Litterae organitza un recital íntim amb Enric Casasses i Joan Isaac

3.10.2018

Enric Cassasses va reaparèixer amb el seus versos transgressors, punxeguts i enginyosos que tan sovint acostumen a clavar-se en les consciències de l’auditori. Tot com sempre. La novetat, aquesta vegada, va ser l’escenari, molt diferent als bars de la metròpoli on el poeta acostuma a actuar. El recital va tenir lloc a La Canova, una casa rural situada al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aquest és l’espai que utilitza cada any l’entitat “LITTERAE. Associació Cultural” per ubicar-hi els seus festivals de literatura, que solen celebrar-se a el primer dissabte de tardor.

Enric Casasses recitant els seus poemes a La Canova | Foto: Joan Juanola

 

En altres edicions, l’associació ha convidat escriptors, actors i artistes de renom, com ara, Montserrat Carulla, Lluís Soler, Jordi Llavina, Josep Massot, Agustí Pons o Mita Casacuberta, entre molts altres. Aquests esdeveniments, sempre han tingut com a centre la literatura però, alhora, han sabut combinar-se amb altres arts per donar lloc a vetllades interdisciplinàries. LITTERAE és també música, pintura i escultura. En l’edició d’enguany, que ha estat la setena, els artistes convidats eren Enric Casasses i Joan Isaac.

Joan Isaac a La Canova | Foto: Joan Juanola

“La poesia que s’escriu, que s’ha escrit i que s’escriurà, tota cau dintre d’unes categories que són, bàsicament, tres o quatre mil”. Enric Cassasses va introduir així el seu recital, i va seguir: “poesia sentimental, filosòfica, històrica o didàctica… n’hi ha de molts estils, de poesia. La millor és la que abraça tots els estils alhora”. Declaració de principis poètics. Casasses va sorprendre el públic amb composicions inèdites, totes elles escrites al llarg d’aquest 2018.

Un dels poemes destacats d’aquesta producció és “Som una màquina”. Aquí, els versos formaven un veritable engranatge de síl·labes i accents. Podeu llegir a continuació alguns fragments d’aquest poema:

 

“sóc una màquina,

menjo partícules,

tinc moltes ànimes,

surto en pel·lícules,

carburo en llàgrimes”

[…]

“curo les víctimes,

de la paràlisi,

de les pors íntimes,

de l’autonàlisi”

[…]

“domino el dòmino i les metàfores”

[…]

“sóc una màquina física i mímica”

El recital d’Enric Cassasses va donar pas a la música de Joan Isaac. Entremig, però hi va haver una pausa, en què es va oferir als assistents una copa de cava. L’escenari va quedar buit durant una estona i els quadres d’Ignasi Esteve, situats al fons, van ser els únics i veritables actors d’aquest entre-acte.

De tornada, Joan Isaac va interpretar alguns dels seus èxits i, entre ells, no podia faltar-hi “a Margalida”, la cançó dedicada a la parella de Salvador Puig Antich. El repertori va incloure peces de la seva àmplia discografia: Em declaro innocent (2011), Només han passat cinquanta anys (2004), Barcelona, ciutat gris (1980) o Manual d’amor (2017). Gràcies a l’entorn recollit de La Canova, el concert de Joan Isaac va prendre unes dimensions íntimes, de concert privat, que feien joc amb el capvespre. Al final de l’acte, el públic va poder adquirir el seu primer llibre en prosa, titulat, a la manera cartesiana: Penso, per tant escric (Llibres del segle, 2018).