L’obra d’art no ets tu

11.12.2017

Hi ha molt poques coses que fan sentit al marge de la cultura: una d’elles són les emocions. A Barcelona, a Detroit i a un llogarret recòndit de l’Amazones, el sac gris i arrugat de dos quilos i mig que tenim al crani ens subministra les mateixes peces de Lego emocional a tots. Després sí que entren en joc les diferències culturals, i amb els mateixos blocs podem acabar fabricant figures que s’assemblin com un ou a una castanya. This is art, el nou programa cultural de TV3, s’inclina per entomar la història de l’art donant el protagonisme a aquestes emocions bàsiques que comparteixen de la mateixa manera el catedràtic que l’estudiant de primària. O no.

Exhibint uns valors de producció inaudits a TV3 (gràcies a la col·laboració amb Movistar+), cada euro de més contribueix a millorar la narrativa: no parem de parlar, viatjar, reflexionar, veure, jugar… i tot queda relligat per un guió de ferro que connecta amb claredat cada dosi d’entreteniment amb la seva arrel artística. Amb This is Art mai tenim aquella sensació de presa de pèl tan típica de molts programes culturals que estiren la lliure associació d’idees fins a convertir-la en un catàleg d’ocurrències inconnexes. Si el presentador està perseguint als turistes del Vaticà per posar-los un halo, podem explicar per què ho està fent sense semblar imbècils.

L’entusiasme característic de Gener, capaç de fer sonar un periodista esportiu com un capellà octogenari, és patrimoni nacional. Des de l’Òpera en texans fins avui, amb el This is Opera pel mig, el presentador no ha fet més que radicalitzar l’aposta per aquesta manera d’entendre i viure l’art com una passió, que a This is Art arriba al paroxisme: cada episodi de la sèrie està dedicat a una emoció que serveix com a fil conductor entre les obres que se’ns presentaran. Tot el que s’ha dit sobre la vehemència de Gener és cert: la seva narració exaltada captura l’atenció i multiplica el poder divulgatiu, però la tossuderia a no abandonar mai aquest registre pot saturar i desencadenar reaccions al·lèrgiques. En el cas de This is art, uns guions magnífics i una realització que permet respirar acaben traient el millor del zel de Gener.

Però, a parer meu, hi ha una barrera emocional i filosòfica molt gran que pot foragitar a molts espectadors fins i tot abans que comenci el programa: la careta. 40 segons intolerables per al diabètic que comencen amb una declaració inquietant com “m’encanta la gent”, i culminen amb l’afirmació preocupant “l’obra d’art ets tu”. Cal no canviar de canal.

Una obra d’art no es pot reduir als blocs emocionals que la formen. L’art és, precisament, un exercici d’elaboració formal que desborda la simplicitat de les emocions articulant-les amb idees complexes. Un episodi d’El cor de la ciutat és un artefacte dissenyat per moure les meves emocions, una obra d’art és un artefacte dissenyat perquè em faci una pregunta com no me l’havia fet mai. En fer-me-la, per descomptat, també se’m regiren les entranyes. Però és degut al fet que l’obra d’art conté alguna cosa que està fora de nosaltres i a la qual no hauríem pogut arribar solets que ens colpeix d’una manera diferent de com ho fa un serial. Quan l’art ens sacseja, no ho fa gràcies a la identitat, sinó a l’alteritat.

Ens costa molt acceptar la idea que les nostres emocions poden estar equivocades. Però és així: un crític d’òpera no s’emociona de la mateixa manera davant d’una ària que nosaltres, s’emociona millor. És per això que cal resistir la temptació democratitzadora dels nostres temps a la qual respon el programa i enrocar-se en un elitisme cultural ranci que faci de contrapès. Convençudíssims que l’obra d’art no som nosaltres, així és com podem treure tot el suc que hi ha a This is Art, que és un programa fabulós.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Quin descans trobar un bon raonament al que un sent (una emoció, també) davant d’aquest programa! Hi trobo un excés de producció i un excés d’exaltació que fatiguen i distreuen. L’entusiasme continu del presentador 0fega i embafa, malgrat la boníssima voluntat de l’equip. Podria tenir un personatge que li fes de contrapunt…

    És possible que, per poder amortitzar tota la moguda (pressupost i energia), hagin rodat alguna versió més, a part de la catalana. Tanmateix, tens raó, és un programa fabulós. O li falta ben poc!