Maig al juliol

23.05.2018

Pot semblar estrany parlar del maig al mes de juliol, però té molt de sentit si parlem del maig del 68 durant el juliol del 2018. La Universitat de Barcelona ha organitzat un parell de cursos aquest juliol per tal de celebrar el 50è aniversari de l’any que va marcar el segle XX.

© Xavier Miserachs. París. Maig del 68

El programa dels cursos Els Juliols de la UB ha volgut commemorar el 1968 amb els cursos “1968: quan empal·lidí el vermell de les senyeres” i “1968: relat històric d’un any viscut perillosament”.

D’una banda, el coordinador del curs “1968: quan empal·lidí el vermell de les senyeres” i professor emèrit de la UB, Miquel Izard, explica que “aquest curs, més que ressenyar els esdeveniments, voldria detallar les expressions culturals de l’època”. També vol parlar sobre les petjades de l’Escola de Frankfurt, aportar el parer de dos testimonis i professores del curs, Verena Stolcke i Irene Castells, i glossar els canvis de l’Església, el rol de les dones i de la resta de protagonistes.

A més a més, es farà un repàs pels principals esdeveniments del 1968, un any pletòric. Des del desencant d’alguns escriptors com Aub, Barral, Castellet, Enzensberger o els Goytisolo en el Congreso Cultural de la Habana, fins a la revolta estudiantil i obrera francesa, amb 7 milions de vaguistes i la República totalment paralitzada. Occident, traumatitzat per l’agressió nord-americana a Vietnam, va ser sotraguejat pel rebuig al capitalisme liberal: a França obrers i estudiants van pensar que un altre món era possible i el partit comunista francès va jugar tots els papers de l’auca i va ser incapaç d’encarrilar la revolta. També va trontollar el capitalisme d’estat a Cuba, creadors catalans van percebre  els primers símptomes d’un estalinisme castrador i a Txecoslovàquia els tancs soviètics van fer palès que la dictadura del proletariat no toleraria ni les menors demandes d’autonomia o llibertat. A l’octubre, Fidel Castro, rere la massacre d’universitaris de Tlatelolco, va revelar que li era impossible de condemnar-la, com uns mesos abans no ho va poder fer pel despropòsit de la Primavera de Praga.

El curs acabarà amb unes sessions dedicades a les conseqüències dels fets del 1968 i el seu llegat social i econòmic. L’últim dia es reservarà per a fer una taula rodona on es debatrà el tema central: 1968.

El segon curs, “1968: relat històric d’un any viscut perillosament”, intentarà explicar, a través de deu sessions diferents, alguns dels grans fenòmens i esdeveniments històrics que van marcar l’any. Segons el coordinador del curs i professor del Departament d’Història i Arqueologia de la UB, Alberto Pellegrini, sovint es perd de vista el marc històric d’aquell any, que ofereix un relat basat sobretot en els canvis socials, en les tendències culturals, etc. Sense menysprear, per suposat, tot això, “hem considerat oportú presentar als alumnes un ‘relat històric’ que acabi constituint un marc en el qual entendre els canvis del 1968”. Per exemple, és ben conegut que una de les grans causes de la mobilització popular del 68 va ser la protesta en contra de la guerra del Vietnam. A partir d’aquí, Pellegrini es planteja les següents preguntes: per què no explicar què va ser la guerra del Vietnam? O també, com poder entendre la crisi de les esquerres comunistes tradicionals si no sabem el que va passar a Praga a l’agost del 68? En definitiva: quines són les grans estructures dins de les quals es produeix la ruptura de 1968?

El curs oferirà deu sessions sobre deu àmbits geogràfics diferents per a entendre les grans ruptures que es van produir a nivell mundial aquell any (i en els anys immediatament anteriors i successius). El professorat ha identificat deu àmbits fonamentals, des del Vietnam a Praga, des de París a Orient Mitjà, des de la Xina a Itàlia, als Estats Units, a Amèrica Llatina, que puguin constituir aquest relat històric general. Per acabar la darrera sessió, explicarà com la gran ruptura del 1968 va acabar-se, paradoxalment, amb un retorn de les forces conservadores al poder.

Quant a les expectatives del curs, Alberto Pellegrini confia que la proposta resulti atractiva per a una bona quantitat d’alumnes. “Estem segurs que podem oferir un curs interessant en què els matriculats podran aprendre i descobrir no només sobre el 1968, sinó també sobre el món en el qual vivim avui en dia”. Cal tenir en compte que, en bona part, la nostra realitat és resultat dels canvis i dels fenòmens del 1968.

Aquests són dos dels prop de cent cursos que ofereix la 22a edició d’Els Juliols, els cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona. Podeu consultar la programació íntegra de tots els cursos al web d’Els Juliols.