Maria Barbal: “La manera com parlem explica, també, com som”

1.09.2014

Maria Barbal publica amb Columna En la pell de l’altre, una història que aprofundeix en la usurpació d’identitats d’altri i en l’encaix de la mentida, basada en el cas real d’Enric Marco, expresident d’Amical Mauthausen. Barbal presentarà la novel·la a la Setmana del Llibre en Català. La novel·la també apareix publicada en castellà amb l’editorial Destino, traduïda per Concha Cabañoso.

Maria Barbal | Foto: Jordi Tamayo.

¿Què ens porta a mentir? ¿Com ens enfrontem a les mentides dels altres quan les descobrim? ¿Per què ens creiem, de vegades, les nostres pròpies mentides?  Després de 6 anys, Maria Barbal torna a la novel·la, per respondre’s aquestes preguntes. En la pell de l’altre investiga els mecanismes psicològics que porten a una persona a la fabulació sobre el seu passat i a engrandir la seva biografia per obtenir l’estimació externa. La novel·la es basa en la història de l’expresident d’Amical Mauthausen, Enric Marco, que va falsejar el seu passat. “La meva intenció –admet Barbal- ha estat distanciar-me, però, de la figura de Marco, i endinsar-me en la psicologia femenina d’un personatge inventat, que viu una situació similar”.  La novel·la barreja intriga, secrets i el rerefons dels darrers anys de la dictadura. “En la pell de l’altre destaca pel treball dels personatges i aprofundeix en el tema de la mentida, fent que el lector es pregunti per què mentim?”, introdueix Ricard Ruiz.

“Necessito creure’m tots els meus personatges, fins i tot els passavolants”-confessa Maria Barbal- que ha desvelat que en el procés d’escriptura es trobava tan a prop d’ells, que li era impossible de jutjar-los. “A la novel·la no hi ha moralitats, ni bons i dolents; m’he centrat en explicar com se senten els personatges i les problemàtiques que encaren”. L’autora n’ha capturat la psicologia, centrant-se en la seva expressió verbal. “La manera com parlem explica, també, com som”, ha subratllat Barbal, que ha avançat que en la novel·la hi ha un record per a la periodista Anna Politkóvskaia i també per a l’escriptor Amat-Piniella i la seva experiència de supervivent dins del camp de concentració de Mauthausen, que va narrar a K.L Reich.

La figura dels periodistes també hi és molt present: “La persona que desemmascara aquell que ha traït la veritat, i que fa sortir a la llum fets que alguns volen ocultar és un periodista. Per això, considero que la feina dels periodistes és tan necessària i no ha de desaparèixer. El compromís del periodista pot arribar a ser molt seriós i hi ha periodistes que han perdut la vida per explicar la veritat, com ara Anna Politkóvskaia, cosa que admiro molt”.

La manera com s’encaixen els desenganys i les mentides -la ràbia, la tristor, la compassió- és allò que Barbal ha volgut investigar i per poder comprendre millor la personalitat d’aquestes persones que “arriben a fer una ficció de la seva vida i que poden creure’s que és una realitat”, Barbal va entrevistar-se amb una psicòloga. “Hi ha dues maneres de mentir: la fabulació, o bé, la mentida com a manipulació”, afegeix Barbal, i els personatges de la novel·la, Ramona Marquès i Mireia Ferrer, tenen molts secrets i experimenten totes dues formes.

El darrer franquisme, la transició, la política i els moviments socials configuren l’escenari on s’emmarca una història d’intriga, secrets, dubtes i ambicions.  El barri del Poble Nou és on transcorre bona part de l’acció. “Coneixia el Besòs per proximitat- diu Barbal-. Em sembla un barri molt interessant i carregat d’història, amb les empreses tèxtils que acollia i el moviment obrer que el feia bellugar. El pare de la Ramona, la protagonista, va a parar a aquest barri, perquè és treballador tèxtil”.

Barbal va començar a gestar En la pell de l’altre l’any 2010 i va estar dos anys recollint informació i documentant-se. Un cop va tenir clara l’estructura de la novel·la i els dos personatges principals, la Ramona i la Mireia, va dedicar l’altre any i mig a escriure aquesta història intergeneracional, que ara arriba a les llibreries.