L’Home Llop, un provocador elegant

1.01.2016

És primera hora de la tarda. Quedem en un bar que ell tot sovint regenta on hi arma alguns bons saraus. Puntual, arriba Pau Llop. Aquest dissenyador gràfic de dia, de nit, es converteix en l’Home Llop, i no va sol, l’acompanyen The Astramats. El dia 2 de gener, just acabat d’estrenar l’any, portarà al Cafè del Teatre de Lleida el seu treball Volum 1, i així tancarà el cercle.

Pau Llop, alter ego de l'Home LLop, al Beat Cafè & Soul

Pau Llop, àlter ego de l’Home Llop, al Beat Cafè & Soul | Foto: Aida Lesan

En Pau un bon dia va agafar el telèfon i va trucar al Marc Serrats, “Xerramequ”, li va dir que volia gravar un disc. La cosa va anar agafant forma quan van quedar per fer el vermut. Podríem dir que aquest és el tret de sortida d’aquest disc que l’Home Llop & The Astramats han teixit a poc a poc al llarg de dos anys. “Sempre he flirtejat amb la música, però mai m’hi he dedicat professionalment”, diu en Pau. Fa uns anys ja havia gravat alguna maqueta amb el grup Escalivada, de tant en tant s’aventura a cantar garrotins; de fet, va ser en Carles Belda qui en una d’aquestes intervencions el va batejar amb el nom de l’Home Llop, i també és membre del cercle modernista i aborigen Natros Sols. Ara, udola amb aquesta nova formació, fent d’intèrpret de temes que li agraden, “jo no sé ni escriure ni compondre, sóc molt amant de les versions i tot plegat va anar lligat”, comenta.

Diu que ha trobat el so a base de prova i error a l’estudi, allí, a Track a Track de Corbins (Lleida), van passar-hi nits i dissabtes. Al llarg d’aquests dos anys de treball ha après molt, i sobretot ha après sobre la figura del productor, del Marc Serrats i de la col·laboració del Jordi Rexach, “Mante”, “ells han donat el color i la unitat al disc, han substituït la meva poca formació musical, traduïen en música el que jo intentava explicar”, comenta. I al final, totes aquetes idees i sonoritats les han sabut copsar els músics que l’acompanyen, The Astramats, una banda que mai ha tocat junta però que s’ha aglutinat per acompanyar l’Home Llop en aquest propòsit. En Pau ressalta que tot “ha estat molt km0, amb els músics ens coneixíem i han encaixat molt bé en el projecte”. Ells són Marc Serrats “Xerramequ”, Jordi Rexach “Mante”, Eric Herrera, Hugo Alarcón, Heura Gaya, Manu Sabaté i Joana Cebolla, però també hi han col·laborat Lluís Vidal, Víctor Ayuso i David Esterri, “Lo Pardal Roquer”.

Aquest Volum 1 conté tretze temes, un recull d’estandards del jazz, de la música jamaicana i de la música moderna en general, passats pel filtre de ritmes jamaicans, traduïts al català. Però si escoltem, per exemple, la versió que fan de“Latin Goes Ska”, de The Skatalites, ells l’anomenen Llatí tirant a escà i, afineu l’orella, podreu sentir-hi vents tradicionals. I és que aquesta va ser una premissa inicial a l’hora d’enregistrar aquest disc, deixar constància que la gralla podia ser tocada d’una altra manera, “volia fer un reconeixement, una presa de terra, que a mi sempre m’agrada en tot allò que intento fer, és una provocació als heterodoxos del món jamaicà, i és una aproximació a l’espai tradicional a través d’un altre estil de música”, diu, i tot amb elegància. L’elegància d’aquest personatge, l’Home Llop, aquest intèrpret influenciat pels crooners, amb una veu que com ell comenta, “té la intenció de ser tranquil·la i també agradable, amb un punt de trencadís” i afegeix, “sempre amanida amb una mica de ratafia, abans de gravar sempre en feia un glop, això és el que acaba de modular la veu”, riu fent broma.

I un cop materialitzat aquest disc, que s’ha editat en CD i vinil, i que ha estat possible gràcies al micromecentage, toca tancar el cercle: el dia 2 de gener a les 22.30 al Cafè del Teatre, allí L’Home Llop & The Astramats ens tocaran els temes d’aquest primer treball i també temes sorpresa que expliquen perquè Pau Llop torna a estar damunt de l’escenari.

Si voleu escoltar com sona l’Home Llop & The Astramats, aquí teniu el seu bandcamp.