Un home de teatre

21.09.2018

De tots els premis que es van lliurar durant la gala de Catalunya aixeca el teló, un dels més indiscutibles va ser el concedit a Daniel Martínez, president del Grup Focus, que enguany ha estat guardonat amb el Premi Catalunya de Teatre en la categoria de professional artístic de trajectòria rellevant per “la seva contribució a la millora i articulació de les arts escèniques a Catalunya”. Un premi merescut.

Daniel Martínez, fundador de FOCUS.

Daniel Martínez és dels pocs homes de teatre que sense ser actor o director han estat veritablement importants per al teatre d’aquest país. Martínez és, ras i curt, l’empresari teatral més important de l’Estat espanyol però és sobretot un espectador, un home que s’ha posat a la pell de la gent que va al teatre i ha sabut ensumar el talent i també el que el públic espera o necessita. I ho ha fet amb instint comercial, sí, però sense renunciar a uns criteris artístics. Uns criteris que ha definit des del seu gust personal, les seves lectures nocturnes, i una capacitat d’empatia que només poden tenir aquells que saben llegir i estimar els altres. Un home, en definitiva, que s’ha preocupat per crear públics i diversificar l’oferta de Focus en quatre espais diferenciats (Goya, Romea, La Villarroel i Condal), des del musical fins al teatre local emergent o la dramatúrgia internacional més rabiosament contemporània.

La programació de Focus d’enguany és una bona mostra d’aquesta mirada oberta. Teniu el musical Fun Home, que obre la programació de l’Onyric al Teatre Condal de la mà Daniel Anglès, un esforç per portar a la normalitat i en català un gènere que massa sovint quan s’importen produccions de Broadway sembla que s’hagi de fer indefectiblement en castellà. Després teniu la versió d’Othello de Les Antonietes, que després de l’èxit a La Seca, ara arriba a La Villarroel o L’habitació del costat, de Sarah Ruhl (amb traducció de Joan Sellent), una de les dramaturgues nord-americanes més interessants de la darrera dècada. Julio Manrique portarà al novembre aquesta obra electritzant a La Villarroel amb la complicitat de Pol López, Carlota Olcina, Ivan Benet i Alba Florejachs.

D’aquí a uns anys, qui vulgui estudiar els mecanismes de producció el teatre català dels darrers quaranta anys haurà d’estudiar un munt de companyies independents, com Dagoll Dagom, El Tricicle, T de Teatre o La Perla 29, però també una empresa com Focus, que tard o d’hora serà carn de tesi doctoral. Aprofiteu per parlar amb aquest home, que ha trepitjat els teatres del país i que veu passar consellers i ministres des de fa molts anys, i sabreu el pa que s’hi dona.

Per molts anys.