Marcel Casellas. Llicència de ritme

7.06.2016

Aquest divendres 10 de juny arrenca a Sant Sadurní d’Anoia el Festival EVA de narració oral amb un plat fort: un concert de la Cobla Catalana dels Sons Essencials, formació encapçalada pel compositor Marcel Casellas, que presenta el seu nou disc, L’aloja.

Marcel Casellas | Foto Bernat Puigtobella

Marcel Casellas | Foto Bernat Puigtobella

 

Casellas té la curiosa teoria que la Mare de Déu de Montserrat, la moreneta, dolguda amb els nostres rebesavis negrers, va castigar la cobla a ser una orquestra sense percussió. El tràfic d’esclaus, el nostre gran pecat decimonònic, no hauria quedat impune, doncs, i ens hauria condemnat a una tímbrica d’aguts estridents, la de la tenora, els clarinets i els flabiols. Els panderos i els timbals haurien quedat desterrats a les golfes. Casellas s’ha proposat de completar la cobla amb la incorporació d’aquests instruments de percussió.

Coincideixo a pensar que els catalans, massa sovint, ens perdem en els aguts. Aspirem a arribar a notes més altes que les que podem produir. Penseu per un moment en el cant de la senyera o en una musiqueta tan quotidiana com és la sintonia de Catalunya Ràdio. Qui pot cantar en condicions aquestes melodies sense fer un gall? Aquesta tendència potser és una expressió més de la nostra tirada irrefrenable a aspirar a l’impossible. Sense anar més lluny, la política del país és plena de galls que malden per fer la nota més aguda, que gairebé sempre acaba sent la més cridanera.

Casellas està convençut que un segle després la Verge ens ha perdonat i ens ha retornat el gust pel ritme tot regalant-nos, a través del poble gitano, la rumba catalana. “El ball és una forma d’expressió comunicativa ancestral i tan vital per al desenvolupament ple d’un poble, com ho és la llengua. Per què hi hem renunciat?”, es preguntava fa uns mesos Marcel Casellas en un manifest publicat a Núvol. En el primer tema del disc, “Ara arriba la cobla”, Casellas hi esbossa una poètica que és una descripció força exacta del que s’ha proposat amb la música que fa: tornar a connectar la cobla amb la presa de terra. “Redimit aquest poble de la seva pena imposada per la verge bruna per haver traficat amb vides humanes… ara arriba la cobla, equipada amb timbals i amb llicència de ritme”, diu la cançó que obre el disc i que podeu escoltar en aquest vídeo

 

 

La cobla catalana de sons essencials és el resultat d’aquesta llicència de ritme, que ha propiciat la fusió (potser hauríem de dir-ne abraçada) entre els instruments de la cobla i els ritmes de la terra: la sardana, la jota, la rumba catalana, el ball pla i els rebatuts coixos conviuen amb el fandango i les seguidilles, gèneres musicals d’origen espanyol que havien arrelat aquí des de fa segles i que el catalanisme de la Renaixença va bandejar del Principat.

“Aquests gèneres van continuar conreant-se a les Illes i el País Valencià”, diu Casellas, “i d’aquí han sortit moltes espores que han germinat altra vegada a la nostra terra. Aquest país funciona per espores. No saps ben bé com, tot d’un plegat t’adones que una llavor s’ha anat escampant i ha germinat en el lloc que menys t’ho esperes per donar-nos una sorpresa. M’exalta el nou i m’enamora el vell”, declara Marcel fent divisa del vers de J.V. Foix.

La música de Casellas ens convida a dos moviments que aparentment podrien semblar contraposats. Si d’una banda fa baixar la cobla a la terra, per l’altra es deixa portar pel que ell anomena ‘duendos’, figures mitologiques de la tradició popular que fan acte de presència en les seves cançons: les dones d’aigua, els follets, l’home del sac, les fades, els minairons i altres personatges com l’aloja, que semblen sortir descargolant-se dels torterols de fum de la seva pipa.

Aquest divendres la Cobla de Sons Essencials obre el festival EVA a Sant Sadurní d’Anoia. Més info aquí.