Les revolucionàries d’avui

29.11.2017

“El novembre és el temps després d’octubre, un moment en què la revolució sembla haver acabat i les lluites perifèriques s’han convertit en particulars, localistes i gairebé impossibles de comunicar. Al novembre, una nova forma reaccionària de terror s’ha imposat, que trenca bruscament amb la tradició d’octubre” diu la videoartista Hito Steyerl sobre la seva obra November. Prova de la força amb la qual la Revolució Russa encara reverbera 100 anys després és que no cal explicar de quin octubre està parlant l’artista.

L’Andrea, amiga personal de Hito Steyerl i protagonista del documental “November”

El Born Centre de Cultura i Memòria ha explorat el llegat de l’Octubre Roig des de perspectives molt diverses, i dijous passat va arribar l’hora de l’art. Carles Guerra, crític d’art i director de la Fundació Tàpies, va xerrar amb la reconeguda autora alemanya per exemplificar com una artista amb interessos perfectament contemporanis – mitjans, tecnologia, i la circulació global d’imatges- es pot sentir connectada amb l’esperit de l’aixecament bolxevic.

Com a bona artista contemporània, la recepció que Steyerl va fer del llegat rus només podia ser extremadament crítica. Si l’octubre de 1917 s’associa a una obertura de la història, que de cop trenca el flux previst i permet pensar nous mons possibles, l’artista visual decideix posar el focus en els monstres de la revolució frustrada. De totes les lluites desateses que es cronifiquen al novembre, Steyerl s’interessa per una en particular: les dones.

“No parlaré de la revolució russa, sinó de com la revolució va tallar la meva vida personal” va dir Steyerl. November és un documental experimental que comença amb imatges de l’Andrea, que amb 17 anys va fer d’heroïna en una pel·lícula de Kung Fu feminista rodada en Super-8. Al cap d’uns anys, l’Andrea va canviar-se el nom per “Ronahi” i va anar cap al Kurdistan per unir-se a les milícies de dones del PKK. L’octubre de 1998, la seva unitat va ser detectada per l’exèrcit turc prop de la frontera iraquiana i, en un fort tiroteig, va perdre la vida.

A la resta del documental, Steyerl entrevista “a les úniques persones que avui dia considero revolucionàries: les membres de la milícia femenina kurda que recentment han alliberat Raqqa, el darrer bastió de l’Estat Islàmic” i els pregunta què significa per elles la Revolució Russa. El muntatge es completa citant imatges de la història del cinema d’entre les quals destaca Octubre, de Sergei Eisenstein. Steyerl ironitza sobre com el cineasta rus retratava a la dona. Però quan acaba Novembre “els antics herois es converteixen en bojos i moren en execucions extralegals en algun lloc d’una carretera bruta.” La mort de l’Andrea va arribar a Steyerl el novembre d’aquell any.

La conclusió d’Steyerl és que l’única manera d’apropiar-se de la Revolució Russa és criticar-la per millorar-la i que, si la propera revolució ha de tenir èxit, haurà d’incloure les dones amb un paper protagonista que el 1917 se’ls va negar. Si, tal com creu Steyerl, una revolució no pot triomfar sense les dones, convindrà assistir a la darrera xerrada del cicle organitzat pel Born CCM amb aquesta perspectiva al cap. Dijous 30 Rafael Poch-de-Feliu, periodista i corresponsal de La Vanguardia a Moscou durant 14 anys, intentarà explicar el perquè de la implosió de l’URSS. Amb dones ocupant el poder al Kremlin, potser hauria anat d’una altra manera.