Les reliquies de Jaume Xifra

9.06.2019

Jaume Xifra forma part d’una llarga llista d’artistes catalans poc reconeguts a casa nostra. Nascut a Salt el 1934, és el primer creador de la generació conceptual catalana dels anys 60 que va decidir emigrar cap a França en plena dictadura. Darrere seu van anar-hi Antoni Miralda, Joan Rabascall, Benet Rossell i Dorothée Selz. Eren el grup d’Els catalans de París, figures crítiques amb la societat de consum, les estructures de poder i les dictadures. Ara, la Fundació Vila Casas reivindica Xifra amb l’exposició Home Natura Realitat.

XIfra a París, 1981 | Foto: Vila Casas

Sota el guionatge de Jaume Xifra, un dels fets que tenien en comú els catalans de París i que queda destacat a la Fundació Vila Casas és el seu aprofundiment en la idea dels rituals. Entre 1968 i 1969, Jaume Xifra va viure i treballar en uns tallers artesans d’un sistema cooperatiu a Huaquén (Xile). Després d’aquell any, l’artista va tornar a París i va emprendre un art molt participatiu, forjat a través d’actes cerimonials i objectes rituals, reliquiaris que pretenien ajudar i remetre a la vida personal, a la memòria, a la contemplació i la purificació. El propòsit de Xifra, que va compartir amb tot el seu grup, era socialitzar l’art des d’una via participativa i col·laborativa, i no pas per una via consumista que portava a multiplicar l’obra per fer-la més assequible.

“A Xile sobretot, però també a Bolívia, vaig tenir l’ocasió d’observar, de viure a vegades, el que havia estudiat amb l’etnografia. Les tradicions folklòriques i les manifestacions religioses observades per aquella població rural estaven impreses d’un fort sentiment sagrat, de mort i erotisme contingut. El punt comú de convergència era la superstició. L’absència en aquest context d’un element d’equilibri metafísic em semblà evident i dramàtic, fins i tot per a la nostra pròpia cultura”, va deixar dit l’artista, que creava reliquiaris precisament per intentar trobar aquest equilibri metafísic.

Reliquiari blanc (Fête en blanc) 1970. Bosses de polietilè amb sucre, espelmes, escates i paper sobre planxa de PVC | Foto: Vila Casas

La mostra de la Vila Casas, comissariada per la historiadora de l’art Pilar Parcerisas, és la primera retrospectiva de l’artista a Barcelona i mostra el recorregut des de le sprimeres obres que es conserven de l’artista, de traç informal, fins a les últimes, tecnològiques. “Jaume Xifra ha estat un dels artistes més singulars que ha donat Catalunya en maridatge amb la cultura francesa”, diu Parcerisas, que remarca que aquest “artista saltenc de París” va ser un gran creador i un gran pedagog, i va influir notablement en la resta dels seu companys: “Xifra aportava el color, el guió i els mecanismes de creació”. Com descriu l’especialista, la seva proposta creativa va ser provocadora i alhora lúdica i poètica.

Els apartats més destacats de l’exposició són el referent als rituals i també el referent a la darrere etapa del creador. Per aprofundir en el retrat de l’ésser humà des de les emocions, Jaume Xifra va inventar ginys com l’Scanning, una graella en la qual es podia decidir el color, la posició i la forma de totes les figures que més tard s’inseririen en el quadre, fins obtenir un resultat final programat a priori. L’artista va mostrar sempre una gran preocupació per la participació de l’espectador en les seves propostes i la incorporació de les noves tecnologies, que cap al final de la seva trajectòria li van permetre barrejar la funció determinista de l’Scanning amb l’atzar combinatori que possibiliten els programes tecnològics.

Qui visiti la mostra de la Vila Casas també podrà veure l’exposició de fotogafies Please don’t smile de Frank Horvat, comissariada per Àlex Susanna, que recorda que “Horvat és un dels grans clàssics de la fotografia, però com que va tenir moltes facetes mai es mostra en el seu conjunt”, cosa que sí que passa en els espais Volart de la Vila Casas. Tant aquesta mostra com la de Jaume Xifra es poden veure fins el 28 de juliol de 2019, en dues exposicions que retraten l’art de dues vides dedicades a la creació.