Literatura pensada per a pantalles

19.02.2016

Dins de l’exposició Paraules pixelades, la investigadora Nohelia Meza ha impartit una conferència a l’Arts Santa Mònica on ha explicat el funcionament de dues obres de literatura electrònica: 88 constel·lacions per Wittgenstein (amb la mà esquerra), de David Clark, i Déprise de Serge Bouchardon i Vincent Volckaert.

Exposició "Paraules pixelades" al Santa Mònica

“Quan parlem de literatura contemporània, ens oblidem de l’electronic literature”, deia Giovanna di Rosario a la presentació de Paraules pixelades, l’exposició que acull l’Arts Santa Mònica fins el 10 d’abril. Aquesta literatura es coneix com e-lit i es refereix a una àmplia gamma de varietats literàries que tenen en comú l’ús de les tecnologies digitals que fan referència als textos literaris, explica Aina Vega a Núvol. La literatura electrònica està concebuda de forma digital; no és el mateix que la literatura digitalitzada (Llibres o ebooks que podem trobar online però que estan pensats des de la idea del format físic).

Dins del cicle Paraules pixelades, diferents ponents passen per l’Arts Santa Mònica a fer conferències sobre formes de literatura digital. Aquesta setmana ha sigut el torn de Nohelia Meza, investigadora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, que ha parlat sobre les obres 88 constel·lacions per Wittgenstein (amb la mà esquerra), de David Clark, i  Déprise de Serge Bouchardon i Vincent Volckaert.

Sobre 88 constel·lacions per Wittgenstein (amb la mà esquerra), Nohelia Meza explica que és una biografia digital sobre el filòsof Ludwig Wittgenstein. David Clark, el seu autor, la dedica al seu pare, perquè era astrofísic; al seu germà, un compositor que va perdre la mà esquerra a la primera Guerra Mundial i tot i així va continuar tocant i, per últim, a Wittgenstein. En aquesta e-lit, Clark fa servir un discurs poètic i informatiu. Els usuaris que s’atreveixin a entrar dins d’aquesta obra de literatura digital, veuran com l’autor juga molt amb el moviment.

Déprise pot classificar-se com a narrativa interactiva o poema interactiu. Tal i com relata Nohelia Meza, es basa en la història d’una persona que s’adona que ha perdut el control sobre la seva vida. “El lector es converteix en un artesà que recol·lecta emocions”, diu l’experta, que destaca com Serge Bouchardon i Vincent Volckaert han aconseguit transmetre el sentiment de pèrdua de control immobilitzant el cursor del lector.

La literatura digital és un camp on tot just s’estan fent els primers passos. Molts autors dipositaran allà la seva creativitat. Clark, per exemple, converteix l’usuari en espectador del que passa; en canvi, Bouchardon i Volckaert fan que l’usuari formi part de l’obra. Com en el suport físic, les possibilitats de creació són infinites.

En aquesta conferència de l’Arts Santa Mònica, Meza diferencia les pràctiques de navegació (navegar, llegir o deixar empremtes en el món digital, entre d’altres); i les polítiques de navegació, és a dir, el sentit laberíntic de les obres. Per sentit laberíntic Meza entén que quan entrem dins d’una peça de literatura digital, primer no entenem res i ens sentim asfixiats; després copsem les dinàmiques d’aquella obra i tenim uns moments de claredat i, finalment, entenem la peça i “guanyem”.

Aquí teniu l’obra 88 constel·lacions per Wittgenstein (amb la mà esquerra), de David Clark.

Aquí teniu l’obra Déprise, de Serge Bouchardon i Vincent Volckaert.

Conferència de Laura Borràs, comissària de ‘Paraules pixelades’ al Santa Mònica