Litterarum, 10 anys

Aquest cap de setmana se celebra a Móra d’Ebre la desena edició de Litterarum, la Fira d’espectacles literaris, i la Fira del Llibre Ebrenc, una de les iniciatives més interessants sorgides en els darrers anys a les Terres de l’Ebre. Antònia Caño ens fa la crònica de la primera jornada.

Arribem al matí a Móra d’Ebre en un minibus, som els bibliotecaris de la província de la Barcelona, conductors del clubs de lectura, lletraferides i alguna somiatruites.

El primer espectacle és a la Biblioteca de Móra d’Ebre, la M. Josep, la directora, ens espera i, ves per on, em trobo amb el meu veí, l’Albert Estengre, acompanyat d’Ull Distret. Narració i, alhora, il·lustració d’un conte amb personatges de l’Espriu, a Sinera. Felicitats! Adaptar l’univers Espriu per poder ser explicat dins un conte, segur que no ha estat fàcil.

En acabar, El contes de la Mercè a càrrec d’Engruna Teatre per a públic familiar. Deliciós, les criatures quedaran captivades per la màgia dels titelles i el públic adult recreem la Natàlia, les flors, el parrupar dels coloms… Una posada en escena acurada, on tot està estudiat fins al més petit detall. Molt recomanable.

A la tarda, presentació d’espectacles literaris a la Llotja. Set companyies ens expliquen en un temps breu, deu minuts de rellotge, el que fan: Baltasar Fonts, El riu de la memòria, teatre amb textos d’Artur Bladé; Amadeu Cases, Lo Gayter de la Muga, textos de Carles Fages musicats; Companyia Santi Arisa, Gènius poètic musical, textos de diversos poetes dels Països Catalans; Jordi Coromina i Joan Sanmartí, Els ninots estrambòtics del doptor Ripseu; Eduard Batlle, Textos de poetes lleidatans contemporanis a la Renaixença; Enric Casasses i Triulet, Tira-li l’ale, textos d’Enric Casasses. I, Teatre de fusta, Genovesa narratives teatrals, textos d’Àngel Guimerà.

Em va cridar l’atenció especialment Els ninots estrambòtics…” perquè s’endinsa en la narrativa d’Espriu, encriptada des del meu punt de vista, i l’expliquen, anant més enllà de la frase del dia.

A la sortida, la Fira del Llibre Ebrenc, estands que exposen obres d’autors ebrencs, principalment. És molt lloable que algú faci un esforç per aplegar, difondre i vendre allò autòcton. Sovint, les petites editorials, seleccionen joies de literatura.

Un debat sobre els formats per a la lectura amb dos lectors i Àlex Manyé, representant de Liberdrac, moderat per l’Albert Pujol, ànima de la fira. I després el parlaments. Els seients de la carpa s’omplen de representants de les institucions culturals. No s’hi estan molta estona, l’espectacle que ve a continuació, comença amb molt poc públic.

La Meritxell Gené ens presenta Així s’escau la melangia, on ha musicat poemes de Màrius Torres. També canta un poema que Joan Sales va fer l’any 1936 per a aquest poeta.

Em quedo fins a l’últim moment escoltant la Gené i arribo tard a Lluna d’estiu, Teatre de Butxaca, sobre textos de Jordi Pàmias. Em perdo la presentació que, molt amablement, Jaume Jovells, actor i director, m’explica aquest matí, a l’hora d’esmorzar a l’Hostal la Creu.

En entrar donaven a cada assistent un sobre amb fulles de menta; despertaven el sentit de l’olor. Comença l’espectacle i l’escenari està tapat amb roba blanca, com la memòria quan no volem recordar. Se sent la música de piano i els actors parlen des d’on és el públic. Després, pugen a l’escenari i “destapen” els records del poeta. Ja va bé que ens despertin les emocions!

I per acabar la jornada d’ahir, la Parada de melons, de Lo Gitano Blanc, sobre textos d’Andreu Carranza i altres autors. Amb la rumba també ens espavilen, amb canya, de cop.