M. Antònia Font: “Som Illes Balears, el laboratori del ministre Wert”

La portaveu del sindicat de mestres balears STEI ha traslladat al primer Estira la llengua! de la temporada l'ambient de tensió i d'indignació que hi ha a ses illes davant l'aplicació forçada via decret llei del TIL, el nou model lingüístic educatiu que “fulmina” la immersió lingüística.

Agustí Mas

Agustí Mas

Presentador del Programa Estira la Llengua, de Ràdio Nacional d'Andorra.

La portaveu del sindicat de mestres balears STEI ha traslladat al primer Estira la llengua! de la temporada l’ambient de tensió i d’indignació que hi ha a ses illes davant l’aplicació forçada via decret llei del TIL, el nou model lingüístic educatiu que “fulmina” la immersió lingüística.

És un decret llei que arribava poques hores després que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears el tombés, en estimar un recurs del sindicat STEI. Font defensa que aquest decret fa malbé un model lingüístic que assegura que funcionava en lloc d’arreglar el que considera que no va bé i ha insistit que la convocatòria de vaga indefinida té el suport de la major part de tota la comunitat educativa.

El curs escolar ha començat a les balears sota l’ombra del que s’anomena el TIL. És el decret de tractament integral de llengües (TIL). És el capítol dos de la política lingüística del govern de José Ramón Bauzà, després de la modificació de la llei de la funció pública perquè el català no sigui requisit per ser funcionari. Doncs bé, el TIL fulmina la immersió lingüística en català sense que hi hagi hagut cap petició de la societat civil en aquest sentit i es va aprovar sense negociació amb la comunitat educativa. Maria Antònia Font, portaveu del sindicat STEI, explica que tot l’estiu han estat “en peu de guerra” i que “hi ha hagut molts docents que no han fet vacances” a base d’assemblees i intents per “trobar una fórmula per fer repensar a es govern” l’aplicació del TIL perquè assegura que la comunitat educativa no el demana: “Ells mos lleven allò que va bé; sa normativa que va bé i es model lingüístic escolar que funciona i no mos arreglen allò que va malament: es fracàs escolar, molts d’alumnes a dins de s’aula…”.

Font diu que el TIL és un problema en forma de “ganivet de doble tall”. Explica que “ni hi ha professors preparats suficientment ni ets alumnes estan preparats per seguir una àrea no  lingüística en una llengua estrangera”. Per exemple, segons el pla d’aplicació del TIL, aquest curs, els alumnes de 1r d’educació secundària obligatòria hauran de fer matemàtiques, biologia i ciències socials en anglès. L’entrevistada diu que això ho complica el fet que el sistema educatiu balear acull alumnes que no coneixen ni el català, ni el castellà ni l’anglès, com població subsahariana o búlgara i conclou: “És una mica precipitat, imposat… No són només ets professors que hi estan en contra. És tota sa comunitat educativa: pares, mares, alumnes, sa comunitat científica…”.

Tot i la suspensió de l’aplicació del decret de tractament integral de llengües per part del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, Font afirma que “no hi ha hagut ni una ombra de dubte, malgrat que sa notícia era bona, de desconvocar cap vaga”. Diu que hi ha moltes qüestions per negociar: demanen que se retiri el TIL, negociar un projecte diferent, les ràtios d’alumnes per mestre, adequar els horaris a la legislació i retirar els expedients i la suspensió de sou i feina als tres directors de Menorca que han rebut aquesta sanció en traslladar a la conselleria d’Ensenyament la decisió del consell escolar del seu centre de no aplicar el TIL. A part d’això, també volen proposar un pla de mesures per millorar el coneixement de l’anglès entre els alumnes sense desplaçar la llengua pròpia del territori, que inclou desdoblar l’àrea d’anglès, incorporar professors nadius, fer intercanvis de mestres i que la televisió pública emeti pel·lícules en anglès subtitulades en català, com ja fa Televisió de Catalunya.

Amb tot, la portaveu de l’STEI manté que la majoria dels membres de l’assemblea general de treballadors dóna suport a una vaga en què “els professors perdran més de 100 euros diaris per defensar una educació inclusiva i en català”.

Amb vista al curs passat, el govern balear va promoure la llibertat d’elecció de llengua i, segons les dades a què es remet Maria Antònia Font, el 13% de les famílies van escollir castellà i el 87%, català. Enguany, parlar de campanyes de “trilingüisme” i d’”equilibri de llengües”, la xifra ha baixat fins a la proporció de 10-90%. Davant d’això, Font diu: “Això és una falsa llibertat perquè el decret de tractament de llengües fulmina la immersió lingüística i la possibilitat que la llengua catalana sigui la llengua vehicular de s’ensenyament en ets centres educatius”. Recorda que fins ara, el model actual, l’anomenat decret de mínims, estipula que un mínim del 50% de la docència ha de ser en català i que, si hi ha consens al centre, es pot arribar al 100%. Una situació que, segons Font, es donava a la majoria de centres d’infantil i primària de les illes. Tot això, el TIL ho deroga. Als ulls de la sindicalista, és una prova pilot de la futura llei del ministre espanyol d’Educació, José Ignacio Wert: “Aquest TIL també té una funció espanyolitzadora. Nosaltres som Illes Balears, es laboratori de sa LOMQE del ministre Wert. I mos han llevat sa possibilitat que es català sigui sa llengua vehicular de s’ensenyament i que se pugui fer sa immersió lingüística per consens, perquè nosaltres no l’hem tinguda mai per imposició”. Amb això, referma que s’ha demostrat que, fent servir el català a les escoles, s’ha aconseguit que els alumnes coneguin les dues llengües oficials i puguin escollir quina fer servir.

El que considera una “imposició” de Bauzà, Font troba que “ajudarà a n’es que estaven indecisos a fer sa vaga indefinida”. És més, diu que l’aprovació d’aquest decret llei per contrarestar la sentència del TSJIB és “rompre s’estat de dret”. Amb això, Font fa la proclama següent: “Això, a la resta de Països Catalans, pot sorprendre un poc però dins d’Illes Balears ja esteim avesats a veure que es president Bauzà se fa sa llei a sa seva mida. Que té un pis a la murada, just al passeig devora la seu però és il·legal no sé quina reforma… Molt bé: idò, ell canvia la llei perquè la reforma sigui legal. Que li diuen que no té la compatibilitat per exercir es càrrec de president del govern mentre tengui la farmàcia en marxa, que és la farmàcia que de totes les illes balears factura més: és igual. Idò ell diu que sa llei de compatibilitat no l’hem entesa bé. I ara resulta que si es decret TIL està recorregut, no està consensuat, està imposat… ell fa un decret llei en res, en hores.. Per favor! Aquesta medecina no la volem! I no la prendrem!”.

Així doncs, Maria Antònia Font assegura que el sistema educatiu necessita “normatives estables” i creu que fins i tot “es que vindrà darrere, fins i tot, podent ser des mateix PP, ho llevarà. Perquè dins des PP, aquest senyor ha aconseguit crear divisió”. D’aquesta manera, recorda que hi ha ajuntaments que s’han posicionat contra el TIL i a favor de la llengua i afirma amb rotunditat que la conselleria d’Educació i el govern de les Illes Balears donen “ordres polítiques en es seus representants perquè executin accions que van en contra de la llei”. I ho rebla, tot plegat, amb aquest missatge: “Quan s’ataca sa llengua a un punt, això afecta el conjunt de la llengua. I som un sol poble i parlem català!”.

Descarregueu el programa aquí.
facebook.com/estiralallengua
@estiralallengua

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació