Últims dies per veure ‘L’herència immaterial’ al MACBA

15.05.2014

Últims dies per veure al MACBA L’herència immaterialAssajant des de la Col·lecció, una exposició comissariada per Valentín Roma. La mostra tanca el 25 de maig. 

Mi pathos doy (1981/1992), de Carlos Pazos obre l’exposició L’herència immaterial al MACBA

Entre 2014 y 2016, amb el títol Aquí comença la nostra història, el MACBA presentarà tres exposicions de la seva Col·lecció que investigaran críticament el període comprès entre finals dels anys setanta i principis dels noranta. “Busquem una nova lectura de les col·leccions del museu, que demanen ser rellegides i reinterpretades amb un relat que ens les expliqui amb ulls nous”, deia ahir Bartomeu Marí, director del MACBA. L’acompanyaven els dos nous actius del museu Valentín Roma, comissari de L’herència immaterial, i Beatriz Preciado, que va presentar #lanitmacba, la festa performance que el MACBA organitza dissabte amb motiu de La nit dels Museus.

La blanca baluerna del MACBA, que més d’un turista americà deu haver confós alguna vegada amb el creuer que l’havia portat a Barcelona, es remou per dins. Hi bufen aires de canvi, voluntat de fer discurs i no ser un mer espai d’exhibició. Aquesta ambició es tradueix en la voluntat de treure partit del propi fons amb sis exposicions anuals per accedir a l’actualitat de l’art contemporani. “Aquí no tenim un Picasso, ni un Miró ni un Dalí”, ens deia ahir Marí, “però hem de ser capaços de descobrir els artistes que en el futur seran canònics”.

L’herència immaterial aplega un conjunt de 109 treballs –alguns presentats per primera vegada al Museu– que es disposen al costat de nombrosos materials d’època: revistes independents, llibres, articles de premsa, còmics, etcètera, entre els quals destaca un espai sonor on es poden escoltar diverses compilacions musicals que van des de l’anomenat Rock Radikal Basc fins al pop d’arrels gitanes o el bakalao; una gran cronologia, amb dades singulars i els principals canvis historicoculturals del període, que intenta afegir més llum sobre les obres i l’exposició; i, finalment, una bibliografia on es recull el treball de novel·listes, poetes, assagistes i historiadors vinculats amb els continguts de la mostra.

 

Valentín Roma o l’art de la seriació

“Volem apel·lar a la criptoruptura”, afirma el comissari Valentín Roma. L’herència immaterial s’ha construït com una tria de microruptures amb dos eixos argumentals: la cultura pop i la seva manifestació musical per una banda i per l’altra la cultura editorial, una genealogia dels textos des del moment pamfletari de la primera Transició fins al principi dels blogs. Per bastir un relat al voltant d’aquests dos eixos Roma ha comptat amb l’assessorament de Víctor Lenore i Julián Rodríguez respectivament.

La feina de Roma ha consistit a juxtaposar obres que e la seva confluència ens expliquen una època, amb molts referents i capes de lectura. La capacitat de seriació del comissari s’ha demostrat notable. “No hem pretès fer una exposició basada en noms, sinó que volem accentuar el relat que s’estableix a partir de la juxtaposició de treballs que aparentment no tenen una relació òbvia”, va dir Roma, que ha tingut l’ocurrència de posar un retrat de Joan Ponç al costat de les fotografies d’Humberto Rivas sobre Violeta la Burra (1977), el «món mascle» de Sábado legionario (1988) de Javier Codesal o la mà aberrant i «mètrica» de Cones on Fingers (1979) de Jana Sterbak, i altres artistes que fan eclosió als anys vuitanta. Ho explica el mateix Valentín Roma al vídeo que podeu veure més avall.

La xuleta, de Isidoro Valcárcel Medina

Els materials s’han organitzat en cinc grans espais temàtics i una banda sonora: El sagrat i el popular, El carrer, el mapa, El cos i el seu revers, Polítiques de ficció, Autobiografia i tautologia, i finalment L’intangible, una sala reservada per als visitants que vulguin escoltar la banda sonora del període que abraça l’exposició, l’època compresa entre finals dels setanta i principis dels noranta.

L’herència immaterial és una exposició per anar a llegir, mirar i escoltar, i per tant demana al visitant una atenció integral. L’espectador no queda sol davant del discurs multirelat d’aquesta exposició: “Hi ha monitors amb una samarreta ben distintiva, fullets informatius, i també una visita guiada que es pot decarregar de Radio Web Macba“, ens explicava Marí, que ha insistit en la vertebració pedagògica del nou projecte del MACBA.