No és una llegenda: Robert Ramos capta Mallorca des de Barcelona

Els avis sempre ens havien dit que era possible de veure l’illa de Mallorca des del Tibidabo o des de la Mola, al cim del massís de Sant Llorenç. Havia de ser en dies molt clars i ben de matí, abans que es formés la calitja. Amb tot, ens deien, la Mallorca es manifestava a l’horitzó amb una ratlleta era tan fina, que era gairebé impossible de documentar fotogràficament i per tant la visió de Mallorca des de Barcelona era tan llegendària com la conquesta de Jaume I. Si més no, era una experiència que només es podia viure de manera personal i intransferible, i era difícilment comunicable.

Fins que aquesta setmana el fotògraf Robert Ramos ens ha sorprès publicant a Twitter aquesta imatge insòlita, que capta de manera nítida sobre la ratlla del mar el contorn de l’illa de Mallorca, a 190 km en línia recta. Robert Ramos és un fotògraf de llarga trajectòria. Us recomano que visiteu el seu web, www.robertramos.cat. Ramos ens diu que va fer la foto dimecres 6 de novembre cap a les 17.45. I afegeix que hauria quedat millor dir que eren les 17:14, però la veritat és que ja eren tres quarts de sis de la tarda quan va captar aquesta imatge, entre meravellat i incrèdul, perquè ell també havia sentit a dir que en dies clars es podia veure Mallorca des del Tibidabo, però no l’havia vist mai. Aquell mateixa dia havia vist publicada al diari Ara una fotografia feta des de l’Observatori Fabra i va voler comprovar si encara ho podia veure a ull nu. La foto de Ramos té el valor afegit que capta al mateix temps la silueta de Montjuïc, amb la ciutat als seus peus, i un avió que passa.

Teòricament, amb la física a la mà, no s’hauria de poder veure Mallorca, des de Barcelona. En qualsevol cas, només hauria de poder-se besllumar la punta del Puigmajor, el cim més alt de l’illa, i en canvi es veu tota la muntanya i això es produeix per la refracció. Què és la refracció? “És un efecte òptic gràcies al qual, per una diferència de densitat a l’atmosfera, es produeix un reflex del que hi ha al darrere. Els raigs de la llum es corben una mica i et deixen veure més enllà”, ens explica Robert Ramos. “Passa el mateix quan contemples una posta de sol sobre el mar. Pots veure el sol gràcies a aquest efecte, però en realitat el sol ja no hi és”.

Hi ha fins i tot una fòrmula matemàtica que permet calcular el grau de refracció. És clar que s’han de donar unes condicions de temperatura, a part que sigui un dia nítid. Hi ha gent que ha fet fotos del Pirineu des del País Valencià, en podeu veure mostres en un web de referència dedicat a documentar aquesta mena de fotos que es diu Horitzons llunyans. Hi trobareu paisatges insòlits. També hi ha qui ha fotografiat el Canigó des de Marsella, vegeu-ho aquí.

“Per demostrar la refracció es pot un experiment molt senzill, diu Robert Ramos. “Agafes la tapa d’un pot de melmelada, el col·loques sobre una taula cap amunt i hi posen una moneda. Després vas baixant la vista fins que arriba un punt en què deixes de veure la moneda perquè ja no tens angle de visió. Quan deixes de veure la moneda, demanes a algú que ompli la tapa amb una mica d’aigua. Sense bellugar-te tornaràs a veure la moneda gràcies a la refracció de la llum. Un efecte semblant al que es produeix quan poses un llapis dins un got d’aigua i el llapis es torça”.

Per tant podríem afirmar que la visió de Mallorca des de Barcelona és quasi un miratge? Potser sí, diu Robert Ramos, que ha hagut de contrastar la imatge per tal d’obtenir el resultat final. “En el procés de revelat digital, l’unic que he fet ha estat aclarir una mica la imatge, perquè era fosc, i contrastar-la, ja que la llum era molt suau.

Els científics, en canvi, han fet càlculs que demostren que és una visió perfectament possible. Carles Perelló esn escriu des de la Facultat de matemàtiques de la UAB: “He fet els càlculs tenint en compte l’esfericitat de la Terra i resulta que des del Montjuïc es pot veure el cim del Puig Major i per tant des del Tibidabo s’ha de veure una part més gran d’aquest tuc”.

Un altre científic, de nom Ignasi Sivillà Llobet, enginyer aerospacial, ens ha deixat un comentari en què diu el següent: “Des dels 410 metres d’alçada de l’observatori Fabra, i els 188 km de la costa mallorquina, sense refracció atmosfèrica, he calculat que es podria veure les muntanyes que superin els 1050 metres d’alçada.
 La serra de la Tramuntana arriba als 1400 metres, per tant es podria veure.
 Però si comptem amb la refracció de l’atmosfera, es pot veure força per sota dels 1050 metres”.

Josep Maria Pérez ens fa un apunt històric interessantíssim: “Des de la Morella, al Garraf, es veu Mallorca en dies molt clars. De fet, quan es va definir el metre (la unitat internacional de longitud), per l’Acadèmia Francesa de les Ciències, es va fer mesurant (per triangulació) la llargada del meridià de París des de Dunkerque fins a Barcelona. Ho va fer el científic francès Pierre-François André Méchain, que es situava al cim de la Morella, al Garraf, per veure Mallorca i fer-ne triangulacions.

La fotografia que Robert Ramos ha penjat a Twitter ha estat profusament retuitejada, tant des de Barcelona com des de Mallorca. La trobareu al seu compte de Twitter.