Llívia, un festival històric

27.08.2014

Malgrat la immensa proliferació de petits cicles i festivals arreu amb la arribada del bon temps (si se’n pot dir així, enguany), el Festival de Música de Llívia és, se’ns dubte, un dels certàmens de música clàssica amb més solera de l’estiu català. Celebrat d’ençà de la seva fundació (l’any 1981) a l’església de Nostra Senyora dels Àngels de la vila cerdana, compta amb una dilatada trajectòria per on han passat grans intèrprets y  prestigioses formacions com ara: l’Orquestra Amadeus de Ràdio Polònia, dirigida per  Agnieska Duczmal; l’insigne cor Ave Sol de Riga; el recordat violinista txec Frantisek Novotny; l’Orquestra Simfònica d’Ucraïna (en un memorable Rèquiem de Verdi, amb el mateix Ave Sol de Riga); el virtuós Trio Guarneri de Praga; el prestigiós conjunt suís que fundà i dirigí Yehudi MenuhinFestival Strings Lucerne, amb Mikail Rudy (piano) i Fruzsina Hara (trompeta); la Camerata de la Filharmònica de Berlín, amb el clarinet solista Wenzel Fuchs; prestigiosos cors russos, com el Cor la Capella Glinka i el Cor de la Catedral de Smolny de StPetersburg ; l’Orquestra Franz Liszt de Budapest i tantes d’altres més.

L'Amadeus Wind Orchestra, que va actuar el dia 15 d'agost

Durant les primeres dècades, l’entusiasta Josep Vinyet fou l’alma mater del certamen, donant lloc a una fructífera i rica etapa que situà el nom de Llívia al capdavant de les programacions estivals de música culta del país. Tanmateix, els darrers temps, imaginem que acusant problemes pressupostaris, el seu format s’ha vist sensiblement reduït, així com també el nivell artístic de les seves propostes i dels intèrprets convidats. De figures i formacions de referència internacional i obres d’envergadura, s’ha passat a intèrprets d’ofici i formacions majoritàriament de casa o de províncies estrangeres, amb produccions de petit format i lluny de l’excel·lència i magisteri de temporades anteriors. Cosa que ha minvat sensiblement el prestigi del certamen i ha provocat que hagi quedat força diluït entre el gran nombre d’iniciatives festivaleres que han anat sorgint als municipis veïns (aquest agost hem pogut comptar-ne més d’una desena a la mateixa Baixa Cerdanya).

Tot plegat varem poder constatar-ho en el concert del passat 15 d’agost, a càrrec d’un conjunt de vent d’ocasió –Amadeus Wind Orquestra-, integrat per un grapat de competents instrumentistes de diferents formacions. El programa que van oferir-nos estava integrat per una versió de la Primera Simfonia de Beethoven, en una reducció decimonònica per a instruments de vent, ila Gran Partita de Mozart, a la segona part. Dues obres que, tot i ser pulcrament tocades, van estar mancades de la unció i el caràcter necessaris que les ha fet obres genuïnament immortals. Poc hi va ajudar la direcció més aviat planera i rudimentària de Mark Mast, una batuta de broc gros, més atenta a subratllar efectismes que ha teixir subtileses.

La nau, a diferència de temporades anteriors, sempre plena a vessar, estava a mig aforament, amb la graderia del cor superior completament buit. Dit això, fora bo que, no obstant la cofoia retòrica amb dialecte propi del prohom cerdà que signa la presentació del programa de mà, l’Ajuntament de l’emblemàtica vila avalués la deriva artística dels darrers anys i decidís si, a banda de gestionar un festival històric, vol apostar de valent per donar continuïtat a un llegat història musical amb notes majúscules o bé acabar esdevenint un certamen més dels que amenitzen les sofisticades nits estivals dela Cerdanya.

En qualsevol cas, com a mínim, seria d’agrair que algú es revisés les traduccions “google” de les biografies que apareixen al programa de mà a fi d’evitar absurds semàntics i d’altres despropòsits gramaticals.