Llarga vida a les lletres qlitorianes

5.06.2018

Estic convençuda que només revisitant els textos de les escriptores que ens han precedit amb una mirada altra podem «desemmascarar» i «revelar» tot allò que resta fora dels paradigmes crítics pretesament neutres, construïts al marge d’aquest «plus» que no té lloc en l’ordre simbòlic”. Així de contundent es mostra la poeta, novel·lista i pensadora Maria Mercè Marçal al volum de proses Sota el signe del drac (2004) quan es refereix a les genealogies literàries que sorgeixen necessàriament al marge, a l’ombra del tòtem absolut de l’Acadèmia i de la Crítica en majúscules.

Eva Baltasar ha publicat ‘Permagel’ a Club Editor

Al mateix llibre també fa referència a “la memòria de l’erínia”, aquella que només es pot exercir des de la monstruositat assumida i autosuficient, i a la mirada “estràbica” a què estan obligades aquelles escriptures altres respecte dels models canònics: amb un ull mirar al cànon i amb l’altre als endins de la subjectivitat silenciada. Una imatge ben similar a la “mirada bòrnia” que proposa Montserrat Roig a Digues que m’estimes encara que sigui mentida (1991).

Marçal, Roig, Maria Aurèlia Capmany, Lluïsa Julià, Josefa Contijoch, Montserrat Abelló, Neus Aguado… i tantes altres. No són poques les autores i activistes que, a casa nostra, s’han encarregat de la recerca, del redescobriment, de la posada en (un nou) valor de les mares literàries. La correcció, tal i com es corregeix un defecte de vista, d’un mapa tendenciós on la meitat de les topografies havien estat menystingudes, ignorades o fins i tot silenciades.

És des d’aquest plantejament i amb aquests referents que neix el QLit, el festival de literatura queer que ha posat en marxa l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i que tindrà lloc els propers dies 14, 15, 16 i 17 de juny al Palau Alòs, al casal de barri Pou de la Figuera i a la llibreria La Carbonera, al carrer Blai del Poble Sec. Quatre dies per a reivindicar les nostres lletres més lliures i per a celebrar les zones més meravellosament amagades i frondoses de l’anatomia literària del país.

Per començar, partim de la constatació que la literatura catalana de temàtica LGBTI existeix. Existeix i ho fa, a més, lluny de la tematització que fa unes dècades podria haver carregat a l’esquena. En els últims anys, lectors d’arreu dels Països Catalans han pogut fer llepadits de les autoficcions de Lluís Maria Todó i David Vilaseca, han pogut recórrer les humitats cíniques i sempre lúcides d’Eva Baltasar, han tastat les poètiques del cos més descarnades gràcies a les fornades més joves, han llegit Biel Mesquida com un bombó de licor intens i han enfilat heures i versos amb Maria Mercè Marçal. Han vist, en definitiva, com la traça LGBTI ha superat el seu clos i s’ha convertit en un ingredient més de tants textos que, a més a més, tracten la qüestió.

Així doncs, quin ha estat el problema si és que ni ha hagut? És ben clar: la manca d’un discurs que unifiqués aquestes flors que aparentment no feien estiu, la necessitat de trenar (un verb marçalià en essència) un recorregut a través dels desitjos no normatius en les nostres lletres. La inexistència d’un punt de trobada de totes aquestes veus, disperses, complementàries, riquíssimes i frondoses com l’ecosistema mateix en què se sustenten.

Això, amb tota la humilitat que planteja la primera edició d’un esdeveniment, és el principal propòsit del QLit. Fer balanç de les lletres que ens han precedit i que edifiquen, sens dubte, paviments, escletxes, catedrals de la marginalitat i de la lluita en mot, sense els quals seria molt difícil escriure avui. Posar en comú discursos, poètiques, visions, fílies i fòbies, subjectivitats, ètiques i estètiques del desig. Dir poemes i textos en veu alta. Dir el neguit, la pròpia existència, dir-ho tot sense dir res o dir les coses tal com raja. Dir per a ser, per a existir. I fer-ho en un ambient de festa i d’amor propi, aquells dos ingredients que tant bé fan a una cultura madura i consolidada.

Al programa del festival QLit, doncs, hi trobareu una mostra força representativa (la representació, en tant que implica una tria, mai pot ser del tot completa) de les principals veus LGBTI de la literatura catalana i una voluntat d’homenatge a les que ens han precedit. Hi trobareu preguntes incòmodes i necessàries, paradigmes amorosos més enllà de la parella, l’escriptura del trànsit, la poètica dels cossos foradats i dels cossos cyborg. Hi trobareu feminismes transversals i plens d’aliances, fites i reptes de la literatura infantil i juvenil, i la participació i la festa com a sustent principal. Gaudi i subversió que van de la mà i que no se n’amaguen.

David Vilaseca | Foto: Jordi Play.

Al QLit, si voleu, ballareu a ritme dels hits allioliencs de DJ Pam Pool, el punxa-discos de la barretina, i podreu repensar el vostre cos i la manera de presentar-lo amb un taller drag queer a càrrec de Pol Galofre. Podreu sentir els versos carnis de Guillem Gavaldà, Raquel Santanera i Maria Sevilla i assaborir clàssics gran reserva com Jaume Creus o Encarna Sant-Celoni. Transitareu amb Ian Bermúdez, Mar C. Llop, Lucas Platero i Nicole Insogna. Recordareu Maria Mercè Marçal vint anys després que es convertís en un amor sense casa i podreu veure com la literatura i el cinema poden dialogar com mai a la secció QLit on FIRE!!, la col·laboració del festival amb la Mostra internacional de cinema gai i lesbià de Barcelona. I celebrareu amb nosaltres, també, el naixement de noves veus: el lliurament de la primera edició del premi “Imagina un amor” de narrativa en llengua catalana de temàtica LGBTI adreçada a joves i al seu entorn. Una oportunitat d’or, d’amor, de germanor, de festa, del que sigui, per a conèixer passat, present i futur de les escriptures del desig.

Cridarem a cor, a moltes veus: llarga vida a les lletres qlitorianes!

 

Podeu consultar la programació del festival al web de l’AELC.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. La propera persona que sigui presidenta de l’AELC que sigui calba, farà unes Jornades de Literatura Calba Catalana. O, també, si porta olleres, unes Jornades de Literatura Òptica Catalana. Possats a fer coses rares…

    Atentament