L’obrador del prodigis o la nissaga pastissera dels Escribà

9.04.2019

L’obrador dels prodigis (2019), el nou llibre de Sílvia Tarragó (Barcelona, 1971) i Christian Escribà (1962), transporta el centenari obrador barceloní a la novel·la. El llibre, que presenta avui Ferran Adrià a la llibreria La Casa del Llibre de la Rambla de Catalunya a les 19h, explica el recorregut històric d’unes de les nissagues pastisseres més importants del país i, a dia d’avui, de tota Europa.

Tarragó i Escribà han coescrit L’obrador dels prodigis (Columna)

Ràpida, lleugera i colpidora. La novel·la, ambientada des de finals del segle XIX fins a meitats del segle XX, explica la història de la família Escribà a través de l’Alba, la protagonista, un personatge anònim amb que entra a treballar a l’obrador als anys 40. A través d’una realitat ficcionada amb un estil delicat i precís, Tarragó fa un recorregut per la Barcelona de postguerra a través de l’art de la rebosteria, en una novel·la que passa de puntetes per sobre d’una reflexió, gairebé assagística, d’una disciplina que se situa més a prop de l’enginyeria i l’arquitectura que de la cuina.

Quatre novel·les i un bon grapat de llibres de poesia i literatura juvenil conformen la bibliografia d’una escriptora que amb aquesta darrera obra es consolida en el gènere de novel·la històrica després dels èxits de Temps de llum (2016) i T’ho donaré tot (2017), que també expliquen històries ambientades a principis del segle passat. L’obrador dels prodigis explora meticulosament (sempre a cavall entre la màgia i la versemblança) la repercussió última que pot arribar a tenir un ofici com el de pastisser en l’estat d’ànim general d’una societat decadent i reclosa com era la Barcelona dels anys 40 i 50.

Inspirada en l’essència genuïna de llibres com Chocolat (Quaderns Crema,1999) o El perfum (Labutxaca, 1985), segons ens explica Tarragó, la novel·la aconsegueix fer arribar a la boca del lector el sabor de les creacions de la protagonista. Amb una escriptura molt sensitiva que, en certs moments, frega l’erotisme, l’escriptora situa la rebosteria al nivell de disciplina artística fins al punt en què el lector, un cop llegida, no dubta ni un segon en situar l’ofici de pastisser en paral·lel al d’escultor com si es tractés d’una especialitat més de les belles arts. Cal dir, però, que el culebrot amorós en el que se centra la trama resta brillantor al que en certs moments promet ser una novel·la de referència en la narració històrica d’un gremi tan poc treballat a nivell literari. A través de personatges reals, com Antonio Escribà (que pren un paper protagonista durant el relat en ser el precursor de la família en iniciar-se dins el gremi), l’autora explica a través d’un exercici de documentació força notable la clau del prestigi que va arribar a assolir el que va començar com una petita pastisseria del barri de l’Eixample.

En L’obrador dels prodigis es combina la genialitat creativa de Christian Escribà amb la precisió narrativa de Tarragó a través da idealització d’algunes escenes que, en certs moments, poden resultar difícils d’empassar i que acaben per restar versemblança als fets que es narren. Gràcies a un ritme narratiu frenètic i absorbent s’aconsegueix, malgrat tot, restar protagonisme a les descripcions més feixugues i gaudir d’una lectura que, tot i que no s’erigeix com un referent en la narrativa històrica catalana, compleix amb l’objectiu d’explicar amb prou destresa una història poc coneguda, fins i tot per la majoria de barcelonins.