Los ilusos de Jonás Trueba arriben al cine-bistró Zum Zeig

19.10.2013

Els personatges de Los ilusos, com el mateix Jonás Trueba, encara creuen en el cine. Hi creuen també Esteban Bernatas Chaissagne i Guillaume Mariès, el programador i el coordinador de Zum Zeig, un cine bistró que recentment ha obert les seves portes al carrer Béjar 53 de Barcelona.

 

Los ilusos de Jonás Trueba es projecta a la sala Zum Zeig, a Barcelona

 

“El cine i la vida es barregen”, em va dir mesos enrere Jonás Trueba. Érem a Madrid, asseguts en una de les taules del bar de la filmoteca; havia quedat amb ell per parlar de Los ilusos, la seva última pel·lícula, estrenada dies abans i que es podia veure a la sala cinematogràfica del Matadero. “Es senzill”, em deia, “immediat, no més cal fer un pas endavant i entrar dins del cine”; només calien pocs passos per endinsar-nos a la gran sala de projeccions que es situava darrera nostre, una sala on poques hores després els espectadors gaudirien amb Ed Wood de Tim Burton.

Els pocs metres que ens separaven de l’obscuritat de la sala de cine són els mateixos que separen els protagonistes de Los ilusos de la ficció cinematogràfica, d’aquella ficció que neix amb les idees,  d’aquelles idees que sorgeixen durant hores de solitària lectura, durant llargs passejos pels carrerons urbans, després de tardes de cine… Idees que apareixen de sobte, sense planificació, al llarg d’interminables converses amb amics i companys d’il·lusions, converses en què la il·lusió per crear, per convertir les pròpies idees en imatges i en fotogrames, conviuen i es barregen amb el desengany i la desesperança davant d’una realitat hostil a la creació. No són temps fàcils per l’art, no ho són per qui encara creu que el cine és molt més que un esbarjo fet d’imatges. Els personatges de Los ilusos, com el mateix Trueba, encara creuen en aquesta breu, però plena i rica de significats, paraula: cine. Hi creuen també Esteban Bernatas Chaissagne i Guillaume Mariès, el programador i el coordinador de Zum Zeig, un cine bistró que recentment ha obert les seves portes al carrer Béjar 53 de Barcelona. En aquest indret, el cine i la conversa es barregen de la mateixa manera que es barregen en les vides dels personatges creats per Trueba: “No volíem fer una pel·lícula metacinematogràfica”, em va comentar aleshores el jove director, “volíem mostrar tot allò que succeeix abans del rodatge,  no volíem mostrar tota la parafernàlia que envolta el rodatge d’un film”. A diferència de pel·lícules memorables com 8 e mezzo de Fellini o Le nuit americaine de Truffaut, Los ilusos ens mostra els mesos previs a un rodatge, aquells mesos de buit després d’haver finalitzat un projecte, quan les idees per un nou guió encara no s’han plasmat en una pàgina en blanc i les imatges són escenes difuminades per la incertesa d’una idea que encara no ha acabat de néixer. La història de Los Ilusos s’emmarca en aquest dies d’incertesa creadora; la història, com els indeterminats projectes dels personatges, és fragmentària: “És una pel·lícula incompleta”, ens confessa el director. “Els plans no estan acabats, com tampoc els personatges i la història”, tot queda difuminat en un procés de creació del qual l’espectador és un privilegiat testimoni.

Com el seu protagonista, Francesco Carril, un jove director que gaudeix amb les pel·lícules clàssiques que les grans sales ja no programen i que busca entre vells VHS, noms i títols que la industria ha deixat de banda, Jonás Trueba es confessa admirador de Chris Marker, d’un cine espanyol desqualificat, sovint, de forma injusta, d’autors clàssics com Renoir o Rohmer i de cineastes contemporanis, com Isaki Lacuesta, Andrés Duque o Victor Iriarte, cineastes tots ells que creen amb independència d’una industria que empeny cap a la homogeneïtzació i la comercialitat. Aquí Jonás Trueba rendeix un homenatge a la nouvelle vague: en blanc i negre, amb un guió on no hi falten reflexions de caire literari, filosòfic o cinematogràfic, i plens de primers plans, especialment del rostre de la seva protagonista, Aura Garrido.

Zum Zeig és el millor dels escenaris possibles per veure la pel·lícula de Jonás Trueba; amb el seu bistró, la nova sala es presenta com un punt de trobada pels cinèfils, un lloc on l’espectador no hi trobarà només una interessant oferta de documentals, pel·lícules independents o de vídeos d’artistes; tot aquell que passi les tardes al Zum Zeig trobarà, entre les taules del bistró, altres “il·lusos” , persones que, com Jonás Trueba i com els seus personatges, creuen en el cine i volen fer cine. Zum Zeig es converteix així en l’escenari de totes aquelles il·lusions recreades per un jove talent de nom Jonás Trueba.

 

Calendari de les passades de Los ilusos a Zum Zeig