El segon número de la revista Poetari es presenta a l’Horiginal

11.01.2013

La primera nit poètica de l’any a l’Horiginal es va reservar per a la presentació del segon número de la revista ‘Poetari’, una cita encerclada al calendari dels lletraferits.

 

Teresa Colom dimecres a l'Horiginal | Foto de Quim Curbet

 

Xivarri, expectació i un local ple a vessar. El segon número de Poetari veu la llum.  L’Horiginal va obrir les portes dimecres, fent d’amfitrió d’una festa grossa: els poetaris associats, reunits sota un mateix sostre, celebren l’arribada d’una nova dosi de lírica agrupada en pàgines sàvies i fresques. La revista ens espera, delerosa de ser llegida. En Pedrals surt a l’escenari i presenta la festa. L’alegria s’encomana. Els somriures i la poesia comencen a tenyir l’atmosfera. Per l’escenari passen diversos protagonistes de les pàgines de Poetari. Marçal Font i Espí i Ricard Mirabete reciten alguns dels versos que Lluís Calvo ha seleccionat per a la secció “Sorgències i efusions”. Cèlia Sànchez-Mústich ens acosta els versos de Teresa Colom a La meva mare es preguntava per la mort, que podem llegir ressenyats en les pàgines de Poetari. I Vinyet Panyella ens parla d’Else Lasker-Schüler, en unes pàgines on tria poetes que l’han influït i que admira. “Else Lasker-Schüler, poeta jueva en llengua alemanya, tenia una capacitat de fabulació i una capacitat expressiva extrema. No és fàcil de llegir, perquè escrivia des d’una total llibertat mètrica, formal i expressiva”. Lasker-Schüler, representant de l’expressionisme poètic alemany, “va patir la persecució dels nazis  i va viure en circumstàncies extremes. El seu jo poètic no té cap perjudici en narrar veritat i fantasia de les seves relacions amoroses, com tampoc dels estats d’ànim. La poesia és, per a ella, medi de vida i taula de salvació”. Susanna Rafart ha ressenyat Llefre de tu, de Biel Mesquida en un article titulat “Eixut com un desert no par” on el narrador manté una relació epistolar amb Aràlia, personatge femení absent, en una paràbola de l’absència, “una absència provocada per un personatge femení que és tot literatura”, escriu Rafart.

Lluís Calvo presenta l’article “Poesia i heavy”, que ha escrit juntament amb Laia Noguera i es pot llegir a la revista. En l’article es fa referència al grup de black metal català Foscor, que també va assistir a la vetllada poètica, representat pel seu vocalista i baixista, Joan Francesc Serra Monguió. Més tard, Calvo també va recitar tres poemes del poeta indi Kedarnath Singh, que ell mateix ha traduït al català.

Mireia Vidal-Conte va llegir alguns poemes de Lucia Pietrelli, la protagonista de la secció “Poesia domèstica”, la secció d’entrevistes on Vidal-Conte conversa amb poetes en el seu medi de creació i lloc habitual d’escriptura: la llar del poeta. Vidal-Conte explica que l’entrevista va tenir lloc “al carrer Bailèn, al pis del poeta Pau Vadell”, un pis on Pietrelli, Vadell i altres membres del col·lectiu Pèl Capell han engendrat els seus versos. Ara Pietrelli i Vadell s’han traslladat a terres mallorquines, a Calonge, a teixir xarxes poètiques a ses Illes. “Ja els enyorem!”.  Vidal-Conte dóna pas a Joan Duran, el primer poeta que va aparèixer a la secció “Poesia domèstica”. Duran ha ressenyat La poesia de l’infinit. Ciència i mística, del poeta i físic David Jou. “Un llibre que aborda les concepcions de l’infinit i agermana la ciència, la mística i la poesia”, diu Duran.

Teresa Colom recita els poemes “Roses”, “Entre les flors”, “Vidre” i  “Foc”, abans que Carles Duarte ens faci entrar a La casa de la compassió, mitjançant els versos d’Eugènia de Vasconcellos, traduïda al català per ell mateix juntament amb Mireia Vidal-Conte.

La nit s’omple de versos. Les converses s’enlairen. La festa continua, amb els Poetaris sota el braç.