L’última nit de Lluís Companys

15.10.2015

Ahir el jaciment del Born CC es va transformar en un gran escenari per commemorar la mort de Lluís Companys, afusellat avui fa 75 anys a Montjuïc. L’homenatge va servir per fer honors a un president que va defensar les llibertats nacionals i els drets de les classes populars.

Ada Colau, a l'esquerra, pronuncia el seu discurs que tancava l'homenatge a Lluís Companys a El Born CC

Ada Colau, a l’esquerra, pronuncia el seu discurs que tancava l’homenatge a Lluís Companys a El Born CC | © Pere Virgili

 

La grandesa de l’acte demanava una solemnitat que la sala Moragues no podia donar. El públic es va distribuir tot al llarg dels laterals del pis superior, i el jaciment es va convertir en un escenari en què músics i oradors, situats en punts dispersos que s’anaven il·luminant, van anar alternant cançons i discursos. Tot i estar sota teulada, passava un aire fred de punta a punta del mercat, i en certs moments l’acte va prendre un to de vigília. Es convidava així als assistents a reviure la vetlla de les últimes hores de Companys abans de ser executat.

L’acte, organitzat per l’Ajuntament, no es va decantar tant per commemorar el martiri de Companys sinó per subratllar la seva vida, i molt especialment l’etapa de regidor de l’Ajuntament de Barcelona entre 1917 i 1920. En el seu discurs de benvinguda, el primer tinent d’alcalde Gerardo Pisarello va recordar que Companys havia defensat des del consistori la municipalització de serveis públics bàsics, i havia acollit infants francesos refugiats durant la Primera Guerra Mundial. “No volem recordar només el màrtir sinó un home que estimava la vida, i que va ser advocat laboralista, rabassaire, frontpopulista i antifeixista. Un home de pau, serè i valent”, va dir Pisarello. “No és senzill estar a l’altura de seu llegat”.

Tot i que no constava en el programa de mà que es va repartir al públic, després de Pisarello va intervenir Meritxell Borràs en representació de la Generalitat. Borràs va remarcar que “han passat 37 anys des de l’aprovació de la Constitució i encara no s’ha anul·lat la sentència de mort a Companys, que als ulls de la justícia continua sent culpable”. Els governs alemany i francès ja han demanat perdó per la seva implicació en la detenció de Companys, però l’estat espanyol encara no ha demanat perdó pel seu afusellament. Borràs no va fer cap referència explícita al president Mas, però s’hi va referir veladament: “Ara vivim un moment especial, i tinc confiança que Catalunya serà allò que volem que sigui. Aquest és un acte de patriotisme però també de justícia i de qualitat democràtica”.

Lídia Pujol canta 'País petit' de Lluís Llach ahir al Born CC © Pere Virgili

Lídia Pujol canta ‘País petit’ de Lluís Llach ahir al Born CC | © Pere Virgili

L’acte va alternar música, discursos en directe i algunes intervencions d’especialistes gravades en vídeo que van anar completant el retrat de Companys en totes les seves facetes: l’advocat dels treballadors, el defensor dels Rabassaires, el polític compromès amb la República i després amb el Front Popular i l’antifeixisme. En aquest sentit, tant Anna Sallés com José Luis Martín Ramos van destacar que Companys, tot i no ser un gran teòric del republicanisme, va tenir prou capacitat política per arribar a construir un consens entre forces contradictòries de la societat catalana, fins al punt de ser la figura política menys discutida durant els anys de la guerra civil. Xavier Domènech, Comissionat d’Estudis Estratègics i Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona, va apuntar a un triangle interessant format per Antonio Machado, Walter Benjamin i Lluís Companys, tres figures que van morir poc després de travessar la frontera. Un triangle que valdrà la pena explorar més a fons.

Josep Riera, cofundador d’Unió de Pagesos, va recordar que Companys va contribuir a fundar la Unió de Rabassaires. “A Unió de Pagesos ens hem declarat hereus d’aquell model sindical, una eina per millorar les condicions de treball i de vida”. Joan Tardà, polític i diputat d’ERC, també va reivindicar el polític que es va forjar al costat d’obrers industrials i defensant pagesos. I va afegir que “la ruptura democràtica a què aspirem només serà possible si fem preeminent la sobirania en tot i per tot, per damunt de les identitats. Només si som capaços de fer fronts polítics amplis que sumin podrem crear escenaris nous que reparin jurídicament la memòria de les víctimes del feixisme i abasteixin una democràcia d’excel·lència.”

L’alcaldessa, Ada Colau, va tancar l’acte lamentant que Espanya sigui el segon país del món amb més persones enterrades en fosses sense identificar. Colau va reivindicar un president que va posar les institucions, no al servei de les banderes sinó dels ciutadans. L’alcaldessa va acabar amb visques a la Barcelona de la rosa de foc i de l’ateneisme obrer popular. I amb un visca Catalunya i visca la República.

Ada Colau ahir a El Born CC | © Pere Virgili

Ada Colau ahir a El Born CC | © Pere Virgili

L’acte, que es va fer amb documentació i guió de L’Avenç i la direcció artística del Grup Enderrock, va estar molt ben acompanyat per les actuacions musicals de Lídia Pujol, Borja Penalba, Dani Flaco, Joan Isaac, Biel Majoral, Quico Pi de la Serra, Carme Canela, Gemma Humet, Pere Martínez i Paco Ibáñez, que va ser el darrer a intervenir amb un poema musicat de Cernuda. L’orquestra que acompanyava els músics no tenia cap ordre de tocar els segadors al final de l’acte, però el públic es va posar dempeus i va cantar l’himne a capella, de manera espontània, com ho hauria fet un rabassaire, i amb la mateixa naturalitat amb què havia aplaudit el discurs d’Ada Colau amb crits d’independència.