L’Orquestra de la Bona Sort

CaixaForum de Barcelona ha acollit la presentació d’“Àngels a Berlín”, la pel·lícula-documental realitzada pel director Ferran Llagostera que explica la història de l’Orquestra de la Bona Sort i la seva actuació a la capital alemanya. El film narra les aventures d’aquest grup de persones a l’hora d’assajar les seves actuacions, durant el seu viatge i, també, durant l’actuació que varen fer.

Jose Manuel Pagán, terapeuta de Música Creativa i director, coordinador i membre actiu de l’orquestra, va començar a desenvolupar aquest projecte l’abril de 2003. Aquest, amb caràcter terapèutic i d’integració social mitjançant la musicoterapia, va crear una orquestra semi-professional constituïda per malalts mentals de diversos tipus. Tal i com explica al portal web de l’Orquestra, la finalitat és que aquestes persones, que tenen problemes per expressar-se, puguin utilitzar la música com a mitjà per comunicar i transmetre les seves emocions i sentiments. L’expressió no verbal mitjançant l’art que no utilitza conceptes o idees, sinó el llenguatge emocional, és una eina eficaç en el procés comunicatiu, en el qual “jo explico el que em passa i tu pots captar-ho sense que t’ho expliqui”. Com es pot veure en aquest film, que ha gaudit del suport de la fundació Heidehof Stiftung GMBH, del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, de TV3 i dels Laboratoris Janssen, la música és un factor terapèutic de primer ordre perquè sedueix sense imposar.

Per aquesta orquestra, reunir-se i tocar davant un públic, porta implícit una superació dels temors per part dels músics de manera individual i un caràcter de superació constant. Aquestes actuacions generen continguts com l’autocontrol, l’acceptació de responsabilitats, la memorització de lletres i partitures, molt importants pel tractament terapèutic.

Actualment, els participants de l’Orquestra, membres del Centre de Dia de Salut Mental “El Molí d’en Puigvert” de Palafolls, són aproximadament 15 persones, procedents de diferents contextos socials i culturals i de diferents edats. La composició és la següent: bateria, baix, teclat, guitarra elèctrica, guitarra flamenca, percussions, set cantants solistes i cors.

Desprès de la visualització del film, l’Orquestra va pujar a l’escenari i mitjançant diverses cançons van aconseguir transmetre a un públic de quasi quatre-centes persones, tot el sentiment que ja havíem percebut al documental. Varen fer-nos cantar, ballar, aplaudir i somriure, sobre tot somriure. I és que transmetien emocions tant fortes a través de la gestualitat, la melodia que creaven i la complicitat que tenien, que era impossible quedar indiferent.

Aquestes persones no destaquen per les seves dificultats o mancances, ni físiques ni psicològiques, sinó que destaquen per tot allò que són capaços de fer i arribar a ser com a grup.

En presentar el film, el director va confessar que ell mateix s’havia enamorat de cadascun dels participants de l’Orquestra mentre gravaven el documental els últims quatre anys, i esperava que el públic se n’enamorés també, gràcies a la pel·lícula i l’actuació.

Ho varen aconseguir.

Des d’aquí, dono les gràcies per fer-nos gaudir d’una nit especial, sense cap dubte que les emocions de cadascun dels membres del públic varen estar a flor de pell.

Per a més informació sobre l’Orquestra, consultar el portal web oficial.