L’ofici de Ramon Barnils

14.03.2015

Què és un periodista? L’ofici de Ramon Barnils torna a ser invocat en aquests moments de crisi i misèria del periodisme. Avui fa catorze anys de la seva mort. Jordi Van Campen llegeix el llibre homenatge ‘Vint i Ramon Barnils’ (Dau Edicions), de Laia Altarriba, que recull testimonis d’amics i companys de professió que posen de manifest la vigència del seu llegat. Barnils és avui el nom del periodisme que torna.

 

Ramon Barnils, amb l’actriu Marta May, el dia 4 d’octubre 1974 | Arxiu Barnils

 

La publicació de Parlem d’algú que va escriure i col·laborar a mitjans com Tele/eXpres, El Noticiero Universal, Agència EFE, El Temps i La Vanguardia; d’algú que va recuperar El be negre amb potes rosses; que va possibilitar Ajoblanco, Solidaridad Obrera; que va participar a Catalunya Ràdio amb programes llegendaris com El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico…

I catorze anys després de la seva mort, batega constant la presència de Ramon Barnils. No només a Sant Cugat, la seva ciutat natal, on dóna nom a un parc i a estudis de ràdio, i a on compta amb una Comissió Ciutadana que vetlla pel seu patrimoni, sinó gràcies a la iniciativa del Grup de Periodistes Ramon Barnils. El 2012, Xavier Fornells va organitzar-li un homenatge que va esdevenir un debat sobre la situació actual dels mitjans de comunicació: aquell vespre es va parlar de la dèria de Ramon Barnils per reforçar l’autoestima catalana des del periodisme. Ho aconseguia a través de la recuperació la memòria col·lectiva, i sobretot impulsant una agència catalana de notícies, pas imprescindible per construir un espai comunicatiu català. Alguns dels presents havien recollit el seu testimoni: Joan M. Tresserras, Salvador Cot, Sílvia Barroso o el mateix Fornells.

En aquestes circumstàncies, sorprenia la poca obra publicada de Ramon Barnils. A penes un recull (“Articles. Ramon Barnils”, 2001) i un llibret d’homenatge pel cinquè aniversari de la seva mort (“Ramon Barnils, periodista de referència”, 2006). La novetat és “Vint i Ramon Barnils”, que se suma a aquesta llista per reivindicar una figura que no deixava indiferent a ningú. Es tracta d’un llibre i un documental que recullen entrevistes a familiars, amics, periodistes i polítics. Personatges tan variats com Joan de Sagarra, Eliseu Climent, Ferran Torrent, Marc Recha, Sergi Pàmies… Una visió transversal de la vida de Ramon Barnils.

És clar que tant l’autora del llibre, la periodista Laia Altarriba, com el Grup de Periodistes Ramon Barnils, tenien la voluntat d’homenatjar el periodista; però alhora de reivindicar la seva manera d’entendre el periodisme: és a dir, amb sòlida formació i total independència de criteri, lluny de sectarismes. “Vint i Ramon Barnils” ofereix un retrat que va més enllà de la imatge de tertulià polèmic, i descobreix una persona sòlida, generosa, estructurada, amb una idea clara del país. El llibre consta de vint entrevistes dividides en cinc blocs temàtics, pensats a partir de l’ideari del propi Barnils. Els textos són presentats amb amenitat, sense preferències ni elitismes, donant veu tant a un amic de la infantesa com a un polític de renom, a la família o als deixebles. Els diferents entrevistats perfilen, amb sorprenent coincidència, la personalitat i circumstàncies del protagonista: un home brillant però rebel, calculador però entusiasta, independentista però àcrata, de gran rigor i honestedat professional.

Barnils a Catalunya Ràdio

El llibre ha comptat amb la complicitat de la família però sobretot d’un dels fills de l’homenatjat, Ton Barnils i Carrera, editor d’Edicions DAU. També inclou un interessant suport digital que mostra Ramon Barnils en acció (a la ràdio, a la televisió), conformat per 26 entrevistes, 19 de les quals inèdites.

Un altre aspecte interessant d’aquesta obra és que no és només una aproximació a la vida de Ramon Barnils, sinó que constitueix una crònica del periodisme des de mitjans del franquisme fins a finals del segle XX. El llibre ens parla de precarietat laboral, de redaccions gairebé amateurs, de les condicions sota el franquisme… Un retrat d’època de primera mà, amb acusacions i contradiccions, que va dels anys seixanta fins a finals de segle XX: la lluita antifranquista i el paper del moviment llibertari, així com un qüestionament necessari de la Transició política, i l’aposta de Ramon Barnils per la independència del nostre país.

Destaca les moltes entitats i institucions que s’han unit per fer possible aquest projecte: la Diputació de Barcelona, el departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Sant Cugat i el Col·legi de Periodistes, sense oblidar el material cedit per Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio. Que era un llibre necessari ho indica la facilitat amb què, través del gènere de l’entrevista, l’autora ha bastit una obra que situa la figura de Ramon Barnils a primera fila del panorama periodístic català.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Retroenllaç: Presència de Ramon Barnils (i II) | L’HOME SENSE GAT

  2. “Sorprèn la poca obra publicada de Ramon Barnils”. Vaja, és que resulta que no en té. No, el que sorprèn és posar pels núvols com si fos patrimoni cultural europeu un periodista sense llibres, per motius ideològics i de col·locació professional a mitjans de la Gene. Fem el ridícul, com sempre, enlairant emperadors que van despullats, amb independència de la seva simpatia.