Llet amb galetes

20.05.2013

© Pere Virgili

 

―Pau, va, que se’t refredarà la llet!

―Que sí, mama… Un momentet, un momentet només, sispli! ―va remugar el nen.

El Pau era a fora, al balcó. Estava assegut al terra i tenia la cara entaforada entre dues barres de la barana. La llum del capvespre li daurava els cabells i l’airet li despentinava els rínxols. La mare es va ajupir al seu costat.

―Va, fill, que si esperes gaire ja serà l’hora de sopar ―va dir fluixet.

―Mama, és que ja se’n va.

―Qui, carinyo?

―L’avi. És allà, als núvols. No el veus?

 

Per veure’n més, aneu al blog Ni blanc ni negre