Mallorca, “hipermobilitzada” per la llengua

Després de tres anys, les circumstàncies polítiques han fet que l’Obra Cultural Balear hagi recuperat la Diada per la llengua. La plaça Major de Palma s’ha convertit en un mar de llaços amb la senyera per protestar contra les polítiques del govern balear, que la majoria coincideix que van en sentit contrari a la normalització lingüística.

Agustí Mas

Agustí Mas

Presentador del Programa Estira la Llengua, de Ràdio Nacional d'Andorra.

Després de tres anys, les circumstàncies polítiques han fet que l’Obra Cultural Balear hagi recuperat la Diada per la llengua. La plaça Major de Palma s’ha convertit en un mar de llaços amb la senyera per protestar contra les polítiques del govern balear, que la majoria coincideix que van en sentit contrari a la normalització lingüística. El president de l’entitat, Jaume Mateu, ha dit a l’Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, que al marge que el govern ignori aquestes mobilitzacions, el que cal és demostrar que la societat està compromesa amb el català.

4.000 persones “i unes quantes més” són les que s’han concentrat aquest dissabte a la plaça Major de Palma (Mallorca) per protestar contra les darreres polítiques del govern de José Ramón Bauzá que segons diversos sectors majoritaris de la societat civil, sota el paraigua de l’Obra Cultural Balear (OCB), dinamiten els intents de normalització de la llengua. És Jaume Mateu, president de l’OCB, qui hi afegeix aquest “i unes quantes més”, en declaracions al programa Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra. “Vàrem fer 4.000 llaços i no varen bastar per tota la gent que hi havia a la plaça”, explica. Es refereix als llaços amb la senyera que es van posar a disposició dels manifestants, símbol de la defensa de l’escola en català i que justament el govern balear va prohibir mitjançant la polèmica Llei de símbols.

El fet és que la plaça es va convertir en una veritable mar de llaços. Mateu considera que tot va sortir “molt reeixit” i que “la societat civil de les Illes Balears, per tot això que està succeint d’ençà que Bauzá és al govern, està hipermobilitzada”. En aquest sentit, lloa la feina de l’Assemblea de Docents per defensar l’”escola pública, de qualitat, inclusiva i en català”. Tot, amb un component festiu, inclusiu i transgeneracional.

I el govern ho ingora

Però malgrat aquesta hipermobilització, el Govern de les Illes Balears fa cas omís d’aquestes manifestacions, les ignora i en treu ferro. Davant d’això, Mateu té una resposta contundent: “És igual que el president Bauzá ens ignori o no ens ignori. Allò que cal és dir que hi som i visualitzar que hi som”. I recorda com el president “va ignorar” la marea verda del 29 de setembre, en què 100.000 persones, el 10% de la població de l’arxipèlag, va omplir els carrers de Ciutat contra el Tractament Integrat de Llengües. En tot cas hi afegeix: “No podrà ignorar 800 anys de llengua catalana a les Illes Balears, no podrà ignorar el 70% de les famílies, que han escollit el català com a llengua del primer ensenyament dels fills”.

Des de l’Obra Cultural Balear es té clar que l’única possibilitat per posar fi a aquesta ofensiva governamental illenca contra la llengua catalana és que José Ramón Bauzá no governi. El president de l’entitat manifesta que és Bauzá mateix “qui s’ha desmarcat del consens, qui ha defugit el diàleg, qui ha tirat pel dret sense escoltar cap sector social”. I tot això, Jaume Mateu ho diu amb certa recança, ja que l’OCB sempre havia volgut ser una entitat políticament imparcial, però ara no pot evitar no ser-ho.

Mateu té sobre la taula els resultats de les darreres eleccions europees, en què el Partit Popular, a les Illes, va perdre 31.000 vots. També assegura que cap partit està disposat a pactar amb Bauzà per fer-lo president en cas que no tregui majoria absoluta, com es veu a venir que passarà. Però, i si segueix guanyant? “Allò que no farà l’OCB en aquest cas és dimitir de la seva responsabilitat i dimitir del seu objectiu”, sentencia Mateu. I insisteix que “la majoria social no està amb el senyor Bauzá”. I per si no hi hagués prou fronts oberts amb el decret de trilingüisme, la Llei de la funció pública que desoficialitza el català o la Llei de símbols que prohibeix la senyera, ara sembla que el Govern de les Illes està disposat a tallar el senyal dels tres canals de Televisió de Catalunya que arriben a l’arxipèlag. El president de l’Obra ho té claríssim: “Si TV3 es deixa de rebre a les Illes Balears no serà per una qüestió tècnica com vol fer creure el senyor Bauzá  sinó que serà per una decisió ideològica”. L’entitat ja treballa en un informe tècnic que ho demostra.

Escolta l’entrevista a través d’aquest enllaç.
facebook.com/estiralallengua
twitter.com/estiralallengua

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació