Marca Cabré

29.05.2014

Jaume Cabré ha celebrat aquesta setmana els seus 30 anys de noces amb Edicions Proa. I ho ha fet amb un dinar de premsa multitudinari al Gran Cafè de Barcelona en què l’han acompanyat el seu editor, Josep Lluch, però també els editors que hi ha tingut al llarg dels anys: Joan Carreras, Oriol Izquierdo, i Isidor Cònsul, que va estar representat per la seva vídua, Romi Porredón. Vegeu el vídeo de Noemí Roset.


 

Cabré va venir acompanyat per la seva dona, Margarida Barba. Es podria dir que si algú guanya en fidelitat a Proa, és justament ella, que ha estat al seu costat des que va començar a escriure. També l’acompanyava la seva agent, Cristina Mora, que en els darrers anys ha continuat i accelerat la feina que va iniciar Isidor Cònsul des de Proa per llançar l’obra de Cabré a l’estranger. Actualment, la novel·la més recent de Cabré, Jo confesso, ha publicada a vuit països i contractada a una vintena de llengües. La publicació de l’edició hongaresa és imminent i l’americana sortirà aquesta tardor vinent amb el títol Confessions i en traducció de Mara Lethem, germana de l’escriptor de Brooklyn Jonathan Lethem.

Cabré va explicar que d’uns anys ençà ja no ha de respondre preguntes impertinents de l’estil, per què no escriu en castellà que tindria més lectors?. “Ara més aviat et pregunten per què, sent bilingüe com sóc, no em tradueixo a mi mateix al castellà, i els he de contestar que no sóc un autor bilingüe”.  Cabré també va reconèixer que els escriptors catalans han guanyat moltíssim en visibilitat, i que cada vegada són més valorats en els catàlegs de les editorials europees. “Es tracta d’una conquesta col·lectiva que hem fet tots els autors catalans gràcies a la visualització que s’ha produït en bona part gràcies a la Fira de Frankfurt”, va dir Cabré.

Al llarg d’aquests últims anys Cabré ha voltat per tota Europa i Amèrica presentant els seus llibres, assistint a fires. Ha pogut conversar amb periodistes i lectors d’arreu. “Ara fa un any, a la Fira de Varsòvia, se’m va acostar un jove perquè li signés un llibre. Quan li vaig haver fet la dedicatòria, em va dir: ‘He fet 400 km fins aquí per poder conèixer-lo personalment’. Em vaig quedar de pedra. M’ho hauria pogut dir abans que li hauria fet una altra dedicatòria, li vaig dir”.

Premi a la fidelitat

La fidelitat al segell Proa ha portat a la llarga beneficis. Jaume Cabré no ha guanyat cap premi des que va obtenir el Sant Jordi l’any 1983 amb La teranyina (Proa, 1984). La resta de la seva obra s’ha publicat sense la mediació de cap premi i s’ha mantingut sempre dins d’una mateixa col·lecció, A tot vent,  que identifica els seus llibres amb un disseny i un color característics. El pantone taronja de Proa ajuda a reconèixer l’obra de Cabré i l’obra de Cabré ha donat identitat a la marca editorial. Casos de fidelitat tan perllongats en el temps n’hi ha pocs a la literatura catalana recent. Hi ha el cas de Quim Monzó, que fa trenta-sis anys que és fidel a Quaderns Crema, on va publicar Uf, va dir ell, l’any 1978. El matrimoni Crema-Monzó ha donat també grans resultats i la marca d’un i l’altre són gairebé indestriables. O Josep M. Espinàs, que ha publicat a La Campana des que la va co-fundar amb Isabel Martí, l’any 1985, gairebé fa trenta anys.

Tots tres autors van presentar-se a algun premi en els seus inicis, però ara ja fa molts anys que no els cal. És una paradoxa. Els premis literaris no fomenten la fidelitat dels autors a un segell. En canvi, la fidelitat, a la llarga, té premi.

 

Josep Lluch, Jaume Cabré i Joan Carreras | Foto Noemí Roset