Les urnes estaven al Paradise

18.10.2017

Un bordell, encara que sigui de carretera, sempre amaga secrets. Aquest és el Paradise, i Paradise, una comèdia (amb un toc amarg) de Nico & Sunset que el Poliorama acaba de reprogramar –aquesta vegada per fer temporada-, explica tres històries que transcorren en aquest microcosmos particular on els clients paguen per acaronar el seu paradís perdut. Fins al 5 de novembre al teatre al capdamunt de La Rambla.

Elisabet Casanovas és la protagonista de Paradise | Foto: Teatre Poliorama

Veroschka, Vero per als amics, és una prostituta de l’Europa de l’Est que ens fa d’amfitriona i de fil conductor d’aquesta comèdia que ens parla de la família, de la soledat i de l’amor, en paraules d’Oriol Vila, que juntament amb Raquel Salvador, formen el duet Nico&Sunset, dos actors que el 2010 decideixen fer el pas cap a la creació i es donen a conèixer a la webserie rodada íntegrament amb telèfon mòbil i que bateja la seva productora. En aquesta ocasió s’han aliat amb el Terrat i Tricicle per fer-nos riure i entretenir alhora amb les històries de 9 personatges a la recerca d’una carícia.

Tot i que al Paradise no s’hi porten els problemes, resa la Vero, tenim els germans Beltrán, que hi duen el seu germà mitjà –discapacitat psíquic- perquè perdi la virginitat; tenim la Veroschka, una prostituta resignada a la seva sort, que té una cita amb en Vicenç -un home de comarques que li ofereix alguna cosa més que sexe-; i el pijo Eduard/Dufi, que se cita amb la transsexual Rubi amb qui, sense saber-ho, comparteix un passat.

Cinc actors joveníssims provinents de la televisió (tres dels quals de la popular sèrie de TV3 Merlí) que s’entreguen sense condicions a una proposta irregular (a voltes, un pèl histriònica, fins i tot amb una factura un tant artesanal i casolana), però sincera i feta amb passió.

Elisabet Casanovas és l’única dona de l’elenc, i està estupendíssima fent de Veroschka. Es fica el públic a la butxaca només encetar l’obra, amb el seu aconseguit accent de l’Est, i pràcticament no abandona mai l’escenari fins que baixa el teló. Ella fa de mestra de cerimònies i protagonitza la segona història. Casanovas ja ens va sorprendre fent de criada Zerafina a La senyora Florentina i el seu amor Homer (TNC, 2017), on enlluernava l’escenari i es menjava les sòlides partenaires de l’obra de Rodoreda. Paradise sense Veroschka/Casanovas no seria Paradise. Aquí ens torna a atrapar amb la seva vis còmica (espaterrant quan treu a l’escenari una andròmina surrealista a mode d’instrument musical i es llença a cantar ‘It must have been love’, de Roxette, en llengua eslava i ens entendreix en la història més emotiva de totes.

Els quatre intèrprets masculins es desdoblen en dos personatges cadascun. Curiosament, un dels dos brilla i deixa sense massa entitat l’altre. Així, Albert Busquets sobresurt més com Vicenç, aquest home amb accent de comarques i pinta de venedor d’aspiradores a domicili que busca companyia la nit de Cap d’Any, que no pas com Dufi, el pijo que es mou a cavall del Sutton i  Cadaqués, i que s’acaba enamorant d’una dona amb penis. Adrian Grösser és la respectable i digníssima Rubi, i brilla més com a la transsexual que busca un company de viatge que no pas el germà gran dels Beltran, on repeteix els gestos i l’entonació del personatge de la sèrie Merlí que l’ha donat a conèixer. En canvi, Albert Salazar guanya més com el petit dels germans que no com la Gigi, la segona trans (aconseguidíssima, però més passada de voltes que l’Empar Moliner), i més preocupada per caçar Pokémons que no pas pels assumptes terrenals. I, finalment, Albert Baró, un altre dels peripatètics, convenç infinitament més com el discapacitat David –que resulta ser més llest que els altres dos germans junts- que com la Kelly, la tercera trans a qui, dit sigui de passada, li urgeix una nova caracterització. Baró ja va sorprendre tothom en el seu debut teatral a La fortuna de Sílvia (TNC, 2016).

En definitiva, per als seguidors dels merlinets, Paradise és una bona oportunitat per descobrir aquests actors en altres registres, que posen de manifest la seva faceta més versàtil i que haurien d’aprofitar al màxim per a reivindicar-se i obrir nous horitzons que els facin justícia. I per als profans del món catòdic, Paradise és una correcta proposta per explicar històries humanes, perquè recordem que un bordell és un lloc tan vàlid com un altre perquè passin coses (fins i tot amagar-hi les urnes del Referèndum!), com passa a tots els llocs i en totes les nits del món.

Potser hagués estat bé, això sí, escollir un altre teatre per allotjar aquesta faula, i és que segurament el Poliorama és massa gran per aquest format. Tal vegada un espai més recollit seria més idoni i faria que la proposta lluís més.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris