Manresa és un ritual

16.07.2018

Fa cosa de vint anys, al Parc de l’Agulla de Manresa, naixia una de les fires de cultura popular més importants del país, la Fira Mediterrània. Des d’aquella primera edició, la fira ha anat agafant consistència i avui, adaptada a les demandes de la gent, s’erigeix com una de les cites ineludibles de la tardor cultural. Enguany, arriba a la 21a edició amb l’esperit ritualitzat. Els rituals seran el leitmotiv del mercat vinent, que se celebrarà entre el 4 i el 7 d’octubre. “La Fira Mediterrània és una de les sis fires estratègiques que tenim escampades pel país. I és, de segur, la més rica de la Catalunya Central”, sosté Maria Àngels Blasco, directora general de Patrimoni Cultural. A la vora de Manresa, hi situats, per exemple, el Mercat de Música Viva de Vic o la Mostra de Teatre Infantil i Juvenil d’Igualada.

Magí Canyelles i Arnau Tordera presentaran ‘Les cançons seran sempre nostres’. | © Fira Mediterrània

Cultura concep la Fira Mediterrània com una fira de ciutat però també de país. Es vol un abast musculós, que el radi d’influència de la fira s’expandeixi més enllà de Manresa i el Bages. Blasco també subratlla la complicitat que s’ha teixit entre la fira i l’ajuntament de la ciutat. “La Fira Mediterrània ha de servir per nodrir d’activitats tot el país. Té un caràcter nacional més que municipal, que també el té, és clar”. Tampoc es pot obviar l’escala internacional: diversos espectacles que han passat per Manresa es van poder veure fa un parell de setmanes a l’Smithsonian Folklife Festival de Washington. Es busca, a més, que la fira sigui “un lloc on hi hagi estrenes”.

Com dèiem, el patrimoni ritual és l’eix vertebrador triat per aquesta edició. “La cultura tradicional sempre s’ha relacionat amb l’espiritualitat i els rituals”, explica David Ibáñez, director artístic de la fira. El ritual, però, és entrellucat a través d’una mirada ampla. Parlem tant de rituals antics com de contemporanis, “des d’una falla del Pirineu a una dansa electrònica”. El cartell de la fira també va en aquesta línia. Treball de Miquel Puig, el cartell és, en realitat, una sèrie de tres imatges: un diable (“la lluita entre bé i el mal”), un arbre (“la connexió de l’home amb la natura”) i una calavera (“la connexió religiosa”). “Un dels grans cavalls de bat de la fira és la cultura tradicional com a força inspiradora”, afegeix Ibáñez.

Endinsem-nos ara en el programa.

La inauguració de la fira serà a càrrec dels bascos Kukai Dantza. Una companyia que “sempre treballa amb les arrels”. Darrerament, els seus membres han obrat braç a braç amb el coreògraf israelià Sharon Fridman i d’aquest encreuament n’ha nascut Erritu, “un viatge vital que travessa els estats de la vida: des del naixement al caos, passant per la soledat, l’amor i la mort”. Erritu, que es podrà veure a La Seu de Manresa, un escenari excepcional, forma part de la divisió Rituals del programa. Les altres divisions són les Arts Escèniques i la Música.

Dins de la casella de Rituals, a banda de Kukai Dantza i Fridman, també hi ha inclosos Ada Vilaró, Eva Yerbabuena, Júlia Farrero o Carles Dènia. Vilaró oferirà una performance de sis dies de durada. A PAS per la PAU, l’artista caminarà, durant aquests sis dies, des del Món Sant Benet fins a La Seu. Així, creuarà el Bages “recollint testimonis per la pau”, acompanyada d’altres viatgers que es podran unir a la performance. Vilaró presenta l’obra com una forma de “caminar els exilis de l’ànima”. Eva Yerbabuena, coreògrafa, visitarà Manresa per presentar l’aproximació que ha fet de les cultures japonesa i andalusa (amb origen a les illes d’Amami). Júlia Farrero s’ha inspirat en els rituals de foc de les falles pirinenques per configurar Teia, un espectacle de “llenguatge simple i visual” en què el trapezi és el còmplice de l’acròbata. I Carles Dènia desplegarà la lírica d’Ausiàs March, gran protagonista del seu últim disc: Cant espiritual.

Pel que fa a Arts Escèniques, destaquen amb força dos espectacles de circ i dos de teatre. Quim Girón, director artístic d’Animal Religion, relatarà en acrobàcia de circ la relació que té amb el fang, un vincle que li arriba des de la mare. Fang i cos seran, en aquest cas, la mateixa cosa. La companyia francesa Cirque de Rouages adaptarà Boate, l’obra culminant del periodista Fabrizio Gatti. Serà una exhibició poderosa de ball i salt. Si ens fixem en les propostes teatrals, sobresurten els espectacles de Teatre Nu, que presentaran Teatre Arrossegat de Catalunya (un projecte inspirat en les companyies itinerants), i, des del País Valencià, aterrarà la companyia La Negra amb En els núvols, on les bombolles de sabó es transformen en titelles.

La divisió musical també fa augurar moments suculents a Manresa. Per exemple, el grup Za! arriscarà duent la cobla a les zones més “gamberres i libèrrimes” que ens puguem imaginar. Megacobla és un sacseig del so de la cobla. “Han investigat llocs no trepitjats”, diu Ibáñez. També és sonorament receptable Bombino (“el Hendrix del desert”) i el directe del seu disc Deran. El músic nigerià és el màxim exponent de la guitarra tuareg; un hipnotitzador “amb combinació de melodies del desert i sons occidentals” que desplega. I alerta amb les tolosanes Cocanha, un dels plats més insòlits. “El grup canta en veu alta i orgullosa la llengua occitana del dia a dia”, resa el programa. No ens podem perdre aquesta coherència per les arrels. De casa comptarem amb la manacorina Joana Gomila (que ja vam poder escoltar l’any passat) i Arnau Tordera (que presentarà Les cançons seran sempre nostres amb Magí Canyelles; aquest projecte ha estat el guanyador del Premi Teresa Rebull 2018). Les Anxovetes (i les seves havaneres) són una de les altres bandes programades. O Roba Estesa, un neoclàssic del folk català ja. Com veuen, tant el País Valencià com les Illes Balears tenen una presència notable en la programació (especialment les Illes, que són el focus territorial aquesta vegada). La programació, això sí, s’ha d’acabar de completar. Encara hi ha cabdells per relligar.