L’Ésdansa de les mil mans

21.08.2018

A la Garrotxa busquen 500 persones, o el que és el mateix, 1000 mans per representar el Saman, la dansa de les Mil Mans amb la companyia Bireun Seudati d’Indonèsia en motiu del Festival Ésdansa, que té lloc durant tota la setmana al municipi de les Preses. Aquesta dansa indonèsia és una de les dues obres mestre, juntament amb la Biyelgee de Mongòlia, que s’interpretaran en aquest festival i que estan designades com a Patrimoni Intangible de la Humanitat per la UNESCO.

La dansa de les mil mans d’Indonèsia, presenta a l’Ésdansa 2018 (Marina López/ACN)

Un dels principals objectius del Festival Ésdansa és convertir-se en un certamen on els espectadors deixin de ser-ho. És a dir, que els mateixos espectadors aprenguin i s’introdueixin en el món de la dansa tradicional. Per això, volen implicar a mig miler de persones perquè representin la dansa de les mil mans. La companyia Bireun Seudati la interpreta aquest dilluns perquè els participants ja puguin veure-la i al llarg de la setmana es formarà a la gent perquè dissabte puguin participar tots junts en el que serà una versió simplificada i reduïda. A més, es representarà en un entorn feréstec perquè la dansa és un cant a la vida i a la naturalesa. “No el podem contextualitzar en un escenari”, afirma el director del festival, Jordi Fosas. Al contrari, la situaran al Clot de l’Infern del Parc de Pedra Tosca.

“Fins ara hem explicat molt les companyies i el que podíeu veure, però aquest any plantegem viure amb una nova experiència per l’espectador, posar-la en un entorn natural i contextualitzar-la perquè l’espectador la pugui viure en primera persona”, explica Jordi Fosas. La dansa de les mil mans originalment només es ballava el dia del naixement del profeta Mahoma, però ara s’ha estès i es balla en moltes celebracions. Ara es podria considerar la dansa nacional del país, encara que en un principi la ballava la població gajo, al nord de l’illa de Sumatra. És una dansa cantada en la llengua gajo i té un ritme frenètic amb les mans. Tot i això, no serà l’únic dansa Patrimoni de la Humanitat que es ballarà a les Preses, ja que les Preses també podrà aprendre la dansa Biyelgee, dels nòmades mongols. És una dansa individual que pretén imitar la natura i els animals i que es representa dins de les iurtes, dels habitatges tradicionals de les estepes de Mongòlia. En aquest cas, també es representaran en un espai natural, a la vall del Corb, en diferents passis per a grups reduïts de persones.

Aquestes dues danses comparteixen cartell amb companyies d’arreu del món, com el Ballet Folclórico de Chile, que a més de mostrar les tradicions del continent sud-americà portarà les danses i els ritmes rapanuis de l’illa de Pasqua. També hi seran presents les sonoritats mediterrànies de la mà de representants de la part turca de Xipre, i les danses balcàniques de la mà de la companyia Lazar Hrebeljanović de Sèrbia. En aquest sentit, Jordi Fosas assegura: “Ésdansa és un recorregut de 360 graus de la dansa d’arrel tradicional, des de les danses que encara es ballen arreu del món, la cultura popular i les noves propostes que beguin de la tradició”.

Fusions de dansa i música

Un esbart dansaire amb la banda musical de les Terres de l’Ebre. Amb aquest espectacle inaugural, el festival Ésdansa també vol marcar una de les seves altres potes: mesclar la dansa amb la música. L’espectacle sumarà l’esbart Sant Martí de Barcelona amb vuitanta músics de la Lira Ampostina. Junts, treballaran amb una nova sonoritat i una nova manera de presentar la dansa d’arrel tradicional, i retran un homenatge a la Patum i a les jotes de les Terres de l’Ebre. La fusió de dansa i música també unirà la companyia Factoria Mascaró, que treballa la contemporaneïtat des de l’arrel tradicional, amb el grup d’havaneres L’Espingari per recuperar músiques que van arribar de les Amèriques. Una altra unió singular serà la que protagonitzaran la cantant manacorina Joana Gomila amb la dansa contemporània de Laly Aguadé.

Amb tot plegat, el festival Ésdansa vol arrabassar l’estereotip que envolta moltes vegades la dansa d’arrel tradicional. Un exemple és el premi Delfí Colomé per promoure espectacles de creació contemporània però d’arrel tradicional. “El festival l’entenem perquè es balli avui i perquè es creïn obres que beguin de la tradició però que estiguin fetes avui”, explica el director Jordi Fosas. Aquest any es podrà veure al festival a l’obra guanyadora de la segona edició d’aquest festival: Pilar de dos, per Clàudia Gómez i Raquel Viñuales, que fan una relectura de la coreografia dels castellers. Precisament, la renovació també passa per la formar el sector. Per això, Ésdansa’t, la línia formativa del festival, oferirà un total de 190 hores de formació, 50 més que en la passada edició amb tallers per a nens i joves.

“El que no balla a les Preses, no balla enlloc”

L’alcalde de les Preses, Pere Vila, explica que el festival Ésdansa no se centra en un sol espai, sinó que cerca els entorns més adequats per a cada espectacle dins de la col·lecció de racons que proporciona el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. L’alcalde també remarca que durant el festival el poble multiplica per cinc la seva població i sentencia: “El que no balla a les preses, no balla enlloc perquè sinó el fem ballar”. El festival, de fet, mobilitza més de 200 voluntaris. És per això, que el vicepresident de la Diputació de Girona, Albert Piñeira, vol posar-lo d’exemple d’antítesi d’un “festiva bombolla” fet al marge de la gent. “La cultura popular i la dansa popular no és una cosa arcaica, és un treball creatiu actual, innovador, de present i de futur, sinó haguéssim hagut de dir Eradansa”, ha assegurat Piñeira.

Record per Aureli Capmany

Una conferència ballada per l’Esbart Català de Dansaires recuperarà la figura del seu fundador, Aureli Capmany, 150 anys després del seu naixement. Capmany va ser, a principis del segle XX, l’artífex de la recuperació de moltes cançons i danses i va ser un dels pioners a crear el primer esbart. A més, el festival Ésdansa homenatjarà el coreògraf Manuel Cubeles, mort fa poc menys d’un any. Ho farà recuperant alguns fragments que s’han aconseguit recuperar d’Érase una vez… (1950), el primer llargmetratge d’animació que es va fer al país.

El festival ensenyarà com treballava la gestualitat i la dansa Manuel Cubeles, qui juntament amb l’Esbart Verdaguer de l’època va crear les danses de la pel·lícula. Cubeles, de fet, va revolucionar els esbarts als anys 50 i va ser qui va passar les danses vives a l’escenari del Palau de la Música. I també va ser qui als anys 90 va anar a les Preses i va conèixer la feina que ja estaven fent llavors per la dansa tradicional.