María Negroni: “Poeta es algú que escriu sense ser ben bé escriptor”

20.05.2014

María Negroni (Rosario, 1951) té tots els números per convertir-se en la revelació del Festival Internacional de Poesia d’enguany. En primer lloc, perquè la poesia d’aquesta argentina esn arribarà sense el filtre de la traducció, com passarà amb els altres poetes convidats de fora. En segon lloc, perquè els seus poemes són curts i precisos, i tallen com una ganiveta. Els que no la puguin escoltar avui, la podran descobrir dilluns vinent 26 de maig en un recital de que oferirà a l’Ateneu Barcelonès.

 

María Negroni | Foto Pep Herrero

 

Per a María Negroni, que ha vingut d’Argentina, “la poesia sembla que té a veure amb les paraules, però en realitat és una lluita contra les paraules, perquè les paraules, tal com les usem normalment són limitades i tramposes. Hi ha una lluita a l’hora d’escriure poesia que consisteix a fer dir a les paraules allò que està al costat o per sobre les paraules mateixes”. Per  Negroni, “la poesia no expressa només les emocions sinó també allò que se’ns escapa. La poesia és, en definitiva, un canal per poder fer aquesta recerca, que no surt d’enlloc ben bé ni va enlloc, però que en aquest trajecte ens brinda la possibilitat de viure un altre d’aquests fracassos lluminosos”. Segons Negroni, “Poeta es algú que escriu sense ser ben bé escriptor, perquè la poesia es troba fora de la literatura tal com l’entén el mercat literari”.

Li pregunto a María Negroni quin paisatge poètic ha quedat a l’Argentina després de Jorge Luís Borges. “La poesia argentina és enorme, i de fet Borges és per a nosaltres més un referent del conte. En poesia tenim a Juan Gelman, que acaba de morir, el poeta més gran del segle. I destacaria dues dones, Alexandra Pizarnik i Susana Thenon, potser menys coneguda que Pizarnik però perfectament comparable. Després caldria destacar un poeta de la Pampa que és extraordinari, Juan Carlos Bustriazo Ortiz, un poeta del calibre de Gelman que va morir sent pràcticament inèdit, com un desconegut a l’Argentna i que ara ja és un referent pels joves poetes. Hi ha molts poetes que viuen fora de l’Argentina, com Arnaldo Calveyra, que és a França.

Quin lloc ocupa María negroni en aquesta constel·lació poètica? Ella mateixa no es veu en cor de respondre aquesta pregunta. “Estic descol·locada, sempre he fet un esforç per desorientar els altres i desorientar-me a mi mateixa. Procuro anar d’un lloc a l’altre contínuament. A banda de poesia, he escrit assaig, novel·les, que de fet no són novel·les…”. L’últim llibre que ha publicat es titula Cartas extraordinarias (Alfaguara Argentina), un recull de cartes apòcrifes que he escrit en nom de cada un dels escriptors que em va marcar en les meves lectures d’infància i adolescència: Verne, Stevenson, Carroll, Collodi, etc. Són cartes inventades, i totes d’autors estrangers perquè quan era petita a l’Argentina no llegíem autors argentins.”

Doctora en literatura per la Universitat de Columbia, Nova York, María Negroni (Rosario, 1951) actualment dirigeix el màster en escriptura creativa de la Universitat Nacional de Tres de Febrero a Buenos Aires. Traductora, entre d’altres, d’obres de Louise Labé, Georges Bataille o Emily Dickinson, la seva poesia ha estat portada a l’anglès, el francès, l’italià i el suec.

Autora d’assaig, novel·la i llibres d’artista, ha publicat nombrosos títols de poesia: Elegía Joseph Cornell (Caja Negra, 2013), Cantar la nada (Bajo la Luna, 2011), Arte y Fuga (Pre-Textos,2004) i Islàndia (Monte Ávila, 1994/Station Hill, 2001), que va rebre el 2002 el Premi PEN American Center al millor llibre de poesia en traducció l’any anterior.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris