Lleida Power. Pagès Editors fa 25 anys

20.04.2016

Agafo el tren a Sants i amb una hora em planto a la seu de Pagès Editors, que es troba en una nau enorme, just al darrere de l’estació de Lleida. Em reben Lluís Pagès, fundador i ara editor emèrit, i la seva filla, l’Eulàlia Pagès, que des de fa cinc anys ha anat prenent gradualment les regnes d’aquesta empresa singular que no només edita una mitjana de dos-cents títols anuals en català i castellà sinó que també impimeix i distribueix llibres d’altres editorials.

Eulàlia Pagès | Foto Jordi Siscart

Eulàlia Pagès | Foto Jordi Siscart

Lleida és terra de caragols, i podríem dir Pagès és un segell caragol, perquè porta a sobre la seva impremta. Això li dóna indpendència respecte a proveïdors externs, però també l’obliga a mantenir un cert ritme de producció, que gairebé sempre ha estat industriós. La mentalitat amb què es va engegar aquest projecte és la d’algú que es va veure sembrant en un erm, un lloc on encara no havien florit els professionals que poden articular un sector. Durant anys Lluís Pagès porta el seu negoci a coll com el cargol que arrossega la closca. Són anys d’empényer, d’esforç i tenacitat per crear el propi niu i fer-s’hi fort.

Quan Lluís Pagès va fundar la seva editorial a Lleida, ara fa vint-i-cinc anys, la capital de Ponent quedava a dues hores i mitja en tren de Barcelona. El primer volum que va publicar va ser Ara que els ametllers ja estan batuts, una deliciosa partitura teatral que Josep M. Flotats havia arranjat a partir de les seves lectures de Josep Pla. Pagès havia vist el muntatge de Flotats i va trobar que aquella meravella s’havia de publicar. I va decidir fundar una editorial. Així de senzill. Aleshores Pagès ja feia més de vint anys que treballava en el món del llibre. El primer impuls no va ser, per tant, d’estampar un llibre d’àmbit local, sinó una obra d’interès universal, que pogués arribar a qualsevol lector. Amb els anys Pagès ha anat bastint un catàleg extens, on trobareu obres de vocació local, com la Història de LLeida en nou volums, al costat de títols d’àmbit més general, repartits en col·leccions diverses que abracen la poesia, el teatre, la narratva, l’espiritualitat, el llibre pràctic, la cultura popular, etc.

Actualment el Lluís ja està jubilat i ha cedit les regnes a la seva filla, però el cuquet d’editor encara el té ben viu i cada dia treu el cap una estona per l’editorial.  En Lluís i l’Eulàlia em passegen per la impremta, situada al mateix edifici on tenen les oficines de l’editorial. Una impressora offset funciona a ple rendiment, m’ensenyen les tripes d’obres il·lustrades en color. Des d’aquí s’imprimeixen tota mena de documents: cartells, sobres, programes de mà, revistes, llibres. L’únic que deleguen a fora és l’enquadernació, però la resta de processos necessaris en la cadena del llibre fins a arribar a la llibreria estan integrats a Pagès. L’editorial té en plantilla correctors, maquetadors, dissenyadors i editors. La`cadena es completa amb els serveis de la impremta, Arts Gràfiques Bobalà i la distribuïdora, Nus de llibres, que l’Eulàlia Pagès va impulsar l’any 2010 quan Arc de Berà va fer fallida. L’Eulàlia m’explica que la seva entrada a l’editorial va coincidir amb la desfeta d’Arc de Berà, que va arrossegar tantes editorials a la ruïna. Pagès hi va perdre molts diners, però es va poder redreçar gràcies a la diversificació d’activitats de l’empresa.

L’Eulàlia m’explica que trenta anys enrere el lleidatà vivia acomplexat davant el barceloní. Hi havia la sensació que Lleida era un lloc provincià. En els darrers vint anys aquesta autopercepció ha canviat, i ha sorgit un orgull lleiatà, que s’ha concretat en moltes iniciatives que poden competir a nivell nacional amb d’altres que s’impulsen des de la capital. Només cal pensar en la Fundació Sorigué, el festival Animac o la Fira de Titelles de Lleida. La consolidació de Pagès Editors és una instància més d’aquesta vocació de projectar la cultura des del territori. La noció de perifèria ha quedat abolida per l’AVE i la nova era digital permet dibuixar noves centralitats. Amb els anys, Pagès ha encetat un segell en castellà, Editorial Milenio, que té una col·lecció musical de referència, i ha obert una oficina al carrer Pau Claris de Barcelona, on té la seu Nandibú, el segell de literaura infantil i juvenil. Amb tot, Eulàlia Pagès considera que l’editorial no ha de renunciar per res a la seva identitat lleidatana i veu com cada dia són més els autors que troben natural desplaçar-se fins a Lleida per parlar amb ella o la seva mà dreta, l’editora Joana Soto.

 

 

Lluís Pagès | Foto Jordi Siscart

Lluís Pagès | Foto Jordi Siscart

 

25 anys de Pagès

La celebració de l’aniversari, la tardor passada, culmina aquest Sant Jordi amb la publicació d’alguns títols amb una significació especial que hem ressenyat a Núvol.  Boira negra a Barcelona, de Jordi Arbonès i Felip Solé, és una novel·la intensa amb què Pagès arriba al número 300 de la col·lecció “Lo Marraco”. I ‘Ell i l’altre. Dietari d’anada i tornada’, d’Antoni Munné-Jordà, autor i director de la col·lecció de ciència ficció de la casa, és el número 100 de la col·lecció Proses. Pagès també ha traduït enguany una impressionant biografia d’Enric Granados, El rossinyol abatut, de John W. Milton.