Litterarum i Fira del Llibre Ebrenc, on les lletres flueixen

9.05.2013

Era un 7 de maig assolellat i al Centre d’Arts Santa Mònica ens congregàrem per participar en la presentació de la sisena edició de Litterarum i de la desena edició de la Fira del Llibre Ebrenc, que se celebren conjuntament durant el 31, 1 i 2 de juny a la vila de Móra d’Ebre.

Rosa Pou - Entre monosíl·labs

Encara que les dues fires nasquessin en diferents moments i tinguin diferents orientacions, sorgeixen de la necessitat primera de reunir i donar a conèixer art i artistes. De manera gràfica, el cartell de l’edició d’enguany ja demostra una de les característiques d’ambdues fires: l’amor pels llibres.

Litterarum, nascuda arran de la Fira del Llibre Ebrenc, és una fira d’espectacles literaris, la finalitat de la qual és enllaçar professionals del món de les lletres. Però no només això, sinó que és una mostra d’espectacles creats a partir de qualsevol disciplina artística, en especial d’aquells que tenen com a epicentre la literatura escrita en llengua catalana.

La Fira del Llibre Ebrenc, per la seva banda, sorgia davant de la urgència de crear un lloc de trobada per a totes aquelles persones que treballen en el món dels llibres o que en gaudeixen. La manca de cohesió a la que les lletres ebrenques es van veure submergides deu anys enrere va donar peu a la creació d’un projecte que se’n preocupés.

La presentació estava encapçalada per les diferents personalitats organitzadores de les fires. Entre ells, Albert Pujol, director d’ambdues fires, Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Joan Piñol, alcalde de Móra d’Ebre, i Joaquim Bejarano, responsable de l’àrea del llibre de l’ICEC.

 

Meritxell Gené- Així t'escau la melangia

 

Albert Pujol va ser el primer en prendre el torn de paraula. Explicà amb una aparent rapidesa la labor que duen a terme les dues mostres. Després, es dedicà a exposar les principals novetats. Entre les de Litterarum, cal destacar l’ampliació de la fira a tres dies i la creació d’un Litterarum Petits. Entre els espectacles infantils, el recital de contes Uns raspalls i altres animals, de ClarART Espectacles, que servirà per homenatjar Pere Calders i Joana Raspall, és molt recomanable.

Les principals novetats de la Fira del Llibre Ebrenc, al seu torn, són: el Grafit Literari, per cortesia de l’Ajuntament de la vila, que s’inaugurarà el 24 de maig, l’exposició de Llibres al Carrer, que començarà el 25 de maig -i durarà fins al 5 de juny-, i, finalment, l’espai multimèdia reservat a les presentacions de llibres, que ocorrerà en dos dies, el 31 de maig i l’1 de juny, tots dos a càrrec de Jordi Llavina.

Entre les activitats principals de Litterarum, es poden destacar aquelles que van destinades a bibliotecaris, Les veus del Carrer, d’Albert Estengre i Els Contes de la Mercè, d’Engruna Teatre, que tenen com objectiu principal no només fomentar en aquests centres els espectacles literaris, sinó també proporcionar eines al gremi per poder actuar com a prescriptors literaris i culturals.

En el terreny musical, cal destacar l’actuació de Meritxell Gené, que presenta el seu últim disc, Així t’escau la melangia, on hi musica composicions del poeta Màrius Torres, molt apreciat per la cantautora. Altres activitats musicals igualment interessants són els Recitals a Domicili, un espectacle literari itinerant i de caràcter performatiu que combina la poesia d’Estellés o Blai Bonet amb la música, o l’actuació de Bertomeu que musicarà textos de Vicent Andrés Estellés. Altres autors, com Yannick Garcia, Andreu Carranza, Artur Bladé i Gerard Vergés també trobaran la seva representació en el món de la música, amb els grups Albert i la Banda dels 13 i Lo Gitano Blanc, respectivament. Rosa Pou posarà ritme als poemes de Pere Quart, Genís Cano, Pedrals i Espriu en el seu espectacle Entre monosíl·labs, posant punt i final a la fira.

 

Tresatre- Obra Mestra

 

Les propostes per als aficionats al teatre i a la dansa no són menors. Qui vulgui contemplar el poemari de Jordi Colomer en moviment, L’ull del recolector, que no es perdi l’espectacle del Moviment Lantana. Pel que fa a les arts escèniques, Teatre de Butxaca proposa Lluna d’estiu, inspirat en un poemari de Jordi Pamiàs, mentre que Teatre de l’Aurora presenta Olor de Gas, adaptació teatral de la novel·la homònima de Pep Elias. Tresatre, per la seva banda, fa acte de presència amb l’Obra Mestra, on tres escriptors catalans -Joanot Martorell, Àngel Guimerà i Emili Teixidor- es troben per escriure una novel·la.

Pel que fa a les activitats més destacades de la Fira del Llibre Ebrenc, deixant de banda les novetats ja mencionades que s’inclouen en aquesta edició, el públic pot comptar amb activitats de foment de lectura, com l’Activitat Llegim Ebrenc, o el Tapa Fira 2013. Al seu torn, el gremi d’editors i d’autors en llengua catalana podrà gaudir d’un «Cara a cara: editors i autors» de la zona de l’Ebre, un punt de trobada entre els dos gremis. El ventall de possibilitats, veieu, és incomptable.

Després de les presentacions, era el moment perquè la resta de co-organitzadors prengués el torn de paraula. Per a Laura Borràs, aquest projecte és la història d’una irradiació, és una fira que irradia literatura. El projecte Litterarum li recordava especialment a Casiodor, autor de la primera enciclopèdia cristiana, que va procurar adaptar al cristianisme les set arts liberals en el seu Institutiones saecularium litterarum. Litterarum ha aconseguit cada vegada incloure i integrar més arts. En aquest sentit, li semblava lícit definir aquesta fira com una «aliança literària». Per la directora de la ILC, la història de la literatura és una història d’èxit; no es va poder estar d’exhortar «que el viatge fos llarg».

Joaquim Bejarano va continuar la metàfora nàutica iniciada per Laura Borràs fent esment de la bona tripulació del vaixell que conduïa els dos projectes. Per ell, no hauria estat possible sense el seu capità, Albert Pujol.

Joan Piñol, finalment, va voler remarcar que per a l’Ajuntament de la vila aquesta era una activitat que calia preservar i impulsar, perquè era una manera d’estimular la cultura i la pròpia identitat. No es va poder estar de descriure el projecte com un certamen firal original, diferent a la resta de propostes culturals.

De manera especial a Litterarum, però també a la Fira del Llibre Ebrenc, la necessitat d’entrelligar les arts esdevé clau per a la difusió no només dels autors clàssics, sinó, sobretot, dels autors contemporanis. Ambdós projectes no són només una promoció als nostres autors, sinó una crida a l’atenció de tots nosaltres que, moguts per la rapidesa dels esdeveniments quotidians, trobem en moments així una reconciliació amb l’art.