Literatura jugada

L’any 1969, l’escriptor estadounidenc Edward Packard va escriure un llibre que portava per títol The Adventures of You on Sugarcane Island i que tenia una estructura força especial: la història s’anava construint a partir de les decisions que anava prenent el lector. El llibre va veure la llum pocs anys després publicat per l’editorial Vermont Crossroads Press. Al nostre país les seves obres, i tot el gènere, i va arribar de la mà de Timun Mas.

Aquesta nova forma de llegir va suposar una revolució per tota una generació de lectors que tenien la percepció que jugaven amb les històries escollint el seu desenvolupament. De fet només cal gratar una mica en la forma com han estat generats per descobrir que no hi havia gaire eleccions a fer, només una sèrie d’històries lineals posades una al costat de l’altra.

A principis dels vuitanta, el creador de jocs anglès Steve Jackson va donar una volta més a aquell tipus de literatura i va generar una col·lecció de jocs que portaven per títol Sorcery! (a casa nostra van tenir un parell d’edicions diferents; la darrera, feta per Devir Iberia, tenia per títol ¡Brujería!). El lector d’aquests llibres ja tenia més accions a fer: generava un personatge, i gràcies a tirades de daus podia lluitar i fins i tot morir a mitja aventura.

La aparició de les aventures gràfiques va suposar un avançament de la relació entre la narració de les històries i els jocs. Ara, gairebé mig segle després de la creació del primer Tria la teva aventura, hi ha un ressorgiment del gènere gràcies a les aplicacions mòbils i a l’aparició de jocs de taula amb una narrativa molt potent.

M’apropo al gènere de la literatura jugada amb una doble intenció. Per una banda vull veure com ha evolucionat aquesta forma d’explicar històries i per l’altra, no puc evitar-ho, per veure si també ho ha fet el concepte de joc que hi ha al darrere.

Mirades clàssiques

Començo el viatge pels clàssics i amb productes de quilòmetre zero. Llegeixo tres històries d’aventures: El destino de ámbar creat per Ecnaris Games i La feria tenebrosa dels igualadins Cubus games (ja tenen quatre títols al mercat) i una actualització del Sorcery de Jackson editat per Inkle, un petit estudi anglès. En tots els casos hi ha un respecte pel format i les històries tenen el mateix regust que les clàssiques. Però em queda la sensació que han substituït el paper per les pantalles i han afegit la música i l’animació que el dispositiu els permetia.

Per anar una mica més enllà em deixo portar pel hype (permeteu-me l’anglicisme però m’ha semblat apropiat per descriure la barreja entre la publicitat i un pèl de “hipsterisme”) i m’aboco a 80 days, una nova forma de viure la història a Jules Verne. L’estètica està molt cuidada i el lector va prenent decisions contínuament. A més cadascun dels trajectes que es trien tenen com a referència el que han fet altres lectors.

Els quatre títols resulten de molt d’interès per a un lector que només busca un gir a la seva forma de llegir. Però la meva mirada de jugador fa que se’m quedin curts, que siguin (i això no és necessàriament dolent) més llibres que jocs.

El joc és un repte

Per tal d’aconseguir una sensació més profunda de joc de he viatjar a Suècia, on l’estudi Simogo ha creat Device 6, una història força surrealista on el desenvolupament de la història es veu reforçat per una forma molt especial de disposar el text: una filera llarga de paraules mentre s’està seguint un passadís, girs de 90º en la disposició de les línies que provoca que calgui girar la pantalla contínuament, o l’ús de petites imatges mòbils i sonores per enriquir el text.

Però el joc no és aquí. Quan el lector arriba al final d’un capítol es troba amb una pregunta, un repte que està respost en el que s’acaba de llegir o veure.

D’aquesta forma tan simple, el lector esdevé protagonista de la història i sap que si no interactua amb ella no podrà continuar llegint. Llavors les imatges, les tipografies especials i els girs de pantalla prenen un nou un significat per al lector que ha de resseguir tot el text a la recerca d’una resposta.

Em trobo més còmode amb aquesta petita juguesca literàrio-intel·lectual. Però malgrat tot, trobo que encara té una estructura lineal i m’endinso una mica més en el gènere a la recerca d’una forma diferent d’explicar una història que doni més protagonisme al lector.

Literatura esmicolada

Fa poc temps que he fet un reapropament a Lovecraft gràcies al projecte de Wake up Cthulhu! i des d’ell vaig explorar el món de la literatura gòtica i les seves derivacions. Gràcies a aquesta recerca em vaig topar amb The last door, un projecte molt interessant de The game kitchen, un estudi sevillà que presenta el seu joc com si fos literatura de fulletó.

El lector en aquest cas no es trobarà amb una història lineal, sinó amb un text esmicolat en mil petits fragments que anirà agafant poc a poc, i on tindrà el poder d’escollir veritablement l’ordre i el nivell de profunditat al que vol arribar.

El joc passa a un segon nivell. Es tracta d’una aventura gràfica i tota la vivència de joc es queda relegada a intentar saber on és la clau que obre la porta que permetrà agafar el fragment de diari d’un personatge concret.

Una cosa semblant passa amb Extinction: Zombie Survival, un joc per telèfon intel·ligent on cal matar tots els zombis que es posin pel camí. Però alguns dels zombis van deixant anar fragments de diaris que permeten descobrir una història molt interessant. Quan es troba el primer fragment, emergeix una nova forma de viure una partida i el joc pot passar a ser el pretext per continuar sabent més del que pensen i senten els personatges que ens ataquen.

Literatura reescrita

El camí per les literatures jugades pot ser tan llarg com vulguem. Però potser el plaer més gran que pot tenir un jugador és trobar-se davant d’una gran quantitat d’elements literaris a partir dels quals generar una història i, després de la partida, poder-la explicar als amics.

Edge és una editorial de jocs de taula especialitzada en jocs que tenen una gran càrrega narrativa. Entre els seus títols hi ha una col·lecció dedicada especialment a Lovecraft. A Mansiones de la locura, un dels títols més emblemàtics d’aquesta col·lecció, hi ha un jugador que prepara una casa amb diferents personatges de l’univers Lovecraftià, els altres jugadors cooperen per explorar la casa i anar descobrint i eliminant els monstres.

Cada personatge té un referent literari. D’aquesta forma el fan el reconeix, se’l fa seu i el controla. I quan acaba la partida ha generat una nova història que podrà explicar. A través del joc, el lector passa a ser autor.

Bonus track

Hem fet una passejada per una sèrie de títols de forma que hem vist diferents maneres d’explicar una història utilitzant la vivència de joc (curiosament les mateixes que Jakub Majewski mostra en el seu treball Theorising video game narrative.

Sempre hi ha camí per a aprofundir més o, com en una bona història, per trobar nous camins. Així que a mode de cloenda he preparat tres camins per continuar invenstigant. Bon viatge!

– Inklewriter és una petita aplicació per crear històries amb un format “tria la teva aventura” que ha generat la productora de llibre-jocs Inkle.

– Fa pocs mesos va sortir a la llum el primer Tria la teva aventura a través de Twitter. El seu autor és Terence Eden i va necessitar uns quants centenars de comptes de twitter per escriure’l. Per començar només cal anar a aquest compte.

– Moonbots studios és una productora que genera projectes transmèdia amb històries que passen del paper a la pantalla del videojoc o del cinema. El seu títol més reconegut és The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore, amb el que va guanyar Oscar com a millor curtmetratge animat.