Luis Garicano o el secret més ben guardat d’Albert Rivera

30.09.2015

L’autèntic ideòleg del nou programa de Ciutadans no és Arcadi Espada ni Félix de Azúa, sinó Luis Garicano (Valladolid, 1967), catedràtic d’Economia de la London School of Economics. No se l’ha vist gaire durant la campanya electoral, però era a l’hotel de concentració la nit que el seu partit celebrava els 25 escons al Parlament. El que Ciutadans no ha divulgat gens, però, és que Garicano, un home que sempre diu lliurement el que pensa, és partidari de la immersió lingüística i de reconèixer la diferència de Catalunya.

Luis Garicano amb Albert Rivera

Luis Garicano amb Albert Rivera

Vaig conèixer Luis Garicano l’any 1993, a Bloomington, Indiana. Aleshores, Garicano era un jove estudiant d’economia que estava a punt d’iniciar el doctorat a la Universitat de Chicago. Vaig tenir l’oportunitat de conviure uns dies amb ell a la universitat d’Indiana i a Chicago mateix. Aleshores érem molt jovenets, rondàvem els vint-i-cinc anys, però Garicano ja tenia la presència i el discurs d’una persona més gran. Ja li traspuntaven els primers cabells blancs i parlava amb una maduresa avançada per la seva edat. Ens vam perdre la pista, però no em vaig sorprendre quan molts anys després el vaig repescar gràcies al blog Nada es gratis. No em va sorprendre tampoc que s’hagués convertit en catedràtic de la London School of Economics ni que rebés el premi de la Fundació Banco Herrero al millor investigador espanyol de menys de 40 anys.

Garicano ha exposat els mals d’Espanya amb una gran lucidesa al llibre El dilema de España (Península, 2014). Hi denuncia els vicis inveterats de la societat espanyola i desmunta de manera implacable el mite que a Espanya es viu millor que ens altres països. Considera que la bombolla immobiliària va corrompre persones i institucions, i va perpetuar el populisme i l’amiguisme que impera entre les elits. “España necesita un cambio económico e institucional tan radical como el de la Alemania de la posguerra”, escriu Garicano. “Sin una reordenación de las Instituciones, España no podrá competir en la economía del conocimiento”. El dilema de España aporta anècdotes abundants de la incompetència d’una classe dirigent espanyola que senzillament no pot anar pel món perquè no sap anglès.

Tot i ser un economista de tarannà liberal, Garicano coincideix amb Varoufakis que convé mantenir una separació clara entre el mercat financer i el poder polític. La implicació del sistema polític en el mercat creditici és una de les causes de la crisi que vivim. Segons Garicano, Espanya necessita un regulador del mercat de productes predictible, creïble i independent, que asseguri la competència real. També és necessari reduir les dificultats que pateixen les petites i mitjanes empreses per créixer. Cal també fer més dinàmic el mercat de treball i reformar el marc de relacions entre el sector financer i el poder polític. Sobre el paper els arguments de Garicano per regenerar Espanya semblen assenyats i plausibles. El temps dirà si l’ambició de Ciutadans de regenerar Espanya és factible i executable, o si toparan amb la mateixa Espanya granítica amb què van topar Cambó, Pujol o Roca Junyent.

Luis Garicano

Luis Garicano

Un nou contracte amb Catalunya

Ahir el diari Ara informava que “els juristes Elisa de la Nuez i Rodrigo Tena, que formen part de l’equip d’experts que redacta una proposta de reforma de la Constitució per a Ciutadans, han defensat en un article a ‘El Mundo’ que una nova Constitució hauria de permetre la celebració d’un referèndum a Catalunya. Segons apuntava l’Ara, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, de seguida es va desmarcar de les opinions dels dos juristes i va descratar que la proposta de reforma constitucional que plantejarà el partit taronja avali la celebració d’un referèndum.

El partit de Rivera tampoc no ha publicitat gaire les idees que Garicano ha desplegat per reconèixer la singularitat de Catalunya dins d’Espanya. Garicano és un senyor de Valladolid i no li podem demanar que s’apunti a la causa independentista, però en canvi demostra que, a diferència d’altres intel·lectuals del partit com Arcadi Espada o Félix de Azúa, no té una relació neuròtica amb la llengua i la cultura catalanes. Garicano està casat amb una holandesa i durant els últims anys ha viscut a cavall entre Anglaterra i els Països Baixos, una experiència que segurament li ha servit per entendre la pell d’un país petit com Catalunya. En un article al diari ‘El Mundo’ , Garicano defensava una solució particular per a Catalunya i sostenia que la reivindicació catalana té tres eixos: el simbòlic, el competencial i el financer. El discurs de Garicano seria a hores d’ara inassumible per la cúpula de Ciutadans: “En lo simbólico, hay que encontrar maneras reconocer la diferencia de Cataluña, usando palabras (como la palabra «nación») y símbolos que no son tan lejanos de los que de hecho usamos («nacionalidad»). Aún más importante, es crucial recomponer el vínculo emocional: Cataluña debe saber que no sólo es parte de España, sino que es querida por España, que su singularidad es aceptada y querida, que su lengua, el catalán, es un patrimonio de España tan importante como el castellano. Gestos simbólicos aquí (¿por qué no un año de lengua autonómica en las escuelas?) pueden hacer mucho. En lo competencial, se trata de blindar las competencias relacionadas con la lengua, particularmente cultura y educación y con la sanidad.

I vet aquí el secret més ben guardat de Ciutadans. Garicano també beneeix el model d’immersió lingüística de Catalunya: “En la práctica el modelo lingüístico que existe, de inmersión en catalán, funciona bien, y el hecho innegable (a pesar de la histeria) es que sí logra que los niños hablen bien ambas lenguas. Y Cataluña, con la excelente política universitaria liderada en su momento por Andreu Mas-Colell (a años luz de lo hecho en el resto de España) ha mostrado lo útil que puede ser para el resto de España el introducir competencias entre las regiones en nuestro anquilosado sistema educativo. Finalmente, en lo financiero, no se trata de cambiar a corto plazo el monto de transferencias como de utilizar el momento para hacer una simplificación radical en el incomprensible e injusto sistema de financiación, comenzando por ceder la totalidad del IRPF a las autonomías -se trata, como sugirió hace tiempo el ministro Margallo «no tanto de transferir agua como dejar que las autonomías exploten sus propios pozos», junto con un sistema competencial que incremente la transparencia financiera y la rendición de cuentas a los ciudadanos.

El futur de Ciutadans a Espanya

Albert Rivera ja està a punt per començar la cursa electoral que l’ha de portar a La Moncloa. A partir d’ara, quan sentiu els discursos de Rivera en matèria d’economia, penseu que escolteu les idees de Luis Garicano. En canvi, quan el sentiu parlar d’immersió lingüística i del model d’escola catalana, comprovareu que malauradament encara és captiu del discurs neuròtic d’Espada i companyia. Amb el temps, si el pes de Ciutadans creix a la resta de l’estat i aspira a ser la primera força política d’Espanya, Rivera i els seus hauran de valorar si volen imposar-se des de Catalunya o contra Catalunya. Si volen créixer des de Catalunya i aixecar un vot massiu a les eleccions al congrés, les d’enguany i les que vindran, hauran de guarir-se d’aquesta neurosi per centrar-se en el que ells sempre han anomenat les coses realment importants. Tan de bo Garicano els il·lumini i abandonin la guerra contra la immersió. Potser no ho faran per convicció, sinó per conquerir aquella centralitat que durant tants anys va tenir el PSC a Catalunya. Potser així ens deixaran tranquils una estona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

17 Comentaris
  1. No són només elements com Azúa i Espada els que condicionen el discurs anti-catalanista de Ciutadans, en el fons necessiten sincronitzar-se amb la idea d’Espanya que és hegemònica ara com ara per poder aspirar a convertir-se de debò en partit de govern allà: bit.ly/1ilroGH

  2. Molt bé, Bernat, per fer-nos conèixer aquesta informació desconeguda. No sé si aquest article el difondràs per altres canals donat que no tinc twitter ni facebook, però penso que se li hauria de donar el màxim de publicitat en aquells mitjans que SÍ llegirà la gent de Ciutadans/Ciudadanos (El Mundo?, ABC?, El País, La Vanguardia?…), han de saber que tenen ideòlegs (i castellans!) que pensen ben diferent de les tesis de la seva cúpula dirigent. Intueixo que no es llençaran pedres contra el seu propi teulat i no te’l publicaran, de totes maneres, Enhorabona.

  3. Pel sol fet de ser de ciutadans la vàlua d’aquest home, més enllà dels números, queda molt tocada.
    La immersió és el moll de l’os d’aquest partit, no hi poden renunciar. És el partit més catalanofòbic de tots, PP inclòs. En l’última entrevista la Carolina Punset declara el seu fàstic físic a la llengua catalana i es queda tan panxa. Això és genteta molt i molt tòxica.

  4. No veig quina pretesa té aquest article. ‘Ciudadanos’ és un partit molt perillós. És un partit nazi i en aquest cas l’ús del terme no és cap banalització. Siguem seriosos, si us plau, i abandonem tota ingenuïtat. Ho repeteixo, ‘Ciudadanos’ és un partit nazi i a part de la seva ideologia, que mostra ben a les clares l’adscripció a la ultradreta, hi ha certs indicis que mostren la vinculació d’aquest partit amb el nazisme, per exemple, el fet que té relacions amb Barraycoa , actituds autoritàries de la cúpula denunciades per ex-membres expulsats o l’ús de símbols nazis com el de la Widerstand. Aquest article és tremendament ingenu i és intolerable.

  5. Aquests son els que volen que en cas de acomiadament de un treballador, aquest indemnitzi a la empresa amb part dels diners cobrats durant el temps treballat ???

    • Crego , president de la patronal de Lleó és qui va tenir la “idea” . Ciudadanos ja l’ha fet fora com a candidat de les primàries. Al contrari, el seu programa defensa el contracte únic amb indemnització creixent en cas d’acomiadament.

  6. No se qui pot ser l’ideòleg de ciutadans pero, per lo poc que he vist i sentit d’ells, els vec com una refundació del Frente de Juventudes. Inclús el seu líder, Albert, no m’estranyaría que tingués un cosí que es digui Rivera i de nom José Antonio. Son clavats.

  7. Moltes gràcies per l’article.
    A Nada Es Gratis i publiquen exel.lents economistes, molts d’ells treballen fora d’Espanya. Hi trobem independentistes com Pol Antràs , altres que tenen una posició més neutre, però que han desmuntat tot el desori de la financiació autonómica o la irracional estructura del AVE (Nacho Conde-Ruiz , Juan Rubio-Ramírez…) i altres que no ho són. En tot cas tant articles com comentaris estàn a anys llum del tertulianisme ignorant. I quan discuteixen sobre el possible primer premi Nobel d’economía, surten els noms de Xavier Sala i Martín , Andreu Mas Colell o Jordi galí, tots catalans.
    I recordem que Garicano va ser invitat a sortir de NeG per publicar un article molt crític amb la política de Rajoy, presionant les empreses que finançaban el Blog.
    Hay Derecho ? editat per Elisa de la Nuez i Rodrigo Tena, inicialment lligat a UPyD ,sempre ha estat molt beligerant amb l’independentisme. Ara sembla que recolçen Ciutadans. Amb tot he aprés molt , sobre reforma administrativa, mecanismes corruptius de l’estat o la manca d’independència de la justícia, el nepotisme dels organismes que vigilen la competència o el nefast capitalisme d’amics. I no veig que no poguem aprendre coses d’ells.
    Com sempre les coses són complexes. Amb rauxa només no arrivarem en lloc.
    Moltes gràcies Bernat.

  8. Es podria afegir que potser la comprensió de Catalunya de Garicano va començar, o es va veure molt reforçada, per una beca de “la Caixa” que li va permetre estudiar a Chicago. També aquesta beca és un tret comú de tots els brillants integrants del Col·lectiu Wilson. Potser algun dia caldria fer un estudi d’aquets grup de becaris i de l’important paper que la majoria d’ells juguen avui tant a Catalunya com a les espanyes. Ah, quan la Caixa era una caixa!

    • Pitjor, en Jesús Fernández-Villaverde , un altre represaliat de Fedea NeG , per signar l’article de Garicano junt amb Tano Santos , explicaba que en acabar els estudis va presentar 3 solicituds de beca, a dues entitats espanyoles i a la Caixa. Als pocs dies ja tenia la de la Caixa, ràpid i sense paperassa. Sí, moltes vegades hem fet bé les coses.

  9. C’s ha buscat els vots de la ignorància i de la por. I això no diu gaire al seu favor. No volen la inmersió lingüística perquè aspiren a separar Catalunya entre catalans i castellans . És un partit perillós per la convivència. Està patrocinat per els fills dels franquistes que van saber navegar per la transició i segueixen els llegats criminals dels pares en empreses i bufets jurídics. Els podeu trobar a la Cambra de Comerç o al Instituto de Estudios Financieros. També entre el PSC . Hereus del franquisme maquillats. NI més ni menys. No hi ha més misteri.

    • No va ser per encàrrec de Faine. Va sortir dels fills de franquistes que hi ha en el PSC. Des de Madrid van possar en contacte amb empresaris com el de Festina, per començar…. de fet és un projecte de 4 aventures que volien prendre els ajuntaments fent de visagra. De fet, aquesta merda, surt de la disputa amb el maragallisme… i des del PSC. Una vergonya molt molt grossa!!!!

  10. Sempre he dit que Ciutadans, o certes persones de Ciutadans, a Espanya, pot ser bo que hi manin. Combinen una mescla de neofalangisme molt útil a Espanya amb una visió de la dreta no tant rància com la del PP.

  11. Ciutadans no cediran mai en qüestions catalanes perquè ès l’única forma que tenen de ser acceptats a Espanya. Saben perfectament que el rèdit més gran és negar la la nació catalana. Volen arribar a la Moncloa i per això cal renegar de Catalunya.

  12. Bon article, Bernat. Felicitats. Crec, no obstant, que Garicano influirà més o menys en la política de Ciutadans en la mesura en què el seu “dossier” personal quedi resolt. Luis Garicano ha estat molt maltractat per l’stablishment madrileny. Álvaro Nadal el va quasi expulsar a ell i a la seva gent de Fedea (per una manca de sintonia absoluta) i la topada d’egos amb Luis de Guindos va ser absoluta. En la mesura que la seva veu econòmica tingui visibilitat pública, Garicano tolerarà que el partit mantingui l’anticatalanisme militant. De fet, en els darrers mesos -i malgrat tenir amics catalans, alguns d’ells bons economistes amb qui havia estudiat- no ha dubtat en parlar de “divisió a les famílies” o de política del silenci a Catalunya.
    Cordialment, Ramon