L’informe Mallafré

13.12.2013

“Els missatges esperançats de Xavier Mallafré, president del Gremi d’Editors de Catalunya, fan cada vegada menys efecte”, llegíem ahir en un esplèndid reportatge de Jordi Nopca i Laura Serra sobre la crisi del sector editorial a Catalunya publicat a l’Ara.

 

Xavier Mallafré. Foto de Cristina Ciudad

 

Quan parla amb números, però, Mallafré no s’enganya. El sector editorial mou avui 500 milions menys que fa cinc anys i dóna feina a 1.500 treballadors menys que l’any 2008. Paradoxalment creixen els lectors en llengua catalana, però es fan menys títols i es cuiden més. La dicotomia entre editors artesans i editors comercials cada vegada és més falsa, perquè els grans grups també han hagut de racionalitzar la seva producció. Si no n’hi hagués prou amb la crisi de consum, la pirateria, encara endèmica, i la lenta conversió digital no fan augurar una remuntada a curt termini.

Quan es va fundar el Grup 62, a finals dels 90, els que hi treballàvem encara ens ho preníem amb un plus d’ONG. Els empleats cobraven una part del seu sou amb espècies i a final de mes tenien l’opció d’endur-se a casa un exemplar de cada títol publicat. Encara que fos un empleat del departament d’administració, el treballador entenia que un dels beneficis de treballar a 62 era poder llegir els llibres que publicàvem. Se sentia, així, partícep del projecte. Amb els anys, el grup va passar a produir tant que era absurd i impossible endur-se les novetats a casa. Va arribar un punt d’inflexió en què ni el mateix equip editorial podia absorbir aquell volum de producció. Anys més tard, aquest benefici es va abolir i van ser pocs els treballadors que van protestar. Vist en retrospectiva, trobo que era un primer símptoma que ni nosaltres mateixos podíem pair aquella producció industrial.

Quinze anys més tard, les xifres del gremi d’editors de Catalunya confirmen un cop més que l’expressió “indústria editorial” és un oxímoron. Hi ha llibres per donar i per vendre, però malauradament la lectura al nostre país no és industrial. El sector editorial és, això, sí, industriós: el formigueig de segells independents és ja prou vertebrat com per fer pessigolles als grans grups. L’aparició recent de col·lectius com Llegir en català demostra que petites cèl·lules fins ara aïllades poden crear nous teixits amb estratègies de promoció compartides.

No hi ha setmana que no ens arribi a la redacció de Núvol una novetat d’una nova editorial. L’activisme editorial aporta una riquesa inesperada a la taula de novetats, però també altera el perfil del professional de l’edició, que s’obre a totes les formes de l’amateurisme i la militància cultural.

Assistim, doncs, al miracle de la multiplicació dels pans i els peixos. Tots som cridats a taula, hi ha un mos per a tothom, però ningú ja no compta poder viure del banquet eternament.

Avui a Núvol dediquem l’speaker’s corner a la crisi de la lectura. Ramon Ramon respona  unes insinuacions de Valentí Puig, que sostenia no fa gaire a El País que la literatura catalana tota sola no pot satisfer les necessitats dels lectors catalans. Meritxell Martí apunta a una bombolla literària i ens alerta que hi ha més autors que lectors. Finalment Anna Manso, que acaba de publicar a Columna ‘La pitjor mare del món, el manual’, ens explica les dificultats d’una mare a l’hora de fer llegir els seus fills, sotmesos a mil estímuls i distraccions.

Vivim de ple en l’economia de l’atenció. I la nostra atenció ha estat centrifugada en mil direccions. Per dir-ho ras i curt: tothom retuiteja, ningú no llegeix. El sector editorial ha de lluitar també contra aquesta inèrcia.

Però avui és Santa Llúcia i des de Biblioteques ens conviden a felicitar-vos el Nadal amb aquesta nadala original, el Born to Read, amb música de The Mamzelles.