L’odi identitari, la causa de la barbàrie

17.10.2018

Teòricament, barbàrie i civilització són antònims, però fins i tot en les civilitzacions més avançades la barbàrie sempre hi és present. L’estiu de 2017, a Charlottesville (EUA), un ultradretà va atropellar un seguit de persones que s’estaven manifestant contra els grups supremacistes blancs dels Estats Units. D’on neix aquesta barbàrie? Què podem considerar com a tal? Stefano Petrucciani, professor de l’Università La Sapienza de Roma, va explorar aquesta qüestió el passat dijous 11 d’octubre amb la xerrada L’etern retorn de la barbàrie al món contemporani, dins el cicle del CaixaForum Pensar el mal en el món contemporani.

Manifestación a Charlottesville el 12 d’agost de 2017 | Foto: Anthony Crider

La barbàrie és la violència de manera desfermada, l’alliberació de les tendències destructives que tots portem a dins. Des dels jihadistes fins al Ku Klux Klan, és quelcom que recorre el globus sencer, i Stefano Petrucciani té un concepte, odi identitari, per assenyalar l’origen d’aquest comportament. “No és gens arcaic”, avisa, sinó que es troba latent en totes les civilitzacions. Aflora quan deixem de reconeixer la humanitat d’aquell qui se’ns presenta com a diferent.

L’odi identitari consisteix en l’exaltació d’un nosaltres en contraposició a un altre definit. Petrucciani cita el pensador Hans Magnus Enzensberger, que parlava d’una “combinació insostenible de frustració i sentiment de superioritat”. Posa l’exemple de la violència jihadista, on s’uneixen aquests dos factors: d’una banda, el sentiment de superioritat fonamentat en la cultura àrab i la seva història mil·lenària; i de l’altra, un ressentiment cuinat a foc lent, provocat per les humiliacions constants tant de les potències europees com dels EUA i Israel. Enzensberger afirmava que “la sensació cremant d’ésser perdedor només es cura amb una fugida cap endavant, seguint un projecte boig i megalòman”: la idea d’un món on regeixi la Llei Islàmica.

La barbàrie, per tant, no és pas incomprensible, sinó que és una mostra de tensions i d’angoixes. “La barbàrie és un consol: és negar la nostra condició d’impotència i frustració, tot autoafirmant-nos a tota costa”. Per Petrucciani, ens hem d’enfrontar a la barbàrie amb un ple reconeixement de la diversitat humana. Que les nacions actuïn “sense pretensions hegemòniques, sense menystenir els altres”. Petrucciani és molt conscient que això, ara per ara, és gairebé impossible.

Hi ha qui considera una barbàrie l’actuació d’Europa vers la crisi dels refugiats. Petrucciani és més prudent, i qualifica les actuacions polítiques europees de “mesures sens dubte discutibles”, però no bàrbares. Actualment creix l’alarma d’una suposada “onada migratòria” a Europa, i pugen com l’escuma els moviments xenòfobs d’ultradreta.

Hi ha risc que torni la barbàrie, en comptes de l’aposta per la integració? Jonathan Pie, un conegut comentarista i parodiador polític, va penjar després de la victòria de Donald Trump un vídeo a Youtube que es va fer viral. “Que hagi guanyat Trump és culpa nostra, de l’esquerra”, deia. “Quan algú no pensa com nosaltres, en comptes d’argumentar la nostra postura, el tractem d’idiota. I com pensem convèncer a la gent, si els parlem així?”. Petrucciani creu que en la qüestió dels immigrants cal “no demonitzar a la gent que té por”, sinó “intentar raonar amb ells”. D’aquesta manera evitarem el perill, “poc probable però present”, que Europa es regiri cap a la xenofòbia.

El cicle Pensar el mal en el món contemporani tanca el dijous 25 d’octubre amb la conferència Reparar el món, del professor Miguel García-Baró.