Marc Moreno. El Tarantino català

22.01.2019

Marc Moreno (Barcelona, 1977) és un dels convidats d’enguany del festival #BCNegra19. L’any 2017 va guanyar el premi Crims de tinta amb Temps de rates (RBA). Escriptor de novel·la negra que va més enllà del món lumpen i de la literatura de subsòl, hi construeix un món amb voluntat d’aprofundir en la psicologia d’uns personatges turmentats i amb la necessitat de superar els estigmes de les perifèries urbanes.

Marc Moreno. Foto: Ester Roig

Temps de rates és una novel·la escrita amb molt bon ritme, situada al barri de La Verneda de Barcelona (el mateix escenari de la seva novel·la anterior, Contra l’aparador), que és també el barri de Marc Morenom, una realitat que coneix bé perquè l’ha viscuda en primera persona. Una Barcelona no turística i, en conseqüència, menys literaturitzada per la gran massa d’autors. L’entorn condiciona, però no condemna. Per això els personatges són molt individualistes, van a la seva, no respecten res, ni a ells mateixos. Aquí no hi ha maniqueisme de fireta. Hi ha suspens i del gros. I un desacomplexament que reflecteix l’evolució de l’escriptor.

Temps de rates comença quan un camell del barri ―un meravellós macguffin hitchcokià― ha de fugir ben lluny perquè uns camells rivals el volen pelar. Considerant que té vuit quilos de cocaïna a casa seva, decideix aparcar la mercaderia a dins d’una motxilla al veí de replà, l’Eloi, un noi de dinou anys aliè al món de la droga. Aquest, amb la merda convenientment endreçada sota el llit com qui hi té una caixa de sabates en desús, forma part del col·lectiu de joves sense ofici ni estudis ni projecte de futur que envegen la manera de fer i de viure dels traficants del barri. Al cap d’un temps, l’Eloi canvia d’actitud: perd la por dels primers mesos i comença a exhibir el seu tresor i a sentir-se el rei del mambo del barri. Vol diner fàcil perquè, com tant joves, té mitificats els delinqüents. A partir d’aquí entren a escena més camells rivals, policies corruptes i gent del barri que comencen a ensumar que el xaval fa de guarda-roba. Arriba l’espiral de problemes i la sordidesa fa metàstasi.

Marc Moreno té la santa capacitat de retratar barris perifèrics, que tant poden dir-se La Verneda com de qualsevol altra manera perquè el que importa és el patró. I els omple de veritat: famílies desestructurades amb pocs recursos, pensions de quatre-cents vint-i-sis euros al mes, famílies en les quals no treballa ningú, maltractaments en l’àmbit domèstic, violència física i estructural entre famílies, entre amics, desnonaments, problemes amb els bancs… Perquè l’autor, cal recordar, és lector, escriptor i editor de novel·la negra en català i us asseguro que això es nota.

El dramatisme i l’eficàcia de l’argument i dels personatges desesperats que arriben a delicte per satisfer les pròpies passions responen a la funció social del gènere: apropar-se a la realitat menys amable, aquella que tota ciutat pretén tapar, la realitat menys visible, la que s’alimenta de misèries que cal fer sortir a la llum. La invisible. La realitat que ens dibuixa un narrador dur, fosc i cruel com la pròpia història. Un narrador en primera persona en qualitat de testimoni que s’ho mira tot des de la barrera, que és amic del protagonista ―i que, per tant, parla amb el seu mateix argot―, que té el toc d’humor i de paròdia negre made in Moreno per desdramatitzar i que descriu de manera despietada les situacions tal i com les veu, sense filtres i a velocitat de thriller. Crea angoixa, fa mal i deixa sense alè al lector. Incomodar vol dir haver escrit un bon llibre. Si no ho fes, no seria art. Seria una estafa.

Marc Moreno. Foto: Ester Roig

La motxilla de coca ―el segon macguffin, que compleix a la perfecció el seu càrrec de fil conductor i d’objecte cobejat, no deixa de ser l’excusa per fer la radiografia d’un barri com n’hi ha tants i d’aplicar-hi el ribot de la crítica. Moreno és militant tant de la novel·la negra com de la llengua catalana. Moreno fa creïble en català una novel·la amb personatges que tothom pensa que són castellanoparlants: cal destacar els amics de l’Eloi, en Charly i el Mentens i sobretot la mare del noi, qui mereix l’Òscar a la millor actriu secundària.

L’autor no vol escriure novel·les en català on els personatges parlin castellà, sinó trobar un vocabulari que s’hi adapti. I a sobre, despertar-nos tendresa enmig de tant lumpen portat a l’extrem i tant joc macabre entre antiherois amorals. Aquest és el gran repte dels autors de novel·la negra en català. Un repte superat aquí amb matrícula d’honor. Moreno té el títol d’investigador de cares del gènere criminal. És el Tarantino català, l’artista que evoluciona del llenguatge periodístic i la trama de pes al llenguatge literari i a la creació d’uns personatges fondos i que no malbarata el seu temps prenent te amb galetes a la seva zona de confort.

Marc Moreno a la #BCNegra19

Marc Moreno participarà al festival BCNegra19 el dia 29 de gener a les 16h a la Biblioteca Jaume Fuster, on conversarà amb els autors Carlos Bassas del Rey i Jordi de Manuel, un col·loqui moderat per la periodista Anna Abella. Moreno és col·laborador en diversos mitjans, és també editor de Llibres del Delicte. Autor de novel·les com Cabdills (2011), Independència d’interessos (2013), Els silencis dels pactes (2014) i Contra l’aparador (2015), també és coautor ―juntament amb Salvador Macip, Sebastià Bennasar i Lluís Llort― de La Reina de Diamants (2014). Amb Temps de rates va guanyar el Premi Crims de Tinta 2017, atorgat i publicat per RBA.