L’islandès Arnaldur Indridason, Premi RBA de Novel·la Negra

12.09.2013

L’islandès Arnaldur Indridason ha guanyat el setè Premi RBA de Novel·la Negra amb ‘El passatge de les ombres’, una intriga criminal a cavall entre l’actualitat i la Segona Guerra Mundial. Famós per la sèrie de l’inspector Erlendur Sveinsson, publicada en més de 50 països, Indridason escriu en una llengua “que només parlen 300.000 persones”.

 

Arnaldur Indridason

 

Seriós, poc expressiu i amb una mirada blava i freda, però, això sí, cordial, l’escriptor islandès Arnaldur Indridason (Reykjavik, 1961), guanyador amb El pasaje de las Sombras del setè Premi RBA de Novel·la Negra, es deixava fotografiar aquest matí per la premsa, a l’auditori d’un dels gegants de ciment i vidre de la Diagonal de Barcelona, la seu de l’editorial, a tocar de la torre Agbar.

Historiador, periodista, crític literari i cinematogràfic, l’autor de referència del gènere negre fet a la terra de Björk, famós per la sèrie de l’inspector Erlendur Sveinsson, publicada en més de 50 països, persevera: escriu en una llengua “que només parlen 300.000 persones”, ha dit. Però això només demostra que “els autors de nacions petites també tenim moltes coses per explicar. Són les mateixes paraules, només que les nostres sonen una mica diferent”.

“Els experts estimen que la meva llengua podria desaparèixer en uns cent anys”, ha assegurat. I tot seguit, sense alterar-se, igual de lacònic que al principi quan l’estaven fotografiant, però amb una llum especial als ulls, ha afegit: “Suposo que una manera de mantenir viu l’idioma també és escriure llibres”.

El pasaje de las Sombras, novel·la guanyadora d’aquest guardó (que ja tenien Francisco González Ledesma, Andrea Camilleri, Philip Kerr, Harlan Coben, Patricia Cornwell i Michael Connelly), és una història fora del cicle d’Erlendur, a cavall entre l’actualitat i els anys quaranta, que narra una doble investigació criminal. L’una, arran de la troballa d’un home gran mort al seu propi llit; i l’altra, al 1944, a partir de l’assassinat d’una noia, el cadàver de la qual és trobat a la part del darrere del Teatre Nacional, a Reykjavik. Els dos casos queden relacionats quan els encarregats de la investigació actual, una agent de la Policia Judicial i un excompany seu, ja retirat, troben a casa de l’ancià mort uns retalls de premsa de 1944, que parlen del crim d’aquell moment.

L'escriptor islandès Arnaldur Indridason

Abusos classistes, violència contra les dones, el pes de l’ocupació d’Islàndia –primer britànica, després nord-americana– durant la Segona Guerra Mundial, i la creença en criatures mitològiques i esperits, són alguns dels elements clau de l’argument d’El pasaje de las Sombras, un exponent més del realisme social i la mirada històrica a què ens té acostumats Indridason amb les seves novel·les negres.

L’escriptor madrileny Lorenzo Silva, portaveu del jurat (format també per Soledad Puértolas, Antonio Lozano, Paco Camarasa i Anik Lapointe), ha justificat l’elecció de l’obra de l’islandès entre els 183 manuscrits presentats per tractar-se d’un “delicat i precís mecanisme de rellotgeria”; que fa gala de “l’economia de mitjans” habitual en l’autor de La dona de verd, “que no li impedeix explicar moltes coses, i on cap detall és casual”.

RBA té previst publicar El pasaje de las Sombras a finals d’octubre. La Magrana ho farà en català pels volts del Nadal. Encara no l’hem poguda llegir, però l’obra promet, sens dubte. L’avalen títols anteriors de l’autor, com ara Hivern àrtic, L’home del llac o La veu.