L’origen de Greenpeace: pot una revolució ser organitzada?

3.02.2016

El DocsBarcelona ja té a punt el Documental del Mes de febrer: Com canviar el món, (How to Change the World, Canadà, Regne Unit, 2014), que rememora l’origen del moviment ecologista més gran de la història, creador de Greenpeace; una reflexió sobre la revolució i la seva identitat, les discrepàncies, la corrupció i, malgrat la paradoxa de l’expressió, la pacient consistència de la fractura humana: personal i col·lectiva.

'Com canviar el món', de Jerry Rothwell.

‘Com canviar el món’, de Jerry Rothwell.

L’any 1971, a Vancouver, Canadà, una mixtura d’ecologistes, nudistes, vegetarians, budistes, pescadors, periodistes, biòlegs, estudiants, activistes, radicals i insubmisos més o menys heterogenis (a més d’amants de la marihuana i psicodèlics diversos), es van unir per aturar les proves nuclears que el govern de Richard Nixon duia a terme en una illa d’Alaska, Amchitka.

Els principals impulsors van ser Dorothy i Irving Stowe, Marie i Jim Bohlen, Ben i Dorothy Metcalfe, Paul Cote i el periodista (i ideòleg) Bob Hunter. El propòsit que tenien era noble, ètic i ecològic, i l’objectiu era molt difícil, pràcticament quimèric, però tenien una voluntat revolucionària que els impulsava a intentar-ho. Per fer-ho, van aconseguir convèncer el capità John Cormack, que els va guiar per les gèlides aigües del mar de Bering a través d’un vaixell pesquer.

Imatge del cartell del film

com-canviar-món

Els impulsors d’aquell moviment tenien escassa o nul·la experiència marina, però amb l’esperit rebel i reivindicatiu que els abanderava n’hi havia prou: els assajos de la bomba atòmica eren una amenaça pel medi ambient, per la flora i la fauna, i pels mateixos animals racionals. Un d’ells, l’ecologista Bill Darnell, va ser qui es va empescar el nom del vaixell, ajuntant les dues paraules peregrines d’aquell equip: green (verd) i peace (pau): Greenpeace, que fou liderat per Bob Hunter –fil conductor del documental–.

Periodistes, científics i hippies, doncs, van tirar endavant la revolució a bord d’un pesquer i armats amb càmeres per deixar constància fotogràfica i audiovisual de la seva aventura. En tant que moviment social amb fortes conviccions ètiques, el seu propòsit transformador, de sacsejar consciències, era un imperatiu. El títol no té volta de full: Com canviar el món. Però una lluita, per pacífica i ben intencionada que sigui, acostuma a comportar desgast. I això, tenint en compte una altra qüestió transcendental: pot una revolució ser organitzada?

La resposta no hauria de ser taxativa, però la incertesa, la dificultat de planificació i els imprevistos que s’esdevenen en aquestes temptatives (juntament amb moltes altres contingències inesperades) fan molt difícil una resposta afirmativa. I enfrontant-se al govern nord-americà, encara més. El documental mostra com, al final, les desavinences irrompen irremeiablement, la voluntat s’estronca, el poder i la corrupció comencen a minar l’entusiasme idealista d’alguns activistes… En efecte, una radicalitat difícil de gestionar i liderar, sobretot quan l’activisme d’una colla d’amics es converteix en un dels moviments globals més potents de la història.

I van aconseguir el ressò que buscaven; la denúncia, l’impacte, amb imatges i vídeos colpidors de la devastació de l’holocaust nuclear, les foques i balenes mortes, la brutalitat d’aquells experiments. En un temps rècord, a més. Però la voluntat de canviar l’statu quo va xocar amb els fets, la implacable realitat. Gràcies als diaris personals de Bob Hunter, El Documental del Mes d’aquest febrer ens mostra el retrat íntim i interior de la primera llavor de l’ecologisme, que s’acabaria convertint en una enorme organització internacional.

A pesar dels desenganys, la fal·libilitat humana o les decepcions, ningú pot posar en dubte que l’objectiu ulterior, allò més valuós i original del moviment, sí que va transcendir: el seu record, la seva experiència, ha perdurat en el temps i ha sacsejat consciències. Ha passat a la posteritat. Tot, amb la primera regla d’aquella “pau verda”: planta una bomba mental. Com diu Bob Hunter, “no importa com de gran sigui un moviment. La seva identitat es troba en la seva llavor”.

La pel·lícula, que ha guanyat premis als festivals Sundance Film (EUA), Sebastopol Documentary (Rússia) i Hot Docs (Canadà), entre d’altres, s’estrena avui als Aribau Multicines de Barcelona a les 20.00 h, amb la presència del director Jerry Rothwell. Més informacions sobre la resta de projeccions aquí.