig dir al meu tutor, Xavier Lluna, i em va dir que em presentaria un noi que treballava d’això”. És així com Harper va conèixer Aleix Iglesias de Luup Records, el seu productor, a qui de seguida li va agradar la seva música. “A Xavier Lluna li dec tot”, diu ella. A partir d’aleshores, Marion va convertir-se en la gran aposta de Luup Records: “He de confessar que em tenen mimada”, somriu. I aquest somriure denota que entre l’equip hi ha bon rotllo i que als assajos, a part de treballar, Harper s’ho passa molt i molt bé.

A Luup Records, Marion hi ha conegut la seva manager, Meri Fernández, que últimament ha tingut feina: a part de preparar tot el disc ha hagut d’ajudar a la jove cantant a deixar-se anar dalt d’un escenari i ballar. “Les cançons són molt animades i jo sempre he sigut molt estàtica, sobretot perquè estic acostumada a cantar mentre toco la guitarra i aleshores no em moc”. Amb la Meri han treballat aquesta part, ja que la jove cantant explica que li ha costat aprendre a deixar-se anar. Així que ara ja és definitiu: “El concert de la Sala Bikini serà molt divertit, ens ho passarem molt bé”.

Marion Harper presenta Cotton Candy, el seu segon disc, el 5 de desembre a la Sala Bikini | Font: Clàudia Rius

Marion Harper presenta Cotton Candy, el seu segon disc, el 4 de desembre a la Sala Bikini | Font: Clàudia Rius

Un pop jove i lluminós

La música de Marion Harper ha estat categoritzada com a pop lluminós. Què vol dir això exactament? “És un pop alegre amb molts sintetitzadors, amb moltes melodies que et fan ballar”, diu la cantant. Rep influències de músics com Lana del Rey, Ed Sheeran, Taylor Swift o The XX. Davant el dubte de si li fa por que li diguin que la seva música és comercial, Marion respon que no li han dit mai però que no s’ho prendria com una cosa dolenta. En una entrevista a RAC1 li van preguntar com se sentiria si li diguessin que el seu disc sona com el de la Taylor Swift. “A mi em van fer feliç”, somriu ella, contenta; “Les comparacions no m’ofenen, m’encanten!”.

Marion, podríem dir que la nena s’ha fet gran? “És probable. Tocar a Bikini és una cosa enorme per mi. No deixo de ser la nena petita apassionada de la música. Hi ha hagut un procés de maduració, per aquest any lliure i també perquè dels 17 als 19 tothom madura”. Harper forma part d’una fornada de músics joves que estan irrompent en el panorama musical català amb innocència i ganes, com ara The Crab Apples. De fet, Harper ha format part del projecte Apple Pie d’aquest últim grup de música. “És important mantenir aquesta il·lusió. Hi ha moltíssima música arreu del món i no hem de parar de composar”. On queda, ara, l’adjectiu generació perduda? Aquests joves músics estan intentant fer-se un lloc en el que els agrada i aprofiten que tenen moltes eines per fer-ho, com ara les xarxes socials.

Malgrat l’edat, aquesta cantant de pop té clar que el món de la música no és completament idíl·lic. “Una de les coses que no m’agraden és que no es prenguin el que faig com una feina. De vegades la gent es pensa que quan vas a cantar no et costa res, que és un do amb el que has nascut i ja està”. Però és una feina com qualsevol altra i Marion hi dedica moltes hores: “És una mica decebedor que la gent es pensi que no t’ho has treballat i que no hi has invertit temps i esforços”. Però tot té la seva recompensa. “És molt emocionant despertar-te un dia i veure que algú ha publicat coses sobre tu”. Bon dia, Marion. Després del concert del 4 de desembre estarem pendents del que diu la gent de tu. Mentrestant, benvinguda a Núvol.