Les Rúbriques de Bruniquer: jugar amb la història de Barcelona

Recercar, conèixer i saber per descobrir qui som i d’on venim. Gràcies a la feina emmagatzemada en biblioteques i arxius que generacions i generacions d’historiadors han fet, avui podem entendre perquè Barcelona és com és. Mai, però, no havia estat tan fàcil ni accessible com ara dialogar amb el passat. L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) ha promogut un recurs digital de cerca que permetrà a la ciutadania navegar per gairebé cinc segles de la història de la ciutat només amb un clic. El manuscrit original de les Rúbriques de Bruniquer, una de les cròniques més rellevants que es conserven dels esdeveniments succeïts a Barcelona entre 1249 i 1714, ha estat adaptat als nostres dies. La plataforma digital barcelona.cat/rubriques recull en línia i de manera didàctica, intel·ligible i intuïtiva, més de 21.000 dades de 13.000 rúbriques diferents.

L’any 1608, el notari Esteve Gilabert Bruniquer va iniciar un dietari a partir de documents guardats a l’arxiu municipal de la ciutat. Després de la seva mort, altres notaris com Joan Guiu i Jeroni Brotons van continuar la seva tasca fins a consolidar tres volums manuscrits que aplegaven recursos documentals de caràcter polític, econòmic, social, urbanístic, social, artístic i cultural de la Barcelona medieval i moderna. Una font primària valuosíssima que, com a resultat, va donar llum a les Rúbriques de Bruniquer, editades i mecanografiades entre 1912 i 1916 en cinc volums.

La història no només serveix per saber d’on venim, sinó per descobrir cap on anem sense repetir errors que en el passat s’han comès. I ara, que venen temps de canvi, de decidir un model de ciutat, és pertinent fer retrospectiva i entendre perquè Barcelona és com és. Per comprendre, amb més facilitat, què va passar a la ciutat abans de la Guerra de Successió, ha nascut una plataforma digital dirigida per Marc Hernández Güell sota la coordinació de Xavier Tarraubella, director de l’AHCB, que actualitza i ordena informació de la ciutat.

“L’interès cultural, docent i polític d’aquest producte és donar resposta a una pregunta universal: ordenar per pensar millor”, va exposar dilluns en roda de premsa el comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes. Així doncs, el recurs digital basat en les Rúbriques de Bruniquer, iniciat fa dos anys, és el tercer estadi d’un llarg procés que, segons Xavier Tarraubella, “permet entrar de forma àgil, amena o gairebé com un joc al gran conjunt d’informacions que conserva l’arxiu municipal”. Tot això és possible, va remarcar, gràcies a l’excepcionalitat i la riquesa documental del municipi: “poques ciutats tenen un corpus tan treballat com Barcelona”. No és estrany, doncs, que a partir d’una de les cronologies més completes que existeix s’hagi fet un servei públic amb una de les bases de dades digitals més grans del món sobre informacions històriques d’una ciutat.

La plataforma, per tant, no és només una traducció directa de les rúbriques, sinó que permet fer una investigació augmentada, més eficient, visual i, sobretot, personalitzada. El ciutadà pot fer-hi una cerca avançada i filtrar la informació per temàtica, per data, vocables o capítols, ja que el buidatge, la indexació i la informatització de la informació permet visualitzar i creuar dades com fins ara no s’havia fet. “Hem aconseguit traçar, amb una transversalitat absoluta, un coneixement que només es podia obtenir amb la lectura dels cinc capítols”, va destacar Xavier Cazeneuve, responsable de la gestió de les bases de dades. No obstant això, els visitants del portal també poden tenir accés a la font primària –és a dir als manuscrits– i a la versió en PDF de les Rúbriques de Bruniquer, escrites encara en català antic.

A més d’haver estat adaptats al català contemporani, els textos i les infografies d’aquest projecte multidisciplinari han estat concebuts per a tots els públics. Entre historiadors, curiosos, docents, escriptors o periodistes, Esteve Barandica, cap de programes públics de l’Arxiu, destaca els estudiants d’ESO i Batxillerats, als quals el recurs interpel·la directament amb un seguit de propostes didàctiques dels arxius històrics perquè “tinguin a la seva disposició tota una crònica de Barcelona” i puguin treballar-la a les aules.

Dialogar amb el passat, jugar-hi, recercar i conèixer qui som i d’on venim mai no havia estat tan senzill. Aquest recurs tecnològic, va explicar Marc Hernández, “és només una baula d’una cadena ininterrompuda, que continua cent anys després d’haver-se editat les rúbriques”. Qui sap si aquesta cadena tindrà, en un futur, una nova baula amb la incorporació del Dietari de l’antic Consell Barceloní per actualitzar la informació fins al segle XIX. Dependrà de l’èxit d’aquest recurs que tot just pren vida i que dona visibilitat i reivindica la funció i la tasca, sovint imperceptible, dels historiadors.