Litterarum: 10 anys vivint l’emoció de les paraules

26.05.2017

Aquest cap de setmana, Móra d’Ebre està d’aniversari. Litterarum, la fira d’espectacles literaris de la població, compleix deu anys. Sempre de bracet de la Fira del Llibre Ebrenc, que ja va per la catorzena edició, ha aconseguit convertir-se en el referent català de la simbiosi entre la literatura i les arts escèniques. Com no podia ser d’una altra forma, ho han celebrat d’una manera ben especial: amb un sopar commemoratiu que ha comptat amb l’estrena de l’espectacle musicoliterari en el que han estat treballant Màrius Serra i Dani Alegret, els protagonistes de la residència creativa d’enguany. Aquesta activitat es va iniciar en l’anterior edició de Litterarum amb Bikimel & Maria Cabrera i Jordi Llavina & David Carabén.

L’escriptor Màrius Serra, habitual en els mitjans de comunicació, acaba de publicar el seu últim llibre “D’on trec el temps?” i Dani Alegret, veu i teclats a Els Amics de les Arts està immers en la gira del darrer treball discogràfic del grup, “Un estrany poder”. Tots dos van trobar un forat en les seves agendes per venir a Móra d’Ebre i passar un cap de setmana del mes de març a la vora del riu, que els va ajudar a trobar la inspiració. Aquell 10 de març, des de l’aparador de la Llibreria Bassa van anunciar-nos que estaven treballant per musicar un text de “Quiet”, el llibre que en Màrius va dedicar al seu fill Lluís, Llullu, que patia paràlisi cerebral i va morir l’any 2009.

Avui és 25 de maig, el dia del sopar dels 10 anys de Litterarum. Al Teatre Municipal La Llanterna està tot apunt. Entren les autoritats locals, els organitzadors i altres personalitats vinculades al món cultural de la zona. Quan tothom ja és a taula, la periodista de Ràdio Móra d’Ebre, Adriana Monclús, ens anuncia que serà una nit plena de sorpreses.
La primera d’elles és la Poesia Dibuixada que el departament de Lletres de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha regalat a la fira i que veiem com es va construint a través d’una projecció.

La segona és el moment més esperat de la nit: l’estrena del resultat de la residència creativa. Primer, el cor morenc L’Aubadera entra a l’escenari, els segueixen en Màrius i en Dani. Amb solemnitat, Serra comença a recitar el text que han musicat. En Llullu ha tornat. I ens parla a través de la veu del seu pare:

“No me’n recordo pas, no me’n recordo pas
de com es diu la mare, de com es diu el pare
del nom de ma germana, no me’n recordo pas.”

La mare, la Mercè, i la germana, la Carla, miren i escolten atentament. Retraten tot el que passa a dalt de l’escenari. Volen guardar un record més del seu fill i germà.
Quan acaba, es retira de l’escenari i dóna pas al cor i al piano i veu d’Alegret. Canta la prosa convertida en vers. De fons, veiem en Llullu corrent lluny, molt lluny, el sentim. Sentim que encara és aquí i per últim, ens diu:

“Qui no recordo, no oblida.
Estimo, però no ho recordo.
M’estimen, i no ho oblido.

Mai no cauré en l’oblit.”

Les emocions són a flor de pell. Entre forts aplaudiments, en Màrius torna a l’escena i s’acosta cap a en Dani. En un to distès, ens expliquen com ha anat aquest procés creatiu. Alegret comenta que quan va veure el text en prosa on parlava de la mare, de seguida va pensar en la possibilitat de convertir-lo en vers. Van trobar dificultats, en canvi, per encaixar la part on parla del pare, així com per encabir la paraula “Granollers”. En aquesta ciutat hi ha l’estudi fotogràfic que va fer possible que en Llullu pogués córrer. Finalment van descartar-la.

Destaquen que l’Ebre ha tingut un paper molt important en el seu treball. Cercaven un sinònim de “vegada”. El fragment havia de tenir cinc síl·labes. “Cop” tampoc s’ajustava. Van trobar “volta”, tret dialectal d’ús habitual a la zona:

“No me’n recordo pas, no me’n recordo pas
de la primera volta que el pare em va dir Llullu
mentre tots ens miraven, no me’n puc oblidar.”

En Dani canta aquest fragment. Agraeixen l’oportunitat que els ha ofert Litterarum per a poder crear conjuntament a la vora de l’Ebre. El músic comenta que la residència creativa no es fa enlloc més que a Móra i que els seus companys l’envegen.

Tot seguit, els assistents gaudeixen del sopar. Abans de treure el pastís elaborat per a l’ocasió, tenen lloc els parlaments habituals en aquests actes. El primer en intervenir és Albert Pujol, director de la fira, que destaca el treball i la constància de les persones que durant aquests 10 anys han fet possible la fira. Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, acaba el seu discurs amb una cita de Marta Rojals: “Per ser emigrant no cal anar a viure a l’altra punta del planeta”, a la que ella afegeix: “per sentir-se a casa només cal venir a Móra!”

El sopar conclou amb l’espectacle “Una paraula grega”, basat en textos de l’escriptor mallorquí Jaume Vidal i Alcover. La interpretació va a càrrec d’Odile Arqué i la destresa amb la guitarra ve de la mà d’Eduard Iniesta. La dramatúrgia l’ha dirigida Sebastià Portell. A Móra d’Ebre encara li queden tres dies per gaudir de la literatura que es veu. I és que en aquest petit racó del món, any rere any les paraules es converteixen en màgia.

Etiquetes: