Manuel Vázquez Montalbán, més enllà de l’estadi

Creus que el futbol és un factor alienador de la societat? Futbol i cultura són dos elements antagònics? En la figura de Manuel Vázquez Montalbán conflueixen totes dues aficions. Jordi Osúa hi reflexiona i recorda Montalbán al número d’abril de «Serra d’Or».

Novel·lista, poeta, assagista i periodista, autor de gairebé cent cinquanta llibres i més de nou mil articles, Manuel Vázquez Montalbán «va generar un pensament esportiu que, lluny d’entendre l’esport com una veleïtat alienadora, el defensava pels seus beneficis tant a nivell individual com col·lectiu», explica Osúa.

Per a entendre les línies de pensament de Montalbán «convé comparar-lo amb la figura de Walter Benjamin, tot i que siguin escriptors provinents d’universos culturals en aparença excloents».

La mirada de Benjamin era recelosa de l’esport, perquè «l’esport, com a espectacle de masses, actuaria com un poderós agent alienador, un opi d’un poble que, sumit en el deliri col·lectiu, desatendria la seva responsabilitat en la configuració del procés històric». Montalbán coincidia força amb aquest pensament, però, alhora, en l’anàlisi del fenomen esportiu hi veia «una oportunitat de recuperar la memòria històrica i rescatar de l’oblit un passat conflictiu». Per exemple, els èxits del futbol espanyol de mitjan segle XX «renovaven les victòries en els camps de batalla», però, també, «reforçaven la vivència subjectiva de la derrota».

Segons Montalbán, en la cultura de masses es reconeix veritablement el sentiment, la moral, el comportament de les classes populars. «D’aquí la necessitat d’estudiar espectacles esportius que apassionen la gent». És per això que en temps del franquisme, per tal de compensar la manca de llibertat d’expressió, les xiulades al camp hi eren del tot permeses.

Per tant, en l’obra de Montalbán «el futbol deixa de ser un entreteniment alienador per a esdevenir una font d’informació que ens permet conèixer una realitat social sovint silenciada per interessos subrepticis, o bé autocensurada perquè no respon a les expectatives de la cultura d’elit».

En definitiva, un esdeveniment de masses com és ara el futbol, convé estudiar-lo i analitzar-lo per tal de conèixer l’autèntica realitat social i, després, poder-la transformar.