L’univers femení de la ceramista Elisenda Pipió Gelabert

18.05.2018

Copa de cava en mà, tres dones parlen entre elles. Són la crítica d’art Pilar Parcerisas, l’escriptora Marta Pessarrodona i la fotògrafa Pilar Aymerich. Pessarrodona els explica les meravelles d’una exposició de ceràmica que va anar a veure a la galeria Piano Nobile de Londres. Parcerisas comenta que Catalunya té una tradició important en ceràmica, però que estem dilapidant el nostre patrimoni. “Passa amb tot, també amb la fotografia”, afegeix Pilar Aymerich.  Les tres assisteixen a l’exposició que s’acaba d’inaugurar a la Fundació Felícia Fuster, al barri de Sant Gervasi de Cassoles de Barcelona. És de la ceramista Elisenda Pipió Gelabert i es titula “Genèric intencionat”.

Una de les obres de “Genèric intencionat” d’Elisenda Pipió Gelabert | Foto: Coloma Julià

L’artista plàstica pren el nom, precisament, de les paraules que Marta Pessarrodona utilitza sovint –sempre entre parèntesi–, quan escriu. La relació entre l’artista i l’escriptora va, però, més enllà: Pessarrodona li ha escrit el text que acompanya la mostra, que ha titulat amb un fragment del poema “Creient-me el mar”, de Felícia Fuster. Móns femenins que conflueixen en un mateix espai. “És ideal la Fundació Felícia Fuster per acollir l’obra plàstica d’Elisenda Pipió Gelabert”, diu Pessarrodona, que situa la ceramista en la tradició del Gesamtkunstwerk (en alemany: “arts juntes” o “art total”). És una tradició, explica l’escriptora, que va de Wagner a Gaudí, passant per Rodoreda o la mateixa Felícia Fuster.

I és que, efectivament, Pipió Gelabert presenta una mostra que juga a unir arts perquè incorpora molts elements. “És la primera exposició que faig en què no utilitzo només la ceràmica”, diu aquesta artista. I afegeix: “En aquesta ocasió faig pintura sobre fusta amb collage, on utilitzo roba, paper i ceràmica”.

Com el seu títol indica, “Genèric intencionat”, Pipió Gelabert usa la seva obra per reivindicar l’univers femení. “La mostra vol ser un punt de reflexió per afavorir el llenguatge inclusiu”, reflexiona Elisenda Pipió Gelabert.

“Es tracta d’una obra sintètica que tendeix a la monocromia i que fa referència a l’escriptura en femení”, explica la crítica d’art i curadora d’exposicions Pilar Parcerisas. “Hi veiem molts espais en blanc, on nosaltres també hi podem escriure; és una obra que comparteix pintura i escriptura. Vol significar l’espai femení, un món suau però alhora resistent”, assegura.

En aquesta reivindicació no hi falten les mestres. I és que a “Genèric intencionat” hi ha un homenatge explícit a referents com Virginia Woolf o Montserrat Abelló. Destaca en aquest sentit la peça on llegim el mític inici de Mrs. Dalloway. “Va dir que ella mateixa compraria les flors”, hi escriu Pipió Gelabert. Tot un al·legat d’intencions.