Mario Gas, del Gran Teatre del Liceu a La Gleva

22.01.2018

Fins al 28 de gener es pot veure L’elisir d’amore al Liceu, la reposició del muntatge de Mario Gas que el director ha situat a l’Itàlia feixista i que ha rebut, un cop més, una gran rebuda per part del públic i la crítica. A La Gleva, un petit (i nou) teatre situat al barri del Farró, a tocar de la Plaça Molina, s’hi poden veure aquests dies dos espectacles més dirigits per Gas: El sueño de un hombre ridículo, a partir d’un conte de Fiódor Dostoievski, i Amici miei, una vetllada amb els poetes preferits del director. Barcelona a tot Gas.

El director Mario Gas. Fotografia de David Ruano.

A Núvol hem parlat en més d’una ocasió de L’elisir d’amore de Mario Gas, però encara no havíem dit res del recentment inaugurat teatre La Gleva. Situat al número 19 del carrer amb el mateix nom, aquesta és una iniciativa que va néixer d’un equip format per Bárbara Granados, Juli Modesto, David Sardà, Albert de la Torre i Rafa Puig-Samper, amb Júlia Simó Puyo en el paper de programadora. A La Gleva estan oberts a tot tipus de propostes teatrals i musicals, i les seves dimensions poden recordar a les de la Sala Flyard de Sants, tot i que aquí les dimensions de l’estudi pot acollir fins a un centenar d’espectadors.

El sueño de un hombre ridículo és un monòleg basat en un relat de Dostoievski, interpretat per Ricardo Moya, que es va estrenar al Grec del 2002 i posteriorment va fer temporada a la Sala Muntaner. En ell, un home convençut de la manca de sentit de l’existència comparteix amb nosaltres el seu somni, on es barregen les temptatives de suïcidi amb la idea del paradís, en un conte tenyit del nihilisme més profund. La funció es podrà veure fins al 28 de gener. De l’1 al 5 de febrer serà Mario Gas qui pujarà tot sol a l’escenari de La Gleva (les darreres ocasions que l’hem pogut veure com a actor han sigut a Caro maestro! i a Las personas del verbo). Amici miei és un recital dels seus poetes preferits, on Gas deixa una porta oberta a la improvisació amb el públic i la interpretació de cançons. De fet, el dia de la roda de premsa Gas preguntava a Bárbara Granados quins temes podria tocar, i ella li responia que al seu “disc dur” (al cap) en tenia més de mil.

Jordi Buaquets, Paul Berrondo, Mario Gas, Elisa Crehuet i Ricardo Moya al teatre La Gleva.

Després de Gas, a La Gleva hi tornarà a sonar poesia, aquest cop dita per l’actor Paul Berrondo, que estarà acompanyat en escena pel músic Jordi Busquets.  Es tracta de l’espectacle Cos meu recorda, un recital a partir dels poemes del grec Konstandinos Kavafis que es podrà veure el 8, 9 i 10 de febrer al teatre del Farró. Un dels artífexs del renaixement de la llengua grega moderna, Kavafis és conegut pels seus poemes de caràcter ubà, on no amaga la seva homosexualitat, influència que van recollir poetes de l’experiència com Luis Cernuda o Jaime Gil de Biedma. Finalment, del 23 de febrer al 4 de març arribarà el torn d’Elisa Crehuet, amb l’espectacle No sóc corista, sóc un artista, una vetllada de cabaret i música amb peces d’òpera, boleros i cuplets, on Crehuet estarà acompanyada al piano per Clara Ferrer.

Aquí podeu veure la conversa on Mario Gas ens explica els dos espectacles que podrem veure a La Gleva:

 

 

Per a més informació i entrades, podeu consultar el web de La Gleva.