Magda Puyo: “L’Institut del Teatre és l’únic lloc on no es compten butaques”

2.11.2015

La professora, directora teatral i dramaturga Magda Puyo ha estat nomenada directora general de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. 

Magda Puyo amb el diputat Juanjo Puigcorbé

Magda Puyo amb el diputat Juanjo Puigcorbé

Magda Puyo és la nova directora de l’Institut del Teatre, després d’haver superat el procés de selecció. Puyo sosté que “la missió principal de l’Institut del Teatre és formar creadors compromesos estèticament i èticament amb la seva societat i el seu país”. Segon la nova directora, l’Institut del Teatre ha de ser la universitat de les arts en sentit ampli, ha de formar creadors i tècnics, i té una obligació de fer un retorn social. “Això vol dir formar també l’espectador i el ciutadà, per tal de generar una implicació també en altres àmbits en què les arts escèniques poden tenir una capacitat d’integració, de crear comunitat”, ens diu Puyo que tot just ahir va assumr el nou càrrec de directora general.

Puyo també considera que l’Institut del Teatre és el lloc on més s’ha d’estudiar i beure del patrimoni, sobretot per construir el patrimoni del futur. “L’institut ha de ser un lloc de recerca, que s’ha de desplegar en tres eixos fonamentals. En primer lloc, la llengua i la llengua parlada. En segon lloc, les arts del moviment i finalment les arts digitals i audiovisuals”. La integració d’aquests tres eixos en una mateixa recerca han de permetre els alumnes entendre què és l’escena contemporània, tant a nivell de llengua com de llenguatges. “I això l’Institut del Teatre ho pot fer millor que ningú, perquè té molt ben integrat el know-how”, sosté Puyo.

Per Magda Puyo, l’Institut ha de ser també un referent d’opinió i reflexió respecte a les arts escèniques. És l’únic espai on no es compten butaques. L’IT pot treballar a mig i llarg termini perquè no ha de demostrar resultats immediats. Al contrari, pot donar-se un marge per reflexionar. Això s’havia fet a l’Institut en etapes anteriors i ara s’hauria de recuperar”, diu Puyo.

 

Corregir la deriva de l’Institut

Fa uns mesos Jordi Coca denunciava en un article publicat a Núvol la indefinició institucional en què s’havia sumit l’Institut després de mesos sense designar un nou director. Coca hi feia afirmacions contundents, gairebé apocalíptiques, quan deia: “El gran vaixell fa més d’un any que no té capità, que no té un rumb concret i que no posa a prova tot el seu potencial. Prego i exigeixo responsabilitat”. Simultàniament, un col·lectiu d’alumnes demanava que es designés com a director una persona que conegués bé el món de les arts escèniques. El debat va suscitar un seguit d’intervencions per part d’alumnes, professors i càrrecs institucionals. Ahir Jordi Coca celebrava el nonemanemt de la nova directora. “Magda Puyo és una gran professional, bona coneixedora de l’IT i la primera senyora que el dirigeix. Torna al capdavant de l’IT una persona del món del teatre, i això és una excel.lent notícia”.

 

Una llarga trajectòria dins i fora de l’Institut del Teatre

Magda Puyo és llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona, té estudis d’Interpretació, Direcció i Dansa. Puyo ja ha tingut relació amb l’Institut del Teatre anteriorment, ja que n’és professora de Direcció i Interpretació des de 1996. A part, n’ha estat Coordinadora acadèmica durant tres cursos (2009-2011) i directora pedagògica de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD) (2012-2013).

I és que Magda Pueyo compta amb experiència dins del sector teatral, ja que també ha estat membre del Consell Assessor del Teatre Nacional de Catalunya (1998-2001) i directora Artística del Fstival Sitges Teatre Internacional-Creació Contemporània (2001-2004). Actualment és directora d’Escena, dramaturga i professora de direcció i d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona.

Però com va introduir-se al món artístic, la nova directora de l’Institut del Teatre? Magda Puyo va crear el col·lectiu Metadones, on dirigí La Bernada es calva i Medea Mix. A partir d’aquí, va fer de dramaturga i dirigir nombrosos espectacles en sales alternatives com ara la Sala Beckett, l’Artenbrut, el Teatre Malic o la Sala Muntaner; però també en teatre institucionals com el Teatre Lliure i el Teatre Nacional de Catalunya. En el sector privat, Puyo ha dirigit espectacles a la Sala Villarroel i el Teatre Romea; i també en festivals com Fira de Tàrrega, Festival Grec o Temporada Alta, on l’any passat va dirigir Confidències a Al·là.

La feina de Puyo s’ha vist reconeguda en premis com ara el de la Crítica per Pesombra, estrenat al Centre Dramàtic, i també el premi de la Crítica per Temps Real, presentat al TNC.