Lluís Companys: “Els catalans només ens tenim a nosaltres mateixos”

13.10.2014

Aquest dimarts 14 d’octubre a les 19h Josep M. Solé Sabaté imparteix la conferència “Lluís Companys, l’únic president elegit democràticament a Europa afusellat per un règim feixista” a la Sala Auditori del Born CC (Carrer Comercial, 5). Es tracta de la quarta conferència del cicle ‘Cinc sentències de mort’, que a partir de les investigacions de l’historiador Josep Benet, homenatja cinc catalanistes executats pel feixisme espanyol. 

Sis d'octubre. D'esquerra a dreta: Pere Mestres, Martí Esteve, Lluís Companys, Joan Lluhí Vallescà, Joan Comorera, Martí Barrera i Ventura Gassol

Lluís Companys és una figura pendent de rehabilitació. Per una banda, hi ha la condemna franquista que encara no ha estat revocada. Per l’altra, hi ha el qüestionament que se n’ha fet des de certes files catalanistes. “És una figura històrica que cal rehabilitar molt més, cap crim d’estat a Europa ha estat tan desconegut i també amagat com el seu. La dictadura franquista, tan llarga, i la Transició pactada amb els fills o hereus del franquisme expliquen aquesta feble reivindicació de la seva persona i obra. Lluís Companys va dirigir Catalunya en els momensts més difícils de la història contemporània del país. Cal la revocació de tots els Consells de Guerra, l´unica via per superar l’herència repressiva del franquisme”, diu Josep M. Solé Sabaté.

L’afusellament de Companys el va convertir en un heroi, però el seu sacrifici perosnal per Catalunya també ha emboirat la percepció de la seva figura. Josep Benet va estudiar sobretot l’exili i la mort de Companys. “Jo he continuat el que ell volia fer i no va poder”, diu Solé  Sabaté. “La historiografía sempre interpreta en cada moment segons el que es viu en el present. Ara es jutja menys el seu exili i mort i es tendeix a cercar una visió més àmplia de la seva gestió de govern. N’ha ha que ho aprofiten per fer rars paral·lelismes, però això poc té a veure amb la història”.

Segons Solé Sabaté, “Companys va saber adaptar-se a la política catalana de cada moment que va viure. Va evolucionar amb el seu poble davant les vicissituds que s’anaven succeint. de fet, va començar sent un polític de l’entorn espanyolista, o centralista espanyol, per acabar convertint-se en un ferm nacionalista, que va morir precisament en mans dels que mai no van acceptar el dret i procés de la història dels catalans en aquell període”.

Probablement les circumstàncies històriques han fet que el llegat de Companys sigui més vital que intel·lectual. “No era un pensador, sinó un politic bregat en mil batalles, emocional i intens. No era un home de reflexió teòrico-ideològica”. Sovint fa la sensació que els polítics de dretes van deixar més ben expressat el seu ideari polític. Prat de la Riba o Cambé van articular un discurs que potser no va quedar tan ben formulat en el cas de Macià o Companys. Quina seria la frase que millor expressa el pensament de Companys? “Hi ha una frase que Companys va dir a l’exili i que avui és plenament vigent: “Els catalans només ens tenim a nosaltres mateix”.

 

Si en voleu saber més, avui a les 19h a la Sala Auditori del Born CC (Carrer Comercial, 5). Dimarts vinent  21 d’octubre Teresa Abelló impartirà la conferència “Joan Peiró, anarquista fidel a la República i els seus ideals”. La conferència de Quim Torra sobre Carrasco i Formiguera se celebrarà finalment el dia 28 d’octubre.