Liberisliber: 15 llibres i un premi

3.10.2018

Diverses editorials independents es reuneixen, aquest cap de setmana, a la fira LiberisLiber que tindrà lloc a Besalú. A part de col·loquis, concerts i altres activitats, a la fira hi seran presents moltes novetats literàries. Aquí et proposem quinze novetats, recents i no tan recents, que han publicat editorials independents i que podràs trobar al LiberisLiber.

El poeta Josep Pedrals | Foto: Ester Roig

Els límits del Quim Porta, de Josep Pedrals (laBreu Edicions)

Els límits del Quim Porta comença amb la trobada d’uns amics, uns personatges intermediaris entre la realitat i els ideals, que es reuneixen per analitzar uns llibres. A partir d’aquí, s’inicia aquest “assaig novel·lat” que tracta qüestions de poètica i vida.
El llibre conclou una trilogia formada per El furgatori i El romanço d’Anna Tirant, on les connexions entre les tres peces són constants però on cada una d’elles pot llegir-se de manera independent. Un “relat solemne i fresc, rigorós i divertit que conté múltiples capes i, en conseqüència, múltiples lectures”, en paraules d’Enric Umbert en una ressenya que podeu consultar aquí.

I, de sobte, el paradís, de Núria Perpinyà (Comanegra)

La protagonista d’aquesta novel·la és una addicta absoluta a les xarxes socials que arriba a una clínica de desintoxicació digital, gràcies a la intervenció d’una amiga. Allà, aïllada enmig de la natura, coneixerà estrelles de twitter i altres personatges amb secrets amagats. A més de reflexionar sobre la xarxa i el progrés, I, de sobte, el paradís, presenta altres temes com l’anorèxia, la política i la música. Una novel·la que ens interpel·la: “Fa que et preguntis si també et cal reiniciar-te i fa que vulguis rebaixar l’arrogància del teu ego”, en paraules d’Anna Carreras. Pots consultar la seva ressenya de I, de sobte, el paradís aquí.

Meditacions en el desert, de Gaziel (L’Altra Editorial)

“Aquesta és la part més crua dels aplecs de notes que durant vint anys –de 1936 a 1956– jo escrivia per a mi tot sol, constituint així una mena de dietari molt íntim”: Aquesta és la descripció que el mateix Gaziel fa de Meditacions en el desert.
L’obra il·lustra el drama dels demòcrates que, a l’exili interior, es mantenien ferms. Gaziel s’indigna amb el progressiu arrelament de “l’Espanya rància i tronada del tron”, com ell l’anomenava. I s’indigna per duplicat amb els intel·lectuals que, com ara Azorín, Ortega y Gasset o Marañón, van fer el joc al règim franquista, pervertint la cultura castellana que ell tant estimava. En paraules de l’autor, “les pàgines del llibre són filles d’una gran esperança fallida: la que jo tenia –com altres incomptables espanyols– de veure redre­çada una de les més abominables iniquitats del nostre temps: l’esclafament brutal de tota llibertat a Espanya”.

Teatre polèmic, de Santiago Rusiñol (L’avenç)

A la primera dècada del segle XX a Catalunya, en plena lluita política entre catalanistes i republicans, Santiago Rusiñol farà un teatre per desemmascarar les mentides dels polítics. El ja reconegut escriptor s’aplica a combatre tots aquells discursos ideològics encaminats a aconseguir, en detriment del benestar d’individus i col·lectivitat, un rendiment electoral. Rusiñol qüestiona en aquestes sis obres els automatismes de llenguatge, símbols, mites o estereotips, alguns dels quals són encara plenament vigents. El volum inclou sis obres de teatre de les més conegudes, aplaudides i polèmiques de l’autor: Llibertat! (1901), Els Jocs Florals de Canprosa (1902), L’Hèroe (1903), El Místic (1903), El bon policia (1905) i La “merienda” fraternal (1907).

El fugitiu que no se’n va, de Raül Garrigasait (1984)

I aquest llibre tracta del mateix que el de Santiago Rusiñol, però des d’una altra perspectiva. Com explica Raül Garrigasait en una entrevista a l’ACN, “el personatge de Rusiñol ha tingut més pes que la seva obra”: és per això que en les pàgines d’El fugitiu que no se’n va, es proposa “desfolkloritzar” la figura de Santiago Rusiñol. En aquest assaig, l’autor deixa de banda les anècdotes i la vida personal de Russiñol per centrar-se en “la potència de la seva pintura i la seva literatura”.

El Museu de l’Amor Modern, de Heather Rose (LesHores)

El protagonista d’El Museu de l’Amor Modern és Arky Levin, compositor, que té una crisi creativa a causa de la separació amb la seva dona. En aquest estat, gairebé per atzar, trobarà una exposició d’art al Museu d’Art Modern de Nova York i, de mica en mica, l’ajudarà a comprendre quins canvis pot fer per estar satisfet amb la seva vida.
Aquesta novel·la tracta sobre l’art, però també sobre l’èxit i el fracàs, la mort i la felicitat. Ara bé, sobretot, és un relat sobre l’amor, les seves limitacions i la seva transcendència. Una novel·la sobre el que significa connectar i estar present en el món modern.

La vida material, de Marguerite Duras (Club Editor)

Duras és una escriptora amb una vida que podria ser una novel·la. Criada a l’Indoxina francesa, va veure morir el seu primer fill, i es va unir amb el seu marit a la resistència francesa durant l’ocupació nazi. Quasi al final de la seva vida, ja malalta, el seu amic Jérôme Beaujour li proposa gravar unes converses d’ells dos, sense cap finalitat concreta. D’allà en sortirà el llibre La vida material, on Duras parla des de la seva experiència més íntima dels homes, la ciutat, el pànic, la frigidesa, la casa… Al llibre veiem com la solitud es fa molt present durant algunes etapes de la seva vida, i la seva companya durant aquestes èpoques serà la beguda. “L’alcohol va ser creat per poder suportar el buit de l’univers, el balanceig dels planetes, la seva rotació impertorbable a l’espai, la seva silenciosa indiferència davant del nostre dolor”, escriu Duras. Podeu llegir aquí el fragment publicat a Núvol on l’escriptora parla de l’alcohol.

Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols (Periscopi)

Just unes hores després de dir-li que vol deixar la relació, al marit de la Paula l’atropella un cotxe. Paula Cid, neonatòloga que creia tenir la vida totalment encarrilada, viu la mort del seu marit com un xoc que li canvia la visió de la vida. L’escriptora Marta Orriols estrena un llibre on s’endinsa profundament en els pensaments i sentiments íntims de la Paula vers la mort, i en com ha d’aprendre a tornar a relacionar-se amb un món que, tot d’una, li sembla inhòspit. Aquesta novetat d’Edicions del Periscopi compta amb un relat madur, reflexiu, que ens porta per tot el procés pel qual passa la protagonista.

El limonero real, de Juan José Saer (Raig Verd)

L’escriptor argentí Juan José Saer és considerat generalment per la crítica com un dels autors més importants en llengua espanyola del segle XX. Aquest llibre, que Saer va trigar nou anys a escriure, narra una anècdota mínima: la reunió d’una família per celebrar que s’acaba l’any. A partir d’aquí, aprofundim a través del ritual i el record en la recent mort de la dona de Wenceslao, un dels membres de la família. Saer fa servir un estil cinematogràfic, amb la creació d’imatges concretes que ens queden gravades. Aquesta obra, una de les més importants de l’escriptor, constitueix una complexa reflexió sobre el temps.

Una cambra pròpia, de Virgina Woolf (Edicions La Temerària)

Quan a Virginia Woolf li van demanar que fes una conferència sota el títol “Dones i Literatura”, tenia molts dubtes sobre què dir. A Una cambra pròpia, l’escriptora parla del seu ofici en clau de gènere. Segons Woolf, si ets dona i vols dedicar-te a escriure, necessites “una renda anual de cinc-centes lliures i una cambra pròpia amb pany i clau”. L’assaig, però, transcendeix la temàtica de l’estatus de la dona per tractar altres conceptes com la intel·ligència creativa, la naturalesa del geni i la fatalitat del feixisme.

Avantatges i desavantatges de les lletres, de Leon Battista Alberti (Adesiara)

A Leon Battista Alberti el coneixem principalment per ser un dels arquitectes renaixentistes més importants (autor, per exemple, de la façana de Santa Maria Novella de Florència), i pels seus grans tractats d’arquitectura i matemàtiques. Això no obstant, a Avantatges i desavantatges de les lletres també va reflexionar sobre la professió de literat i els obstacles pràctics als quals s’enfronta. Aquest llibre es publica per primera vegada en català, i avui el seu missatge és enormement vigent. En un món on el que es valoren són els coneixements tècnics i els beneficis ràpids, ara podrem llegir l’aproximació de l’intel·lectual del segle XV a la funció social de les humanitats.

Lluitar amb el diable, Ngũgĩ wa Thiong’o (Raig Verd)

“Ocupo la cel·la 16 d’un bloc en què hi ha divuit presos polítics més. Aquí jo no tinc nom. Només sóc un número en un expedient: K6,77.” Així comença Lluitar amb el diable, on Ngũgĩ wa Thiong’o relata com va ser condemnat a la Presó de Màxima Seguretat de Kamĩtĩ, sense judici, per escriure una obra de teatre de gran èxit en la seva llengua i per al seu poble. Un llibre que esdevé més rellevant tenint en compte la situació política actual: Ngũgĩ wa Thiong’o expressa el dolor causat per haver sigut separat de la seva família i mostra l’esperit de resistència que permet l’esperança. Com indica Sandra Balagué, “el cas dels presos polítics catalans agafa una nova dimensió a la llum d’aquests textos”. Podeu llegir la ressenya aquí.

Narracions orientals, de Marguerite Yourcenar (Gregal)

Per a escriure aquest conjunt de contes orientals, Marguerite Yourcenar va comptar amb un bagatge excepcional: la seva pròpia experiència com a viatgera i observadora minuciosa de l’altre. Narracions orientals parteix de textos de l’Índia i de l’Orient, però també es nodreix de l’expedició que va fer, el 1932, a través del Bòsfor, en companyia d’Andreas Embirikos. Al llarg del creuer que van compartir i de les converses amb Andreas, armador i psicoanalista, Yourcenar descobreix Grècia i una orientalitat que l’enlluernen i que desitja immortalitzar. Les llegendes transmeses d’avis a nets, que ara sent en boca d’Embirikos, quedaran recollides en aquestes Narracions orientals.
“Contes escrits amb cos i ànima, fer literatura és això, sembla que ens vulgui dir l’escriptora als aprenents: escriure amb cos i ànima per construir una obra en què convisquin el personal amb l’universal, allò propi amb allò aliè, el que vivim íntimament amb el que vivim a través dels altres”: així és com Teresa Costa-Gramunt descriu els contes de Yourcenar. Pots llegir la seva ressenya aquí.

Frank Relly i els netsuke, novel.la de Teodor Marcos (Edicions Saldonar)

L’argument inicial d’aquesta novel·la no té res d’especial: un constructor recorre als serveis d’un detectiu privat per confirmar la sospita que la seva dona està buscant aventures fora de casa. Tot i això, ben aviat es fa evident que Frank Relly i els netsuke és molt més que una clàssica novel·la negra. Un dels motius que ens ho mostren és Ophelia Delaware, un personatge que és alhora una lectora del llibre, ja que en el primer capítol entra en una llibreria i compra Frank Relly i els netsuke. D’aquesta manera, com a lectors, podem compartir dubtes i deduccions amb Ophelia, alhora que avança la trama. Una novel·la que, com Anna Carreras indica en la seva crítica a Núvol, “transgredeix mil i una normes de la literatura de gènere. Del gènere que sigui.”

El Crist de nou crucificat, de Nikos Kazantzakis (Club Editor)

A la fira LiberisLiber s’estrena la 10ª edició catalana d’aquesta novel·la, que ofereix el text de Joan Sales esmenat per Pau Sabaté. El Crist de nou crucificat és la novel·la més llegida de Nikos Kazantzakis, i com indica Pau Sabaté, és en aquest gènere on es veuen reminiscències de la infantesa de l’autor, a l’illa de Creta sota domini otomà. En aquest llibre, Kazantzakis explora “la relació, complexa i ambigua, entre dominadors i dominats, i la llibertat, o més aviat la lluita per la llibertat”.

Ermita, de Jordi Llavina (Meteora)

Què queda després de mig segle de vida? El temps passa de pressa i fugaç, però sí que hi ha coses que han deixat petjada: fills, poemes, i memòries d’infantesa que queden com un refugi ideal. En el seu nou llibre de poemes, Jordi Llavina evoca el seu record de l’ermita de Sant Pere del Puig, a la Selva del Camp, i fa del camí costerut fins a l’ermita una metàfora del camí de la vida. Aquesta obra ha estat recentment guardonada amb el Premi Lletra d’Or. Teresa Costa-Gramunt ha escrit a Núvol: “Mostra aquella sensació de lleugeresa que se sent ja davant l’ermita en arribar-hi, tocant la paret blanca, em sento alliberat del feix/ llenyós dels anys. Un moment de plenitud humana, aquest moment d’or que relliga terra i cel, matèria i esperit”. Podeu llegir la ressenya sencera d’Ermita aquí.

 

Si voleu saber quines activitats i sorpreses prepara el Liberisliber, podeu llegir aquest altre article.

Aquest recull ha estat escrit per Ivet Armengol i Rita Roig