Literatura i vermut, un plaer pels sentits

18.07.2018

“Perquè imagines
un vermut de penyora
Obrim comportes”
Haiku, Lena Paüls

Us imagineu que esteu a Reus i us trobeu que un prestigiós escriptor, que va morir fa quasi un segle, us convida a fer un vermut literari? Imagineu que a més a més us promet bona literatura, tot endinsant-vos en emblemàtics espais modernistes de la ciutat? Doncs això és el que podeu trobar a la Ruta teatralitzada del vermut que alguns mantins de dissabte, organitzen els dinamitzadors culturals d’ANS Educació, i el col·lectiu literari de Reusenques de Lletres. La ruta suposa un veritable viatge literari en el temps de la mà de Pere Cavallé, l’icònic dramaturg del Grup Modernista de Reus, que va néixer en aquesta ciutat el 1878.

Una imatge de la ‘Ruta teatralitzada del vermut’, a la ciutat de Reus.

La ruta basada en el llibre 14 vermuts (Arola, 2016), recull alguns dels catorze relats que versen amb talent, delicadesa i enginy sobre el corol·lari sensorial del vermut. Una obra coral escrita per dones compromeses amb la literatura local.

 

 

Tot comença a la porta de la Casa Rull, una joia del modernisme reusenc, on un peculiar Pere Cavallé ens convida a entrar al jardí interior per explicar-nos alguns dels secrets del Reus Modernista i de la seva vinculació amb el vermut. I és que a finals del segle XIX Reus feia olor de vermut. Hi havia una trentena de magatzems i fàbriques de vins i de vermuts que en temps de verema feien que la flairança fos encara més intensa. Així ho explica Joan Puig i Ferrater, escriptor i membre del Grup Modernista, a la seva obra El Cercle màgic. ”Aquesta olor rural munta fins al cor de Reus. Travessen la Plaça de Prim carros que regalimen un suc untuós. Els grinyols de les premses pugen als despatxos de notaris i advocats. La bafarada de les veremes penetra a les botigues de modes, plenes de finors i de delicadeses, ofega l’olor del cafè torrat i d’altres colonials de les grans drogueries. Tot Reus fa olor de most com una vila del Priorat o del Penedès”.

Dins els Jardins de la Casa Rull, el Pere Cavallé desvetlla als participants alguns secrets de la ruta i refereix anècdotes del Reus Modernista que segons assegura no coneix ningú. Endemés, i complint amb la promesa de bona literatura, ens endinsa de ple en un dels relats de 14 vermuts amb la lectura d’un fragment. És la deliciosa història de You send me escrita per la Marina Barraso, que té com a escenari aquest jardí i com a protagonistes unes estrelles del cinema americà que, sembla ser, van viure una apassionada història en aquesta casa.

La introducció històrica del famós Reus, París, Londres i el relat de la Marina Barraso fan venir salivera als que segueixen Cavallé que, a continuació, ens ofereix prosseguir el camí cap a l’entitat cultural  El Círcol, una de les societats culturals més antigues de Catalunya. Fundat al 1856, en el seu cafè és reunien comerciants i burgesos reusencs, en un període en què la ciutat marcava el preu internacional de l’aiguardent (una indústria que va tenir en el vermut un dels seus grans exponents). Molts van ser els negocis que es van tancar entre les parets d’aquesta emblemàtica entitat. El café-restaurant d’El Círcol conserva mobiliari i decoració de l’època i la balconada a la Plaça de Prim. I és aquí on es fa el primer tast de la beguda reusenca per excel·lència, el vermut. Tot escoltant la lectura intrigant Color de vermut, el relat de Fina Masdéu, una tèrbola història de tractes il·lícits que va esdevenir en una taula disposada amb vermut.

El Teatre Fortuny, contingut a l’interior d’El Círcol, és un altre dels escenaris del llibre 14 vermuts. El relat entranyable de Ver (b) mut de la Pilar López explica la darrera actuació del pianista que posava música a les pel·lícules de cinema mut que es projectaven en aquesta sala al començament del segle XX. En una de les llotges del teatre es realitza la lectura d’aquesta història.

Una imatge de la ‘Ruta teatralitzada del vermut’, a la ciutat de Reus.

El passeig literari continua fins a situar-se davant de la Casa Navàs al bell mig de la plaça del Mercadal. Aquest és l’escenari d’un altre relat: Un vermut amb la Maria que explica la cita impossible entre una escriptora i la protagonista d’una de les seves obres. Una trobada, que sota l’aparença d’anar a fer un vermut, traspua la intencionalitat d’aplegar dues dones, una  real i una altra fictícia, allunyades, només, per més de dos-cents anys. Amb la lectura del fragment no es desvetlla el desenllaç de la cita però a aquestes alçades de la ruta ningú que acompanyi el Pere Cavallé pot qüestionar la possibilitat de fer el  vermut amb un ésser provinent del passat.

El passat del vermut a la ciutat no sempre ha estat gloriós, ja que ha tingut alts i baixos encara que sempre ha perdurat com a beguda local. I és que des de fa uns anys és una beguda de moda molt estesa fins al punt que no es poden estar de tastar-la ni els personatges més peculiars de la cultura popular. Aquest és el cas de la Pastoreta i la Mulassa, dues figures imprescindibles en l’àmbit més folklòric de la ciutat, que a Encara hi ha qui escriu cartes, la història escrita amb molt d’humor per la Romana Ribé, també volen fer un vermut.

La ruta acaba amb visita i tast al Museu del vermut; una antiga fàbrica amb arquitectura modernista, que exemplifica els costums renovats dels reusencs de fer el ritual del vermut en espais històrics com el que ocupa el museu. I així, amb un vermut a la mà, l’escriptor del grup modernista, s’acomiada d’un públic que durant quasi dues hores ha pogut delitar-se amb la història i la literatura del vermut. I és que fer el vermut amb Pere Cavaller és tota una experiència sensorial. Ja ho deia Nuccio Ordine a La utilitat de l’inútil “La literatura és font de plaer”. Un plaer amb aroma de donzell, com el que destil·la la Ruta teatralitzada del vermut conduïda pel Joan i el Victor d’ANS Educació.

Aquesta activitat s’emmarca en la Ruta del Vermut de Reus, activitat  impulsada per Reus Promoció amb el suport de l’Ajuntament de Reus.

Podeu consultar la programació de la Ruta teatralitzada del vermut aquí