L’exili republicà de Pompeu Fabra

25.01.2016

El 24 de gener de 1939 a la matinada Pompeu Fabra i la seva família van marxar cap a l’exili. Així ho recorda una placa d’homenatge que ahir es va descobrir a la casa de Sant Feliu de Codines, lloc des d’on l’il·lustre filòleg va partir definitivament de Catalunya. Sense res més que el que portava posat. Només les filles van agafar quatre vestits embolicats dins un llençol.

Pere Vallcorba i Anna de Riquer, descobrint la placa

Pere Vallcorba i Anna de Riquer, descobrint la placa

Jordi Manent, biògraf del Mestre a l’exili, ha escrit que Fabra no va ser un personatge buscat pels assassins incontrolats i que, per tant, podia caminar amb una certa tranquil·litat per Barcelona. Amb tot, la guerra no acabava i cada vegada era més perillós moure’s pel país, sobretot si s’era republicà i catalanista. Fabra era, a més d’això, el pare del català modern.

El 23 de gener d’aquell any fatídic hi va haver una reunió d’urgència a la Conselleria de Cultura. Hi van assistir Josep M. Capdevila, Joan Oliver, Cèsar August Jordana, Antoni Rovira i Virgili, Francesc Trabal i Pompeu Fabra. Els presents van acordar continuar l’obra de la Institució de les Lletres Catalanes “allí on puguem, dins o fora de Catalunya”.

L’endemà a les cinc de la matinada els Fabra van marxar. Primer cap a Girona, després a Bescanó, Olot i Agullana, on al cap de pocs dies van començar a arribar refugiats. Carola Fabra, filla de Pompeu, ho explica: “El meu pare sabia que allò era una catàtrofe. Que li havia tocat el rebre i que tot el seu món s’havia enfonsat”. Més tard van aconseguir passar la frontera.

A la casa de Sant Feliu de Codines, Can Viladomat, els Fabra s’hi van estar a partir del mes d’agost de 1938. Fabra pujava i baixava de Barcelona, on treballava, i també de Badalona, on vivia des que va tornar de Bilbao. “El pis de Sant Feliu era confortable, hi havia calefacció”.

Pere Vallcorba fa un discurs amb motiu de la placa descoberta

Pere Vallcorba fa un discurs amb motiu de la placa descoberta

Can Viladomat és ara propietat d’un dels fills de Martí de Riquer. Ahir van descobrir la placa precisament una besnéta de Riquer, Anna, i Pere Vallcorba, l’únic feliuenc que pot explicar en primera persona que va conèixer Pompeu Fabra.

La iniciativa ha tingut el suport de la família Riquer, de l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines, de l’Institut d’Estudis Catalans i d’Òmnium Cultural. El principal activista ha estat el filòleg Jordi Comasòlives.