Marilynne Robinson: “Tenim tan per segura la democràcia que oblidem com hi hem arribat”

18.11.2015

Marilynne Robinson, guanyadora del Premi Pulitzer, va parlar al CCCB del paper que pot tenir la ficció en la construcció d’imaginaris democràtics, en el marc de la gira europea de presentació del seu darrer llibre, Lila (Edicions de 1984/ Galaxia Gutenberg, 2014).

Marilynne Robinson al CCCB | Foto CCCB

Marilynne Robinson al CCCB | Foto CCCB

El lliure intercanvi d’idees és la base de la democràcia ha demostrat al llarg de la història la seva capacitat única per generar opinió sobre diferents aspectes públics i socials. Observant el món actual, un té la sensació que urgeix forjar el sentit crític entre les persones, la capacitat de raonament amb l’objectiu de procurar canviar el curs de la història actual.

L’escriptora Jenn Díaz, que va presentat l’acte, va encetar la conferència declarant plena admiració per l’obra de l’autora nord-americana i va agafar prestades les paraules del reverend John Ames, un dels personatges claus de la novel·la, per fer reflexionar al públic sobre per què està bé llegir. Escoltant les dues escriptores, es fa palès que és del tot necessari permetre que la gent desenvolupi punts de vista més realistes, més humans i més polifacètics, i un pas per aconseguir-ho és posar-se a la pell de l’altre. Sembla fàcil, però sovint partim de conviccions fortes i arrelades. Llegir, és a dir, entrar a la vida dels altres a través de la ficció, ens dóna la possibilitat de mirar d’entendre les coses des d’un altre angle i d’escoltar a través de la veu dels personatges, maneres de contemplar el nostre entorn que difereixen de les pròpies.

“Llegir”, va declarar Jenn Díaz, “m’ha fet una persona més justa, entenent la justícia no com un concepte universal sinó absolutament íntim”. I en aquesta atmosfera d’intimitat Marilynne Robinson va obrir la conferència llegint un fragment de Tocqueville, sociòleg i teòric polític del S. XIX, defensor històric del liberalisme i la democràcia, segons el qual la literatura és un arsenal obert a tothom, on els febles i els pobres sempre hi poden trobar suport. Robinson, va parlar també sobre el Naturalisme i el seu enfocament científic de la creació, pel qual els personatges es mouen dins d’un determinisme marcat per l’herència genètica i l’entorn educatiu, i com d’injusta pot arribar a ser aquesta sentència. No ens hem d’acomodar en la cultura que deixa els individus reduïts per les circumstàncies que els rodegen, hem d’anar més enllà i més que mai creure en les capacitats de les persones per elles mateixes, sense imposicions de les institucions educatives o dels mitjans que generen opinió. La gran veritat que s’oblida massa sovint és que fer el bé és en la pròpia naturalesa de les persones.

Robinson va remarcar la importància de l’accés al coneixement per enriquir les vides individuals i a la llarga el si de la comunitat, la importància de tenir accés a la llibertat, que és, en el fonamental, la llibertat de viure, i per descomptat, la llibertat de llegir i interpretar que és en si mateixa una forma de democràcia.

S’ha parlat molt de com les novel·les de Robinson poden funcionar com una forma sofisticada de reflexió teològica, que poden ser inclús, un model de fer teologia dins les pròpies novel·les. Robinson es declara una escriptora cristiana i connecta el seu propi amor per la lectura i l’escriptura amb el cristianisme i la llibertat de pensament. Per a Robinson, la història cristiana i la vida literària estan profundament connectades.

Una interessant reflexió sobre com la lectura pot ajudar els individus a canviar la proclivitat en relació al món que els envolta, amb imaginació i empatia, i l’interès en el contingut ètic de les nostres vides ordinàries. “Sovint tenim tan per segura la democràcia –va dir Robinson–, que oblidem com hi hem arribat.”